Miquel Àngel Dora (Palma,1961) és mestre i fotògraf amateur amb dos llibres publicats. Parlam amb ell sobre la seva fotografia inspirada en la natura.
Com comença la teva afició per la fotografia?
Pràcticament a l’adolescència. Sempre he estat muntanyer i arran d’aquesta afició vaig començar amb una càmera per documentar les sortides que fèiem amb els companys. Després em vaig aficionar a les plantes, ocells, insectes… Els meus temes fonamentals són de natura: paisatges i flora i fauna, tant de Mallorca com de la resta del món.
Què t’inspira de la natura?
En primer lloc que és una font de descans i d’inspiració. Si no hi hagués natura, probablement no seria fotògraf: una cosa va lligada amb l’altra i si es deslliga, perd el sentit.
Hi ha també un sentit social en la teva fotografia?
En alguns moments la fotografia de natura és també fotografia de denúncia perquè davant de determinats fets no podem restar insensibles. Especialment m’agrada retratar allò que afecta la natura i poder mostrar qualsevol malifeta humana, que per desgràcia, es cometen massa sovint, i a Mallorca especialment.
Et decantes per la fotografia digital o per l’analògica?
Avui en dia sense cap dubte el pas a la fotografia digital ha estat necessari. Malgrat tot, en algun moment també hi ha ganes de retornar a la fotografia analògica. Allò que sí que he conservat és la fotografia en blanc i negre i n’he fet alguna exposició.
Què n’opines del retoc?
Pens que no és fotografia, és una altra cosa: infografia, informàtica… És cert que algunes fotografies digitals poden necessitar un retoc bàsic però si afegim i llevam elements, per mi ja no és el mateix.
I les noves tecnologies?
Les xarxes socials i internet han fet caure un bombardeig d’imatges i fotografies. A mi per una banda m’agrada però també pens que hi ha una sobresaturació d’imatges i estam un poc condemnats a veure massa imatges en poc temps, que duren molt poc i no tenim temps d’analitzar-les.
Entens la fotografia com un art?
Sí. Jo m’autodefinesc com a “artivista” tot i que per ventura la societat no reconeix la fotografia com a art. I és, sobretot, un mitjà d’expressió molt personal.
