Sinèrgies davant el repte més important de la humanitat

Amb aquest article de Jeroni Galmés tancam la polèmica dels transgènics que aquest estiu hem viscut al Cent per Cent

La immensa majoria de científics formam part del grup privilegiat de persones que tenen com a hobby la seva feina. En gaudim tant que inconscientment ens aïllam en la nostra parcel·la i afavorim l’aparició d’un buit de comunicació entre ciència i societat. Aquest forat negre comunicatiu és especialment greu en la societat de la informació actual, amb una enorme facilitat per accedir i amplificar, però també crear o tergiversar (des)informació i (des)coneixement. La paradoxa és que aquesta abundant informació, sovint d’escàs rigor, juntament amb una màxima permeabilitat sense filtre, fa que sovint la veritat sigui substituïda per l’aparença. Els especialistes en comunicació són coneixedors dels mecanismes de construcció de realitats; si una informació es transmet pels canals de comunicació amb suficient intensitat es convertirà en veritat. Allò important no és que sigui real, sinó que la gent faci clic perquè desmuntar certes veritats fictícies resulta gairebé impossible. És el que s’anomena “essència del prejudici”: seguim pensant el mateix encara que ens demostrin el contrari. Front a noves evidències, les consideram fiables si són consistents amb les nostres creences inicials, però les consideram falses, no representatives o fruit de conspiracions si van en contra de les nostres creences inicials.
Un exemple clàssic de construcció de realitats: el cas dels suïcidis dels pagesos a l’Índia a causa dels transgènics. Fals mite: el següent gràfic, publicat a la prestigiosa revista Nature (Gilbert, 2013), mostra com els suïcidis (eix de l’esquerra) són un drama que ve d’enrere i no guarda cap correlació amb l’adopció recent del cotó Bt (eix de la dreta).
La insistència Serra i Fullana en la tecnologia terminator, ara ja no amb el blat Bt sinó amb el cotó Bt a l’Índia, ens serveix de segon exemple. Llei 82-1/98 PQD de 25 de maig de 1998 per la qual el Parlament de l’Índia aprova prohibir la tecnologia terminator. O sigui, mai un pagès de la Índia (ni del món) ha sembrat cap varietat terminator.
Com aquests dos exemples, podríem seguir analitzant l’escrit de Serra i Fullana i acabaríem amb un llarg llistat de falsos mites i veritats fictícies. No ho faré per evitar avorrir l’estimat lector, i perquè tanmateix allò més preocupant és que de ben segur Serra i Fullana han escrit aquestes falsedats convençuts que són certes. Aquest és el gran problema estructural i que explica l’essència del prejudici. Per escapar-ne, res millor que asseure’s amb científics i escoltar les evidències. I de manera recíproca, que els científics escoltin els pagesos, les seves inquietuds i necessitats.
Els grans progressos de la humanitat han estat precedits d’avenços científics i els estancaments s’han originat en períodes on s’ha combatut, limitat o posat en dubte el coneixement científic. No vos enfronteu als científics d’institucions públiques, no intenteu dilapidar el seu prestigi sense proves, no intenteu sembrar ombres de dubte sobre la seva independència. No ho faceu perquè la història ha demostrat que se’ns girarà a tots en contra.
Abandonau el fonamentalisme doctrinari de l’agricultura (mal anomenada) ecològica i aplicau-hi l’autocrítica vers la seva pròpia normativa. En comptes de jutjar l’estètica de la crítica externa, demanau-vos què falla en la certificació ecològica, qüestionau-vos si la crisi dels pepinos va ser causada per una mala praxi o si el procediment de producció ecològica comporta un major risc d’intoxicació per bacteris enterotòxics. Si creieu en l’agroecologia, introduiu-hi l’obligació de venda de proximitat i la prohibició de grans multinacionals ecològiques. Complementau la certificació de procés amb la de producte final, de manera que informi de la seva petjada ecològica, de l’aigua consumida i del CO2 emès. No vos faceu trampes al solitari citant agències de notícies (Reuters), articles retractats després d’haver-se provat la seva inconsistència (Seralini) o documents publicats pel mateix sector ecològic (Olarieta). Evitau judicis tendenciosos com quan parlau dels riscs del DTT, però ignorau mencionar els de la rotenona (fatal pesticida permès a l’agricultura ecològica fins al 2007) o els del coure (metall pesant emprat repetidament a l’agricultura ecològica que s’acumula, no és selectiu i és altament tòxic).
Voldria acabar agraint sincerament a Miquel Serra i Nofre Fullana la seva participació en aquest debat, amb qui tanmateix només ens separen (importants) matisos però coincidim amb allò fonamental: la defensa de l’ecologia. D’aquí la importància de forjar sinèrgies. Una vegada superada l’essència del prejudici, veureu l’enorme potencial de conjuntar el millor de l’agricultura ecològica i de la biotecnologia. Davant nostre tenim enormes reptes: esmorteir els efectes del canvi climàtic i alimentar 9 bilions de persones de manera saludable i amb el menor impacte possible sobre un medi ambient ja agonitzant. El binomi agricultura-ciència serà indispensable.

Jeroni Galmés