Aquesta setmana passada es va encetar la campanya SOS Turisme, destinada a fer visible el drama que viu el sector arran de la pandèmia. De les vacances low-cost que oferien la possibilitat a una infinitud de persones de classe mitjana viatjar a les destinacions més assolellades de la Mediterrània, entre les quals ofereixen un paper de líder Mallorca i les seves companyes d’arxipèlag, hem passat a haver de demanar permís gairebé per desplaçar-nos al poble del costat. Les restriccions pandèmiques comanden avui i al que molts preveien com la pitjor campanya de la història, la de l’any passat, potser hi haurem d’afegir ara la d’enguany, amb unes perspectives similars o pitjors, si ens atenem al nivell de restriccions actual.
Cal dir, no obstant això, que l’experiència de l’any passat ens hauria d’haver servit de banc de proves i enguany, més enllà dels nivells en la corba de la pandèmia, les autoritats haurien de ser capaces de prendre decisions que fessin compatible la vinguda de turistes a l’illa amb la gestió de la Covid-19.
L’illa, per bé o per mal, s’ha instal·lat des de fa dècades en un monocultiu turístic que ara mateix no ens trobam en condicions de qüestionar. Però alerta, defensar el turisme i el sector no pot ser de cap manera oblidar que els vertaders damnificats per aquesta situació són els milers de treballadors que o bé han estat acomiadats o bé esperen resignadament tot cobrant el subsidi per ERTO que tot pugui tornar un dia o l’altra a una certa normalitat. Els qui han pogut conservar el seu lloc de feina complint el seu compromís laboral han estat una minoria que avui gairebé podem considerar classe privilegiada. A més, més enllà dels afectats directament pels ERTO a hotels, hi ha totes les persones que col·lateralment també viuen del turisme, que són la immensa majoria de la població activa a les Balears. Souvenirs, guies turístics, agricultors i ramaders, proveïdors de begudes i aliments, constructors, electricistes, fusters, llanterners… No és el sector turístic qui reclama, sinó Mallorca sencera. Aquest clam gairebé unànime, però, no ens ha de fer perdre de vista que una altra forma de gestionar el turisme, i de democratitzar-lo, és possible. Potser no és ara el moment de repensar el model, però sí que, un dia o l’altre, haurem de fer un pensament.
D’altra banda, també ens caldrà seguir amb lupa qui lidera aquesta campanya i quines vinculacions partidistes o ideològiques amaga, si és que n’amaga cap.
La gallina dels ous d’or s’ha desposta i potser això ens ha de servir d’exemple per a futures actuacions. Hi ha moltes ments que pensen, hi ha economistes, hi ha estudiosos, hi ha gestors, hi ha polítics. Amb responsabilitat i seny haurem d’acabar veient que el “tot s’hi val” ha caducat. Caldran accions concretes i valentes que marquin un nou full de ruta en el sector turístic.
