skip to Main Content

Llum profunda: George Harrison i Joan Mascaró i Fornés

Joan Gomila

Aquest espectacle que va ser programat a la Sala la Fornal dia 14 de febrer, és una autèntica joia. Un petit diamant que va fer les delícies del públic assistent. Per aquest motiu Llum profunda serà programada de bell nou dia 27 de febrer a les 19:00. La relació del savi mallorquí Joan Mascaró i Fornés amb el Beatles George Harrison és el motor que fa avançar l’espectacle. Dic motor perquè teatralment el motor és el que impulsa les emocions. I aquesta joia d’espectacle desencadena una emoció darrera l’altra. Cercant l’espiritualitat que en tot moment de la seva vida ens va brindar Joan Mascaró i que un dia, de l’any 1967, la fortuna va fer que en un estudi de televisió de la BBC compartissin plató el mallorquí amb George Harrison, i nasqués una amistat que els va dur a cartejar-se. Sembla que Joan Mascaró li va regalar el seu llibre Llànties de Foc i Harrison li va musicar uns versos que foren interpretats pel famós grup de Liverpool.
L’espectacle, que venia avalat per unes crítiques boníssimes de Barcelona, té el senzillíssim format d’una conferència musicada, sense més attrezzo que una tauleta, una làmpada, una guitarra, dos micròfons. Una il·luminació austera, petita, com l’espectacle, ens estira cap a l’escenari i allà el nostre imaginari construeix un pont entre Mallorca i Liverpool. I és que na Mariona Forteza, la seva intèrpret, canta molt bé, i parla sabent molt bé del que parla. L’obra és també la relació de Joan Mascaró i el seu entorn: Mallorca, Joan March, el seu fill Martin, la seva filla Maria. I també la relació de George Harrison amb el seu entorn, però no del seu entorn d’èxit, sinó el de les pors i debilitats del més jove dels Beatles.
Un espectacle que corre per la veu vellutada de Mariona i la innocència del naïf com un riu que troba la mar, com qui troba un gran oceà d’espiritualitat. La dramatúrgia, signada per l’actriu i periodista i el també per l’actor,músic i periodista Carlos Garrido és rodona, cada tema, cada cosa que s’obri i es tanca amb la mateixa naturalitat. La resposta del públic, que sortia trasbalsat per les emocions que ens impulsen a un desig imparable de ganes de viure, fou indescriptible. En volem més d’espectacles així.

Yo fui un Rock&Press i un dia vaig somiar que mon pare era déu
A la sala La fornal es podran veure aquests dos espectacles que tenen l’humor com a punt convergent. Si bé la peça de Carlos Garrido, és un viatge que rememora la banda de pop-rock, formada per periodistes i que va omplir fa anys diversos escenaris de Mallorca i fora de l’illa. Anècdotes de polítics passades pel filtre del periodisme, la música, la paraula i l’humor donen a l’espectacle un caire fresc sempre ben edificant. I parlant de frescor la companyia La impaciència visitarà la sala en una peça damunt contes de Paul Auster, el gran escriptor nord-americà, interpretada per Salvador Oliva. L’espectacle ha rebut guardons com a millor espectacle a la temporada al Teatre del Mar i a Vic. Serà el proper 13 i 14 de març.

Back To Top
×Close search
Search