SOS Turisme, la mamella estroncada

Foto: Clàudia Gómez.

Parlam amb Mateu Català, president de PIMEM Manacor i un dels representants de Sos Turisme, iniciativa impulsada des de la Plataforma Llevant per reclamar ajuda pública davant l’aturada d’activitat que ha generat la pandèmia.

“Pensam que hauria d’estar tot el personal d’hostaleria vacunat abans de començar la temporada”

En quina situació és troba el sector turístic de la zona de Llevant?
El sector turístic de la zona de llevant es troba a l’UCI. Duen una temporada que han tengut tancat o bé cinquanta dia oberts, per tant, no es poden mantenir. L’única manera d’aguantar és a través de prèstecs i necessiten ajuda urgent.

Que demanau amb Sos Turisme?
Sos Turisme és el logotip. Allò que uneix a totes les associacions de llevant és la Plataforma de Llevant. Aquesta plataforma és la que demana, exigeix, fa rodes de premsa, és la que fa veure a la gent i als polítics que ens governen el que necessitam. Estam per ajudar als polítics perquè ens escoltin i ens ajudin.

Quins col·lectius hi estan implicats? Hi participen els Sindicats?
No hi participa cap sindicat. Ens hem unit moltes associacions de diferents col·lectius. Hi ha tota classe d’associacions petites de comerç, d’indústria grossa o petita, hotels… Tots tenim el mateix objectiu i és que necessitam ajudes. No hi ha hagut temporada i tots vivim directament o indirectament del turisme, per tant, tots necessitam ajuda i que ens rescatin en aquest moment.

Quines mesures exigiu al Govern de les Illes Balears? I a l’Ajuntament de Manacor?
Molt clar: vacunes, vacunes i més vacunes. Això és el més urgent, primer és la malaltia i després parlam de feina i d’economia. Demanam ajudes urgents, però aviat perquè les empreses no poden aguantar molt de temps més. També modificacions d’impostos. No podem seguir pagant impostos al 21 si al 2020 hem tengut dos mesos obert.

Què en pensau del procés de vacunació del Govern? Creieu convenient fer una vacunació específica pels treballadors de l’hostaleria?
Nosaltres pensam que s’ha de seguir el procés de sanitat. És clar que els primers són els més necessitats i vulnerables, les residències o els sanitaris, però, pensam que hauria d’estar tot el personal d’hostaleria vacunat abans de començar la temporada. Això és just i necessari i és urgent fer-ho.

Com veuen els hotelers la pròxima temporada?
Molt malament perquè no veim una temporada fàcil. No s’han posat en marxa els turoperadors i les agències de viatges, després, hem de pensar que no hi ha reserves. Això és molt preocupant pel sector de l’hostaleria. L’hostaleria el que vol és tenir una programació i no té programació, és molt preocupant i molt estressant el que estam vivint i per això demanam ajudes. Si véssim reserves i bones notícies pels diaris estaríem molt agraïts.

Mantindran els llocs de feina a través dels ERTO o veurem, com va fer TUI l’altre dia, ERO al sector de l’hostaleria?
De moment el govern sí que fa una cosa bé que és mantenir els treballadors d’hostaleria amb ERTO. Jo crec que s’han de mantenir fins que es puguin incorporar als llocs de feina. No pensam acomiadar ningú, pensam que s’ha de solucionar. Si no és el mes que ve serà l’altre, però, un dia hem de tornar a tenir turisme perquè vivim del turisme.

Tenint en compte qüestions com la crisi ecològica o la saturació turística, creieu que aquesta crisi pot ser una oportunitat per plantejar un canvi de model?
Aquesta ha estat una crisi més profunda del que pensàvem. De fet, ja està canviant el model. Enguany, el 2021, no té res a veure amb el 2020 i el 20 amb el 19. Hem de canviar aquest model, el canvi climàtic canvia per tant ens hem d’adaptar i tots hem de fer un esforç per adaptar-nos, però, primer, és mantenir el món i el teixit empresarial. Si no mantenim les empreses i no les podem aguantar no quedarà res de Mallorca. Estam a dins l’UCI i els nostres governants han de ser conscients d’això.

Per l’ocasió també hem volgut parlar amb un treballador i una treballadora del sector turístic, de la seva situació actual, de com els va afectar la pandèmia l’any anterior i de quines expectatives tenen de cara la pròxima temporada. Els dos coincideixen en el fet que serà un any magre per a l’hostaleria i, per extensió la seva vida. Hem de tenir en compte que poden acabar un altre any treballant poc, o gairebé res.

“L’any passat només vaig fer feina un mes i vint dies”

Conscient que estam vivint una situació complicada, el primer treballador que presentam vol conservar l’anonimat i per això usarem el nom fictici d’Andreu. En el seu cas, fa un any i mig que és fix-discontinu a un hotel de Cala Bona. Actualment cobra l’ajuda del Servei Públic d’Ocupació Estatal, uns 600 euros, perquè des del passat mes d’agost es troba en situació d’ERTO. Té una trentena d’anys, no té fills i estudia a la universitat.

El març del 2020 havia de començar la feina, però la Covid-19 va entrar a Espanya, es va decretar l’estat d’alarma i l’empresa va iniciar el primer ERTO. Segons explica, un 90% de la plantilla es trobava -i es troba- en la mateixa situació que ell. Més endavant, a finals de juny, l’empresa va dur a terme una reunió amb els empleats per informar-los de l’obertura de l’hotel. Així i tot, només va treballar del juliol a l’agost, acabant l’any cobrant del SEPE. “L’any passat només vaig fer feina un mes i vint dies”, comenta n’Andreu, mirant amb pessimisme els mesos que venen. De fet, assegura que la comunicació de l’empresa és nul·la. Ningú sap què passarà, de quan vendrà la quarta onada, si el procés de vacunació haurà avançat i de sobretot si els turistes elegiran Mallorca com a destí turístic -si és que la crisi econòmica no minva prou la butxaca a la població europea. “Quan parl amb els companys de la feina -afirma n’Andreu- alguns diuen que començarem el 2022… Enguany duu camí que no anirà bé”. La incògnita que maneja és quant de temps podrà aguantar el sector la situació d’ERTE que, malauradament podrà passar a l’ERE i al comiat de la majoria de la plantilla.

“Esper que tot això se solucioni i puguem treballar i recuperar l’hostaleria”

Rocío López és cambrera de pis, té quaranta anys i és mare de dues filles. El seu darrer lloc de feina va ser a l’Hotel Palia Maria Eugenia de Cales de Mallorca. Pròxima a l’associació de Las Kellys de Mallorca i col·laboradora habitual, López es mostra convençuda i segura de mostrar la seva identitat.

Tal com ens explica, actualment no està treballant i l’any passat no va poder començar la temporada perquè no era fix discontinua. Des de l’Hotel es va mantenir la plantilla fixa durant el 2020, augmentant, segons diu, la càrrega laboral a sobre de les seves companyes. Alhora, comenta que no va poder accedir a l’ajuda de l’ERTO perquè no era fixa, de fet, de les quinze cambreres de pis que hi havia, sis estaven en la seva mateixa situació que López. “La nova directiva -afirma- no fa fixes a les altres, et contracten dos anys, t’acomiaden i després d’un any tornes a l’hotel”. Així i tot, té l’esperança d’enguany treballar, sigui a un hotel o un altre, “esper que tot això se solucioni i puguem treballar i recuperar l’hostaleria”, ens comenta.

Mirant cap al futur, López adverteix que els que realment pagaran al final les conseqüències de la crisi seran els i les treballadores del sector “nosaltres les Kellys advertim sobre les càrregues laborals que s’agreujaran els pròxims anys perquè quan acabi això de la pandèmia els empresaris voldran recuperar com sigui el benefici perdut”.