Dia 17 de maig de 2023 es presentava el primer Protocol d’Atenció Integral a persones intersexuals (amb un desenvolupament sexual diferent -DSD-), un document pioner a l’estat espanyol. Des de llavors s’ha anat desplegant i presentant en els diferents serveis implicats de les Illes Balears. Dijous 19 de setembre, es presenta aquest protocol a l’Hospital de Manacor i comptarà amb l’assistència de la consellera de Salut, Manuela García i la consellera de Famílies i Afers Socials, Catalina Cirer i el gerent de l’Hospital de Manacor, Ignasi Casas. La jornada ha estat organitzada pel Comitè de Salut i Gènere de l’Hospital de Manacor i està oberta a qualsevol persona interessada en la qüestió. A més hi haurà una formació de dos dies per personal mèdic, sanitari i social.
Una persona intersexual neix amb unes característiques sexuals (com ara l’anatomia sexual, els òrgans reproductius o els patrons hormonals o cromosomals) que no encaixen amb els conceptes típics binaris de cossos masculins i femenins. Segons les estimacions, fins a l’1,7% de la població mundial podria tenir alguna condició intersexual. En parlam de tot plegat amb lena castells, cap del servei de Coordinació i Atenció a la Diversitat Sexual i de Gènere del govern de les Illes Balears.
Per a les persones que no sàpiguen de què xerram, ens podria explicar què es considera «tècnicament» una persona intersexual?
Hi ha moltes variants intersexuals, i per això definir a una persona tècnicament és molt complicat, per no dir impossible. Crec que val més definir què son les intersexualitats o les realitats intersexuals. No hi ha dues persones intersexuals iguals, de la mateixa manera que no hi ha dues persones endosexuals iguals. Per tant, les persones que tenen alguna variant intersexual serien aquelles que en l’àmbit de les gònades, les hormones, els genitals i els cromosomes no coincideixen amb allò que culturalment hem definit com un cos d’home o un cos de dona. És un tema de diversitat corporal.
No entren en el que s’entén com a normatiu i precisament plantejau aquest protocol per fer front a problemàtiques que han tengut lloc dins l’àmbit mèdic o sanitari, sovint per desconeixement de la qüestió. Fins ara, de quina manera s’actuava i quins canvis planteja el protocol en aquest sentit?
És una qüestió de diversitat. Es treballa en l’educació i en la pedagogia de la societat en general i sobretot de les persones que poden atendre un cas amb unes persones d’aquestes característiques i no pensin que és una raresa sinó una persona amb una diversitat corporal distinta. Estam xerrant de persones nounades que no compleixen amb aquests cànons: potser tenen un penis més petit o un clítoris més gran del que normativament s’estableix i no passa res. Abans el que es feia, per pressió de progenitors o perquè des dels hospitals es volia evitar patiment, era modificar el cos perquè encaixàs en el cànon, però això anava en contra de la preservació corporal d’aquestes persones. Aquest protocol ve per mor de l’aprovació de la Llei 8/2016, de 30 de maig, per garantir els drets de lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals i per erradicar l’LGTBI-fòbia que estableix que les administracions públiques de les Illes Balears, en les línies d’actuació relatives a la salut i al sistema sanitari, han de garantir que la política sanitària sigui respectuosa amb les persones LGTBI, respectant l’autonomia corporal de les persones que surten del que és normatiu. Tenim idò des del 2016 un marc normatiu que ens obliga a tenir aquest pla d’actuació. El vàrem aprovar el mes de març de l’any passat i ara l’anam desplegant a poc a poc. La intenció és ajudar, primer a detectar aquestes situacions, no només des de l’àmbit hospitalari. Moltes intersexualitats es manifesten en el moment de la pubertat. Per exemple, quan s’espera que una persona socialitzada com a nina li baixi la menstruació, però no li baixa perquè no s’ha detectat fins aquell moment que en lloc de tenir ovaris té uns testicles que no han davallat per una qüestió gonadal o cromosòmica. Normativament, la societat només contempla certs cossos específics amb relació a cànons que sovint son impossibles de complir i que son producte del pes del masclisme i la violència estructural cap als cossos de les persones. En el cas de les persones amb un desenvolupament sexual diferent o divers aquest pes és encara més dur. Amb aquesta llei s’ha aconseguit almanco que quan hi ha un naixement d’una persona amb una coddició intersexual, la família de mutu acord tenen un any per a registrar-la en el registre civil. Com sabem al Registre Civil només existeixen les categories d’home o dona i no existeix una categoria no binària. En aquest any les famílies poden acompanyar a l’infant i fer-se a la idea que es tracta d’un naixement intersexual i que no passa res, és una qüestió de diversitat corporal.
A part d’aquesta formació i pedagogia, hi ha un apartat dedicat a l’atenció psicològica i també un altre que posa el focus en la ciutadania per tal de visibilitzar la intersexualitat i rompre estigmes.
Correcte. Hem de pensar que les intersexualitats son més habituals del que ens puguem imaginar. Un exemple: persones pèl-roges n’hi ha i existeixen perquè les podem veure. Però ens hem de plantejar que potser hi ha més persones amb condicions intersexuals. L’Organització Mundial de la Salut fa una estimació d’entre un 0,5 i un 1,7% de la població. Això, a les Illes Balears es traduiria en 20.400 persones. Moltes persones no ho arriben a saber mai i d’altres que se’ls manifesta a la pubertat o com adultes. A part de fer formacions especialitzades a professionals, cal que les famílies, el camp educatiu o de la psicologia puguin arribar a entendre que això no és un trastorn ni una malaltia i que tampoc hem de parlar de síndromes: això és una condició corporal.
Costa molt però encara rompre amb aquest pensament binari, no? Fins i tot a persones conscienciades i que volen ser respectuoses amb la diversitat.
Clar és que l’heterocisendopatriarcat és estructural i sistemàtic. No hem de parlar d’individualitats. No podem obligar a ningú a saber de tot en aquest món, però pens que sí que és important que tenguin una actitud oberta a les diversitats, no prejutjar i no opinar sobre cossos aliens. I aquí no parl només de cossos intersexuals sinó de tots els cossos i totes les expressions de gènere. Jo som una persona optimista, crec que s’ha avançat molt darrerament, però continuam patint molts estigmes. Basta fixar-nos en les notícies, diàriament. Per això deim que les polítiques públiques neutrals no existeixen: si tu ets neutral estàs a favor de la banda opressora. Els feminismes ham de ser actius per combatre tots aquests prejudicis, estigmes i estereotips que pateixen les persones amb condicions intersex.
Si no anam malament, aquest és un protocol pioner a l’estat.
Sí. A escala de reordenar totes aquestes qüestions i plasmar-les en un document, podem dir que sí, però hi ha moltes comunitats que ens duen avantatge. Per exemple a les Illes Canàries s’hi ha fet molta feina. La primavera intersex de les persones activistes i les organitzacions intersex que estam vivint aquests darrers anys, des del principi de la pandèmia, jo la celebr molt perquè s’està fent molta feina per combatre el silenci, l’ocultació i l’estigma. Per exemple, la primera pancarta que es va fer a Madrid en la manifestació pels drets LGTBIQ+ deia «la I sale del armario». Tant de bo que tot això deixi de ser un tabú i se’n parli. Fins fa poc als hospitals el primer que et receptaven en aquests casos era silenci. Aquest protocol el que vol és rompre amb aquest silenci i que tota la societat pugui entendre que hi ha cossos diversos que son vivibles, desitjables i que tenen també capacitat de desitjar.
Voldria afegir res més?
És important que les administracions continuïn fent feina de la mà de les entitats, les persones activistes i totes aquelles persones que viuen una opressió per la seva orientació sexual, identitat o expressió de gènere i caractarístiques sexuals. Cal combatre activament aquest masclisme estructural i recordar que no és una qüestió individual sinó sistèmica. Aquest protocol és un avançament, però calen inversions i pressupostos, cal oferir formacions a totes les Illes de manera interdisciplinària. En qualsevol moment ens podem trobar amb una persona intersex i és important que rebin una bona atenció i sobretot que sigui respectuosa: has de poder derivar-la i orientar-la cap als diferents mecanismes que es preveuen en aquest protocol: a escala educativa, social, psicològica i sobretot en l’àmbit mèdic, sempre des del respecte i la no-discriminació.
