skip to Main Content

Teatre: per un poble equilibrat, crític, conscient i poderós

Aquesta setmana es compleixen trenta-cinc anys de la Mostra de Teatre Escolar. El pas del temps ens ajuda a posar xifres i les xifres ens fan ser conscients del temps passat, però també de les fites assolides i la feina feta. Amb modèstia inicial, però també amb una determinació de ferro, la Mostra de Teatre Escolar s’estrenava un llunyà 1987, amb un Teatre Municipal que feia pocs anys que estava en marxa.

En el reportatge d’obertura d’aquest número en parlam. Més de 3.000 funcions, més de 14.000 alumnes, més de 400.000 espectadors. Les xifres escarrufen. I tanmateix no deixen de ser, a la fi, una estadística freda. L’escalfor ens arriba per una altra banda. És indubtable que Manacor i la seva gent, gràcies al teatre, i molt especialment a la Mostra, són un poble diferent.

Primer de tot perquè el teatre ens fa socials, ens mostra sobre l’escenari, ens posiciona, ens ubica, i ens ubica i ens posiciona també com a públic espectador. Som, gràcies al teatre, gent més capaç d’actuar públicament, sense empegueïments, ni vergonyes, sense por del rídicul i sense manies. Ser qui som davant els altres, això ens permet el teatre també.

Aquest apoderament personal, i el contacte amb texts transcendents de la història universal del teatre ens fa coneixedors, alhora, de tot un bagatge humanístic i de valoració de les coses que ens passen i que vivim com a humans. El teatre ens fa savis i ens dona també la capacitat d’anàlisi i raonament, amb esperit crític, sobre tot allò que ens envolta. No deixa de ser, el gènere dramatúrgic, una eina més d’anàlisi i explicació de la realitat, tan important perquè esdevinguem éssers crítics, però també equilibrats sobre tot el que ocorre aquí i allà i també dins nosaltres mateixos.

En definitiva, el teatre ens fa conscients de la nostra condició personal i cívica, del nostre tarannà social i polític, en el sentit més públic i influent del terme. El teatre ens fa poderosos i, per tant, més feliços davant les febleses que ens assetgen su-aquí i su-allà.

Gràcies, idò, als responsables del Teatre de Manacor i a totes les persones que des de darrere l’escenari, des de damunt i des de davant han fet possible que la màgia del teatre es traslladàs al carrer en forma de consciència i de poder del poble. Manacor és com és, també, gràcies a tot això.

Back To Top
×Close search
Search