“Toni Sureda tenia dos fills: un era el Barracar i l’altre en Guillem”

Jaume Miquel Gallardo (Manacor, 1970) i Guillem Sureda (Manacor, 1970) són dos històrics de la UD Barracar. Ells dos, juntament amb un grup d’exjugadors de l’emblemàtic club manacorí s’han cuidat d’organitzar el I Memorial Toni Sureda “Perdut”, un homenatge a l’històric president barracaner.

D’on surt la idea de fer aquest Memorial en record de l’enyorat Toni Sureda, Perdut?
Jaume Miquel: Fa set o vuit anys vàrem crear un grup de veterans, que es reunia una vegada o dues cada any. Fèiem un partidet i després sopàvem. El 2019 va sortir la idea de fer el memorial en nom del president. Toni Sureda havia mort el febrer de 2019, i nosaltres ja teníem data per fer el memorial el març del 2020. Però després arribà la pandèmia, que ho va aturar tot. Ja ens havíem fet equipatges i tot.

Durant quants d’anys va existir la UD Barracar?
Guillem Sureda: Quaranta anys, del 1977 al 2016. De fet, ja fa estona que preparam un llibre per contar la història del club.

Per què va nèixer la UD Barracar?
Jaume Miquel: Per fer planter, perquè els al·lots no estiguessin al carrer. El president sempre ho deia: “Faré persones, faré formació”. No parlavem de futbolistes, perquè es feia sobretot una labor social. Toni Sureda va arreplegar un parell d’al·lots pel carrer els va posar dins el cotxe i els va dur cap al Jordi des Racó. Això era el principi. Després, vàrem arribar a competir amb un bon nivell.
Guillem Sureda: Toni Sureda va ser vicepresident del Manacor. L’any 1977, per diferents circumstàncies, no s’entengueren amb altres membres de la directiva, i va decidir anar-se’n i crear el Barracar, que venia del nom del nostre barri. Aquell mateix any, amb Bernadí Bordoy, Toni Pera i alguns directius més, fundaren el club.

Com es reflectia aquesta labor social?
Guillem Sureda: Fins devers l’any 1998 ningú mai no va pagar fitxa. Toni Sureda cercava recursos i patrocinadors perquè els jugadors no haguessin de bestreure un duro. El Barracar va ser sempre una família, la família barracanera.

I tanmateix, hi havia nivell.
Guillem Sureda: Molts varen arribar a jugar amb el Manacor i a categories com Tercera o Segona Divisió B.

Molta de gent ha passat pel Barracar en quaranta anys…
Guillem Sureda: I tant. Arribàrem a tenir deu equips de planter, i un d’amateurs. A més, vàrem ser els primers que vàrem tenir equip femení a la comarca. Treu comptes… Són 200 jugadors per temporada en quaranta anys. Encara que molts repetissin, crec que si deim 4.000 jugadors encara feim curt.

Éreu un club singular amb un president singular.
Jaume Miquel: Sí. Fèiem presentacions molt espontànies. Un any amb un poni, un altre amb un Mehari. Un any fins i tot el president va comparèixer amb un globus aerostàtic que va aterrar dins el camp. També hi havia els sopars de final de temporada al Jordi, amb totes les autoritats més grans del poble i de Mallorca.

Avui seria possible un club com el Barracar?
Jaume Miquel: No, perquè no hi hauria ningú que s’hi posàs al capdavant com s’hi va posar ell
Guillem Sureda: I que ho aguantàs durant quaranta anys com ell encara seria més impossible.

Va ser molt generós, en Toni Perdut.
Guillem Sureda: Sí, i també hi va guanyar molts d’amics, que són més importants que els doblers. Hi va posar temps, i doblers, perquè si en faltaven els posava ell. Era la seva vida. Per això deia que tenia dos fills, un era el Barracar i l’altre en Guillem.

Per què s’acaba el Barracar?
Guillem Sureda: Perquè s’acaba el president. Ningú va estar disposat a fer el que feia ell.

Com serà el memorial?
Guillem Sureda: Jugarem partits de quaranta minuts. A la Torre dels Enagistes, dia 12, a les 10h, Atlètic Balears – UD Barracar. A les 11h, Manacor – Atlètic Balears. A les 11.45h, farem l’acte d’homenatge, que és quan esperam que hi hagi més públic. I a les 12h, Barracar – Manacor. Hi hem convidat les autoritats actuals i les antigues i també la federació. Tothom hi està convidat!

Manacor deu un reconeixement així com toca a Toni Sureda?
Jaume Miquel: No estaria malament, pels anys que va dedicar als al·lots i al futbol, sobretot a formar persones.