Skip to content

“Tot i que tenen 1.800 anys d’antiguitat, son unes vides que encara criden l’atenció a la societat actual”

Antònia Soler (Manacor, 1971) és doctora en Filologia Clàssica, cap de Departament de Llengües Clàssiques de l’IES Manacor i professora tutora de Literatura Clàssica a l’UNED: Parlam amb ella sobre la seva darrera traducció, part de Vides Paral·leles de Plutarc.

Vides Paral·leles és una col·lecció de biografies de personatges il·lustres de l’època clàssica. Quines has triat?
Plutarc és un grec que viu en temps de l’Imperi romà, del Segle II d.C. Ell és d’una família benestant i com que Roma és qui controla tot, ell té bones relacions amb els romans i fins i tot ocupa càrrecs polítics però no s’atreveix a escriure en llatí i segueix escrivint en grec. De fet, escriu moltíssim, de molts temes. Els seus escrits es divideixen en obres morals i d’altra banda, les biografies. Agafa un personatge grec i un romà i posa les seves vides en paral·lel. Per exemple, Alexandre Magne i Juli Cèsar, que és una de les que jo he traduït. L’altra parella és Demetri i Marc Antoni.

I per què aquestes?
La primera perquè crec que són dos personatges més coneguts, que poden sonar a tothom. La segona parella que he triat és diferent: Demetri, era un general poc conegut, fill d’un dels companys d’Alexandre Magne i l’altre és Marc Antoni, que és com si fos la segona part de la vida de Juli Cèsar. Crec que son unes vides que, tot i que tenen 1.800 anys d’antiguitat, encara criden l’atenció a la societat actual.

Es pot establir una comparativa amb l’actualitat?
Sí. Plutarc de fet, ja diu al pròleg que ell no vol contar la vida que puguis trobar en una enciclopèdia sinó que vol mostrar la vida a partir d’anècdotes per comprendre el caràcter de la persona i això ho fa molt interessant. A més, crec que Grècia és el bressol d’Europa perquè el principi sempre es troba allà. Tots els autors clàssics tenen el seu orígen allà i Plutarc és un d’ells. Les Vides paral·leles, de fet han estat un dels pilars de l’educació d’Europa durant molts anys perquè anys enrere s’havia d’estudiar llatí i amb això també el món clàssic.

A l’hora de traduir, ets fidel?
Molt. En aquest sentit som una mica conservadora, he mantengut les frases llargues que l’autor solia utilitzar.

Quin temps t’ha dut la traducció?
Per ventura uns dos anys, però és mal de quantificar el temps perquè la meva feina remunerada és una altra. A més sempre ho deix reposar uns mesos perquè a vegades trobes errades o et sorpens de com ho vares fer. Després faig un pròleg on intent que una persona que no coneix res del tema se’n pugui fer una idea.

Teniu presentacions a la vista?
Segurament seran de cara al mes de setembre a Manacor, sempre que la Covid ens ho permeti.

Vols afegir res més?
Recomanaria a la gent que si els fa ganes llegir-ho, no tenguin por d’atracar-s’hi perquè els pot sorprendre. I sobretot, que no es perdi l’hàbit de llegir.

 

Back To Top
Search