En política, qui més qui menys mira d’apoderar-se d’allò que li pot ser més rendible electoralment. És per això que el “poble” i tot allò que hi està relacionat morfològicament o semànticament, com ara “popular”, per exemple, són mots molt llépols. Ja saben els nostres lectors, perquè es cuiden d’estar ben informats, que l’antic Cinema Goya, a través d’un acord entre un grup d’entitats i la propietat ha estat batiat amb el nom d’Espai Goya i s’ha convertit en un “casal popular”. Ara que les entitats després de la petició expressa de la propietat, han hagut d’abandonar el local, l’antic cinema torna a estar tancat. Uns altres populars, en aquest cas les Noves Generacions a Manacor del partit de Marga Prohens i Maria Antònia Sansó han fet un simpàtic vídeo en què es queixen del mal estat dels edificis del centre de Manacor, concretament, quan passen per davant el Cinema Goya, diuen “Edificis que fan por”. Quina solució deuen proposar, ells, per a aquesta finca? Esbucar-la? Que l’Ajuntament la compri? O convertir-la en un espai “popular”?
