Pau Oliver Quetglas (Inca, 1999) és una jove promesa de l’orgue que ha decidit emprendre el camí de renovar la música per a l’instrument, mesclant-la amb elements electrònics i amb…
Trueque Llevant, un grup de Facebook molt manacorí amb 4.500 membres per promoure l’intercanvi
En parlam amb la seva creadora i administradora Isabel Rojas, que encara no es pot avenir de l’èxit assolit en només un mes d’existència
“Tenc figues de moro. Us en podeu dur les que vulgueu, si en feis confitura i me’n duis dos pots”. “Tenc pots de conserva buits, els canvii per tomàtiga embotellada”. “Canvii oli de coco per un seient amb coixí per a bicicleta”. “Tenc pa rostit per donar a les gallines. El canvii per ous”. Aquestes són només algunes de les propostes que es poden trobar a Trueque Llevant, un grup de Facebook que promou l’intercanvi de béns, objectes o, fins i tot, temps, però sempre més enllà dels doblers, que queden a banda de qualsevol d’aquestes transaccions. Entre els intercanvis assolits hi ha el d’un peluix que una mare cercava per al seu infant, l’únic amb el qual es podia adormir. “Ara n’ha trobat un d’igual i ja pot fer net i brut”, diu Isabel Rojas.
Sí. La manacorina Isabel Rojas és la creadora i única administradora del grup, que en tan sols un mes d’existència ha arribat als 4.500 usuaris, un èxit del qual no se’n sap avenir. “Jo en principi vaig obrir el grup per a la gent d’aquí, però tenc amistats que viuen a Palma i venen aquí per feina, i també hi han entrat. És una cosa que tampoc pots controlar gaire”. Rojas explica que “he fet una feina de convidar-hi gent amb moltes amistats perquè el grup pogués créixer de forma ràpida, perquè la gent fa gent. De fet, ara mateix, qualsevol membre del grup hi pot convidar totes les amistats que vulgui”.
Segons conta Isabel Rojas, “la intenció de la pàgina és que només sigui d’intercanvi o que es pugui regalar algun producte o servei. La idea és ajudar la gent en la situació que vivim avui en dia. I tampoc no es tracta de mirar pel valor d’un objecte o un altre. Una cosa petita a tu te farà més falta i en donaràs una de més grossa que per ventura només et fa nosa”. Es tracta simplement, diu, “d’arribar a un acord. Cadascú ofereix el que vol i accepta el que vol. L’únic que demanam és que no es demanin doblers”. Així i tot sí que hi ha membres del grup que han arribat a comprar algun producte dels que es demanen per poder-lo intercanviar amb un altre que els ha interessat.
Isabel Rojas va agafar la idea d’un grup d’intercanvi de Palma: “Vaig veure que en feia falta un a Manacor. I em vaig dir: ho farem i ja ho veurem”. Reconeix, però, que “du moltes hores de feina. Hi ha dies que n’hi dedic tres o quatre”. Caldrà veure si hi ha possibilitats que la pàgina generi uns ingressos que en garantesquin el manteniment, “però és complicat, perquè això suposaria la inserció d’anuncis de productes de compra, cosa que aniria en contra de la filosofia del grup”.
Entre les tasques que té Isabel Rojas com a administradora del grup hi ha la de centralitzar “les queixes de la gent que ha estat plantada, d’altres que no estan d’acord amb el producte intercanviat, gent inconformista, d’altres a qui han demanat doblers…”.
El grup no s’atura de créixer, però Isabel no es planteja “posar-hi un límit. Així com surtin les coses anirem veient què feim.”