Indigneu-vos. Pep Barrull
Trump ha fet saltar pels aires els difícils equilibris i el poc ordre internacional construït després del final de la Segona Guerra Mundial. Es creu dotat d’una intel·ligència superior, creu que dirigir la primera potència l’hi dona un poder de fer i desfer sense cap mirament, es creu moralment capacitat per imposar els seus desitjos, i amenaçar tots els països que no es dobleguen. L’home que havia afirmat que acabaria amb les guerres en cinc dies ha obert la porta al desastre i a la incertesa que ho pot dinamitar tot, i continua somiant convençut que mereix la concessió del Nobel de la pau. Quina arrogància!
Putin, el que somia en la reconstrucció de l’imperi rus, s’identifica en els tsars i en Stalin, que ha establert un poder personal autoritari, que ha establert una dictadura, que no dubta a eliminar assassinant els seus opositors on siguin, que empresona els líders que l’hi planten cara, que va envair Ucraïna, amb cents de mils de morts, sembrant destrucció per arreu, que sap que Trump li consentirà tot se sent fort i indestructible, fins al punt de llançar drons contra Polònia (estat de l’OTAN) violant el seu territori, no respectant el dret internacional i fent un salt qualitatiu de perillositat. Tot sabent-se més fort que mai d’ençà que Trump és president.
I que dir de Netanyahu, un criminal, bombardejant un estat sobirà com és Qatar. Intentant assassinar la cúpula de Hamàs, reunida per estudiar una possible treva a Gaza. És clar que no vol treva ni possible acord de pau: Netanyahu sap que amb final de la guerra el seu destí és la presó, diversos delictes de corrupció l’esperen. Destruir el poc que queda de Gaza, exterminar els palestins i que el seu amic Trump hi construeixi un complex turístic. Amb Trump no hi ha línia que separi els seus interessos personals (fer negoci damunt un extermini) dels que haurien de ser d’un president. Trump li ha dit que té llicència per fer el que li vengui de gust, encara que posi en perill el difícil equilibri a l’Orient Mitjà i pugui provocar un esclat de conseqüències imprevisible. L’enèsim desplaçament d’uns palestins condemnats a morir per les bombes, per la gana, per les malalties malgrat les promeses d’Israel d’establir un lloc segur, que no és altra cosa que un camp de concentració amb murs i filferrats. No recorden els jueus el seu patiment en l’Alemanya nazi, el seu extermini que ara fan el mateix amb els palestins?
L’agent 007 tenia “llicència per matar” -qui no recorda la frase?-. Doncs bé, Putin i Netanyahu també la tenen, i és Trump qui els l’ha donada. Se senten forts i sabedors que aquest és al seu costat, que tenen carta blanca malgrat posar el món en perill d’un possible conflicte en qualsevol moment. I és Trump que es creu l’amo (no ha amagat que vol Groenlàndia, i el Canadà, deixant clar que si cal, utilitzarà la força). Ha imposat aranzels desorbitats al Brasil perquè estan jutjant Bolsonaro (per intent de cop d’estat) i exigint amb desvergonyiment la seva llibertat, o a l’Índia per comprar petroli rus, o l’amenaça de nous aranzels a Europa perquè la justícia ha multat Google per monopoli. Tot i que la Unió Europea, presidida per una funcionària molt ben pagada, s’ha plegat als interessos de Trump, s’hi ha humiliat per no obtenir garanties de res, igualment ha continuat donant suport a Israel malgrat el genocidi. On queda l’Europa dels valors, de la defensa dels drets humans i del dret internacional?
Tenia intenció d’analitzar l’inici del nou curs polític, però haurà de ser el mes vinent. I és ben clar ha començat igual que va acabar. Amb jutges, PP i VOX sense donar treva però amb més violència verbal i exabruptes. Així Miguel Tellado, secretari general del PP cridava a “cavar la fossa on reposaran les restes d’un govern que no hauria d’haver existit”. No reconèixer els resultats electorals és profundament antidemocràtic, el PP se situa al mateix lloc que VOX, i això es paga. Avui s’ha fet públic el baròmetre d’intenció de vot per part del CIS: el PSOE obtindria un 32,7%, 9 punts més que el PP amb un 23,7% (el pitjor resultat de tota la legislatura), també perd suport VOX, amb 1,6 punts manco. Sumar i Podemos no experimenten canvis. Això sí, no és més que una enquesta d’intenció de vot.
“Quan vindrà el dia que l’home
valgui més que pous i cases,
més que les terres més bones,…
Quan vindrá el dia que l’home
no se’l pese amb les balances?”
Ovidi Montllor – Cançó de les balances.
