Els pitjors presagis s’han complert, un cop hem conegut l’Acord entre Vox i el Partit Popular, poc abans de les dues del migdia de divendres; un fet que ens recordà els “Divendres negres” del temps de Rajoy en què després del Consell de Ministres coneixíem les noves retallades.
La cartografia de l’Acord, signat amb sang segons Manuela Cañadas, dibuixa un futur molt complicat. A l’inici he dit que és una entesa contra la convivència, sense cap dubte. L’apartat “Lucha contra la inmigración ilegal” és una declaració de principis del que Vox pensa de la immigració: no a rebre més menors estrangers migrants, fer proves d’edat més fiables, supressió de les subvencions a ONG que rescaten gent en perill, elaboració de plans de retorn dels menors migrants no acompanyats…
En una paraula, criminalitza i posa en el punt de mira les persones immigrants que per a Vox i els seus altaveus mediàtics són els enemics a batre, els culpables de tots els mals. En cap moment parla, per exemple, de l’allau de turistes que col·lapsen les illes i fan malbé el gaudi d’un entorn privilegiat.
Un Acord contra els drets socials
Hi ha un altre apartat referit a la derogació de la Llei de Memòria i Reconeixement Democràtics de les Illes Balears. Crec que n’hi ha prou en fixar-nos en el nom de la llei i allò que pretén per veure com es retrata Vox una vegada més i amb quina indignitat el Partit Popular ha cedit a la fúria dels botxins. Hi ha un diputat de Vox, el senyor Rodríguez, que sempre que pot, fa lloances del franquisme: fa poc va dir que la televisió del temps de Franco era millor i ensenyava molt més que IB3, el primer d’abril expressà en sessió parlamentària que ell celebrava el “dia de la victòria”, i moltes altres perles.
Un dia les entitats favorables a la memòria històrica ens manifestàvem davant del Parlament i es va fer un recés. Els diputats de l’esquerra ens varen venir a saludar; Sergio Rodríguez es va quedar dret davall les arcades i, mentre fumava una cigarreta, ens mirava amb un menyspreu i una insolència que no he pogut oblidar.
També parla de “reduir aquelles partides existents per al desenvolupament de polítiques de caràcter ideològic”, un altre dels mantres de Vox que considera “ideològic” tot allò que no entra dins el seu esquifit punt de vista. Per tant, estan en perill àrees de feina com el feminisme, els drets dels col·lectius LGTBI i tants altres espais que duen anys de lluita i resistència.
El català: l’obsessió de Vox
La peça de caça major que Vox sempre ha desitjat és el català, la nostra petita llengua estimada. Tornen a posar en marxa, amb la complicitat de dos mallorquins de la Part Forana com Prohens i Sagreras, una bateria de mesures per a donar el cop definitiu a la situació delicada del català a la societat en el lloc on encara té una mala salut de ferro: l’ensenyament.
Castellà com a llengua vehicular, Pla pilot segregador arreu, exempció de català per a alumnat i fins i tot per a docents… Una recepta enverinada que Cañadas ha servit al Partit Popular i que Prohens i Sagreras s’han empassat, tot posant en perill la Llei de normalització lingüística i el Decret de mínims.
La comunitat educativa i gran part de la societat illenca tenen memòria i recorden molt bé què va passar fa deu anys amb el TIL de José Ramón Bauzá i la majoria absoluta del PP. Tornarem a lluitar i a plantar cara.
