“Un Déu estúpid és una comèdia, una caricatura d’un pare que vol ser modèlic però que no se’n sap sortir”

Una família real i manacorina es posa a la pell d’uns pares separats amb una filla que ha compartit un vídeo sexual a les xarxes. La política, la intimitat, la pornografia, el patriarcat i els canvis generacionals són el rerefons d’aquesta proposta. Julià Duran, Petra Sunyer i Francesca Duran són una família real de Manacor apassionada pel teatre. En Julià, el pare, també n’escriu. I aquest dijous, dia 31 de març, i també dissabte dia 2 i diumenge dia 3 duen a la Sala Gran del Teatre de Manacor el seu primer muntatge conjunt. “Aquest text i aquesta obra neixen perquè tenia ganes de fer teatre amb la meva filla i també amb la meva dona”, explica Julià Duran. Damunt l’escenari ell interpreta en Marc, el pare de família que també és batle en un petit poble de Mallorca. “No és la nostra història familiar, però potser sí que té una part de caricatura de mi mateix, un pare que vol ser modèlic i que no se n’acaba de sortir”, aclareix el protagonista d’Un Déu estúpid., una creació col·lectiva que han materialitzat de manera conjunta les persones que participen en el muntatge.

A aquesta família d’intèrprets s’hi afegeix Guillem Galmés, “que a la vida real és el nostre veïnat de fora vila i damunt l’escenari és la meva parella”, detalla Francesca Duran, que fa el paper de filla tant damunt l’escenari com a la vida real. “M’esperava que fos pitjor fer feina amb mon pare i ma mare”, confessa. “Hi ha hagut qualque discussió, però fer feina en família facilita tirar text i poder parlar molt de les intencions a l’hora de crear un personatge”, conclou l’actriu Francesca Duran, que va guanyar un premi Buero de teatre en la darrera edició.

Riure a voler

“Damunt l’escenari jo som el sac de boxa i la meva filla, la meva ex dona i el meu gendre són els boxejadors, tot i que al principi de l’obra em pens ser en Rocky, ben aviat es comprova que no ho som”, afirma l’autor i protagonista d’Un Déu estúpid, Julià Duran. “És una comèdia, la gent passa una bona estona i riu a voler”, afegeix. “La meva filla és l’espurna que fa que explotin moltes qüestions que en la família havien quedat soterrades i jo, que faig de mare separada del meu home, afegesc benzina a aquesta explosió”, explica Petra Sunyer. “El meu personatge apareix arran del disgust del meu ex quan s’adona que la seva nineta estimada ha fet una cosa que creia impossible i a partir d’aquí jo li dic tot el que havia callat durant anys”, afegeix Sunyer.

Així les relacions intrafamiliars es desenvolupen sobre un rerefons on planen temes ben actuals, “no parlam directament de prostitució, de l’ús que fan els joves de les xarxes socials, de política o del control que exerceixen els pares sobre les filles, tots aquests temes són un rerefons i una excusa per remarcar la difícil relació que estableixen els personatges”, explica l’autor del text, Julià Duran. Un Déu estúpid compta amb la direcció de Moli Quetglas, “ell ja havia fet feina amb mon pare, ja coneixia el projecte i jo també havia estat alumna seva. Crec que ha ajudat a posar ordre, entre nosaltres i també en el muntatge”, confessa l’actriu Francesca Duran. I pel que fa al final d’aquesta comèdia familiar, “és obert, la interpretació de si és feliç o tràgic l’haurà de fer cadascú, però sí que acaba amb rialles”, conclou Julià Duran.