“Un divendres de quaresma podem menjar tranquil·laent una ensaïmada”

Antoni Amorós (Cala Rajada, 1964) es rector de Manacor des de fa set mesos. Ve de la parròquia de Capdepera i Cala Rajada. Dels preceptes relacionats amb la quaresma en parlam amb ell en aquesta entrevista.

Quina és la gènesi del dejuni?
Els dejunis són una constant dins tot el món religiós. I les altres religions són bastant més estretes que la nostra, en aquest sentit.

Però quina és la motivació?
Són una forma d’autocontrol. I cal dir, insistesc, que la nostra és menys estricta que les altres religions.

Què estableixen ara mateix els preceptes relacionats amb la quaresma?
Avui en dia es fa el dejuni, que significa fer una sola menjada al dia. Això s’aplica només dos dies en tot l’any: el dimecres de cendra i el divendres sant, i per a persones de 14 a 59 anys. L’abstinència, en canvi, consisteix a no menjar aliments elaborats a base de carn. Això s’aplica al dimecres de cendra, al divendres sant i a tots els divendres de la quaresma.

Podríem menjar un plat elaborat amb saïm, però que no dugués carn?
Sí, podríem menjar una ensaïmada tranquil·lament.

Però hi ha gent que fa l’abstinencia cada dia de la quaresma. Això era així, un temps, no és ver?
Hi ha gent que fa moltes coses. Certament, d’antic no es podia menjar carn cap dia de la quaresma. Només els qui pagaven la butlla de la Santa Croada podien menjar carn cada dia, llevat dels divendres. Amb la reforma litúrgica dels anys setanta, es va establir aquesta norma per a tothom.

Avui no hi ha butlles?
No.

Té alguna relació la quaresma amb el cicle natural de les coses?
La quaresma cristiana té uns orígens amb el baptisme dels adults. Són els darrers quaranta dies abans de ser batiats, per arribar nets al baptisme, feien pràctiques penitencials, i el dejuni era una d’elles. Crec que la quaresma té poca mescla amb la religiositat natural. Sí que n’hi veig més amb la pasqua, que té molt a veure amb la maduració de l’ordi.

Hi ha una contenció durant la quaresma, després dels moments d’excessos del carnaval?
Hi és poc. De totes maneres, el carnaval no és gens eclesiàstic, sinó més popular. De fet, quan l’església ha tengut excessos de poder, ha volgut prohibir el carnava. Per l’església, l’alegria hauria de venir després de la quaresma.

Hi ha un sentiment de contenció, més enllà dels dejunis i l’abstinència…
Hi ha una paraula molt gastada, que és penitència. I realment el que veu la persona és que li falta molt per arribar a la perfecció, per això tenim aquesta idea de cosa seriosa i trista, de persones que fan un esforç per millorar una cosa d’elles mateixes, i això és més originari que el dejuni mateix…

Té vigència, el dejuni?
Més que vigència és un recordatori, estar al corrent d’unes coses mínimes…