El mes de novembre farà un any que Maria Antònia Sansó anunciava que havien trobat una solució per poder dur a terme la necessària reforma de l’avinguda del Torrent. Ni una palada. Més encara. El mes de març vinent farà cinc anys que en presència del batle Oliver, de la delegada d’Urbanisme Núria Hinojosa i del conseller de Carreteres d’aquell moment, Iván Sevillano, es presentava amb gran pompa un projecte de reforma integral, amb circulació restringida a 20 quilòmetres per hora, 50 arbres nous, unes jardineres centrals al vial, plataforma única, punts de càrrega per a cotxes elèctrics… vaja, un luxe d’avinguda. Cinc anys, farà. Ni una palada.
I així, un per l’altre, tenim l’avinguda del Torrent. Els arbres rebenten les voreres i l’asfaltat. La vida útil d’aquest pas de vianants no en pot ser un millor exemple. El pas, bonyerrut pel creixement incontrolat de les arrels de l’arbre. La soca, el semàfor i ara, per paga, un contenidor per recollir el fems orgànic. Si hi col·loquen un transformadoret, o un carretó per ventre gelat al costat ja els dona per esborrar la pintura del pas i col·locar-lo a una altra banda.
