Ja som a la meitat de la legislatura, només queden dos anys per les pròximes eleccions, i el temps avança cansat, lent i amb poques coses noves. Aviat serà el moment de passar comptes i decidir noves majories, o repetir-les. Veurem, encara falta i una certesa és clara, en Miquel Oliver no repetirà com a cap de cartell per MÉS. És una incertesa.
Hem llegit a la premsa que hi ha la voluntat (per part de MÉS i AIPC) de convocar un referèndum a Portocristo i posar damunt la taula la voluntat o necessitat del poble de constituir-se en ajuntament. Fins aquí és una decisió política que ha d’entrar en la normalitat democràtica, que els ciutadans siguin escoltats i s’atenguin les seves demandes, i aquesta és una demanda d’una part del poble porteny.
També és cert que hi ha partits polítics que s’han posicionat clarament en contra, com és el cas de PSOE i PP, i és ben legítim tenir una posició contrària. Però això no impedeix que aquesta posició parteix d’uns enunciats enganyosos: Portocristo no té dret a posicionar-se (en definitiva això és el diuen), Portocristo és Manacor, pertany a Manacor i punt. Per què no volen escoltar la veu del poble? Tenen por. I si decideixen separar-se? I si voten que “Sí”? He dit que aquesta posició és legítima, i tant, però també antidemocràtica per voler silenciar aquells que creiem que Portocristo té dret a decidir el seu futur i a declarar-se independent. És el nostre dret, i els drets no es neguen ni es persegueixen, s’executen, s’atenen, s’escolten, es respecten. És així.
No sé què farà ni quina posició adoptarà VOX. Però per la seva posició ideològica pensaria que no en seran partidaris. Això representaria 11 vots en contra de la convocatòria del “referèndum” i 9 a favor. Ho tenim, els independentistes, cru. Vist només amb les fredes xifres, hi falta la dialèctica, i no la podem menystenir.
També s’ha especulat amb data del possible referèndum, fer-lo coincidir amb el dia de les eleccions municipals. I això seria devaluar el referèndum, convocar-lo per quedar bé. És un tema important que mereix un tractament singular i situar-lo en el lloc que es mereix. Anar a votar només amb dues paperetes, Sí o No. Posar el dret a decidir en el lloc que li correspon, que els ciutadans expressin la seva voluntat sense pensar en un partit polític, o en un possible batle o unes majories per governar.
Per això cal una actitud oberta i clara del govern municipal, fer possible el coneixement per part de la ciutadania de la importància de la seva decisió, i per això cal facilitar informació real i concreta. Explicar bé el tema jurídic, les passes concretes que caldrà dur a terme, els possibles terminis (molt insegurs), els límits geogràfics del possible nou municipi (cal partir d’antecedents històrics, els límits de l’antiga parròquia de Portocristo que marquen els vincles amb Portocristo), els ingressos que correspondrien al municipi (bàsicament els impostos que ara ingressa Manacor), els possibles deutes als quals hauria de fer front, si és el cas, i justificar-ho, i saber també quina part dels funcionaris o treballadors que podrien correspondre-li o altres possibles afectacions en cas de ser així. I aquesta és una feina que el Govern Municipal ha de fer i posar a disposició dels portenys, per tal que els ciutadans disposin de tota la informació i poder decidir de forma activa. I això no pot esperar, és urgent. A finals d’any hauria de fer-se pública i esperonar el debat. I les possibles votacions pel referèndum a finals del 2026. (Jo no necessit la informació, em calen només urnes i paperetes, i la del Sí, per descomptat).
Per acabar, citarem a Raimon quan cantava:
“T’adones, company,
que a poc a poc ens van posant el futur
a l’esquena;
te n’adones, amic.
T’adones, company,
que ens el van robant cada dia que passa;
te n’adones, amic.
T’adones, company,
que ja fa molts anys
que ens amaguen la història
i ens diuen que no en tenim;
que la nostra és la d’ells,
t’adones, amic.
…
no volen arguments”
