Indigneu-vos. Pep Barrull
I aquest dimecres, al Congrés, l’alè estava contingut, les expectatives eren màximes, es notava la tensió, la temperatura anava pujant i tots preparats amb l’artilleria a punt. Feijóo venia d’un congrés on tot havia estat mel i roses, Sánchez tenia l’aval de la direcció i el control de la situació. Havia de presentar les mesures per lluitar contra la corrupció, els seus aliats de la investidura estaven cridats a definir-se una vegada més, i Feijóo amb nous portaveus (diuen que més durs que la Cuca) i nova direcció fidel. I certament tothom va complir amb el seu paper, i el guió estava escrit. Sánchez, enfortit, anà desgranant les 15 mesures presentades, Feijóo amb atac personal duríssim, els altres fent confiança a Sánchez sense votar-la i explicitant que el crèdit es va acabant i l’extrema dreta deixant buides les poltrones (res tenen per aportar). I el final del combat, dintre del guió, Sánchez guanyador per punts i reforçat, Feijóo abraçant la soledat compartida amb els d’Abascal. Punt.
Sense ser un expert en res, cal dir que les mesures anticorrupció presentades pel Presidente (sembla que pactades amb els socis) poden ser positives i ser útils, veurem. Però em planteig algunes qüestions. Per què no es van presentar i posar en marxa molt abans? No oblidem que Sánchez va guanyar la moció de censura a Mariano Rajoy i al PP, un PP corrupte de l’arrel fins al cap, acabava de ser condemnat en sentència ferma per “corrupció” com a partit; el primer partit a Europa, els sobres amb doblers que anava repartint el tresorer, el “sé fuerte” de Bárcenas, una seu pagada en negre i doblers de comissions d’empreses, Rodrigo Rato el geni, l’Aznar que va mentir sobre l’autoria dels atemptats de l’11M i un llarguíssim etcètera. Per què el “pla” no va acompanyat d’un calendari per tal d’executar-lo? Per a quan la seva posada en marxa? De moment no és altra cosa que un anunci, una voluntat. Però cal més concreció i, per tant, més compromís. I no tenc dubte que es posaran en marxa, per això hi ha uns socis que l’hi exigiran.
I a l’altre costat un Feijóo, monotema i corcó. Repeteix un dia i a l’altre també que el temps de Sánchez s’ha acabat (no vol dir altra cosa que ara l’hi toca a ell). Que dimiteixi i convoqui eleccions. Ni una proposta per posar fi a la corrupció, cap mesura. Molt pobre tot en conjunt i diu molt d’aquell que vol governar. O acusa els seus possibles socis ideològics (PNB i Junts) de ser còmplices de Sánchez tot perquè no l’hi donen suport per a una moció de censura. I així qui dia passa… No reconèixer la legitimitat d’un govern constituït per majoria absoluta al Congrés té això, convertir-se de fet en un fracassat i el fracàs és un llastre per fer oposició perquè t’obliga a repetir sempre la mateixa cançó, que de tan suada… L’oposició és control de l’executiu, també la denúncia de tot allò que no funciona o es fa malament, però sobretot és contraposar un programa de govern, posar negre sobre blanc, i això és el que el PP no fa. Contraposar un programa de govern compromet, obliga a posicionar-se, t’obliga a definir-te. I això és el que Feijóo no fa, no ha fet ni farà. Té un programa? Dubtós, o si més no desat en un calaix. S’ha fet marxista però dels Germans Marx, i aplica la màxima “Aquests són els meus principis, si no t’agraden en tenc altres”. Intentar agradar a tothom té això, un dia una cosa, i a l’altre, una altra. Lligat de peus i mans per l’extrema dreta de Vox, és l’únic aliat possible per a un possible govern alternatiu (ja estam que tant la dreta basca com la catalana, si els interessa i els convé, pactaran amb el PP). I això és molt limitat. Fer política només mirant les enquestes condiciona tota acció política, i les enquestes són el que són, estats d’opinió canviants per naturalesa. Dos anys queden per les eleccions generals, i això és molt de temps. I els estats d’opinió poden canviar, dependran i molt de l’acció de govern, dels encerts i desencerts de Sánchez.
Costa molt entendre el discurs i el posicionament del PP i Feijóo, dos anys reclamant eleccions anticipades (potser en seran quatre), sense comprometre’s i mirant de no cometre errors… A Feijóo se li faran llargs, molt llargs (el 2026 començaran uns quants judicis contra el PP per corrupció).
Si Sánchez completa la seva agenda social, com li reclama Sumar, no viu més casos de corrupció i se’n desfà, el resultat de les eleccions no està escrit. Aquesta és la por de Feijóo, el temps se li acaba, d’aquí la insistència en les eleccions anticipades.
