Una sermonera que prega pels empresonats i perquè tothom pugui expressar amb llibertat les seves idees

Marina Miquel va ser l’encarregada de pronunciar a l’església dels Dolors un Sermó de la Calenda adaptat a les exigències del temps que vivim

Hi ha llocs on les Matines, i altres celebracions de la litúrgia catòlica es mantenen intocables durant anys, durant segles. A la parròquia dels Dolors, enguany, en canvi, el Sermó de la Calenda ha estat actualitzat seguint les exigències i l’adaptació al temps que vivim. El sermó ha rebut lleugeres modificacions per part de Montserrat Nadal. Així, per exemple, a l’hora d’explicar el que fan a cada casa per Nadal, la sermonera d’enguany, una nina, Marina Miquel, diea que “n’hi ha que van a veure els malalts, o els empresonats, o la gent que viu tota sola”. Tan actualitzat estava el sermó que deia paraules com aquestes: “Sentim a dir i veim per la televisió que hi ha persones que no tenen feina; altres que se n’han d’anar de ca seva per trobar un poc de pau; n’hi ha que tenen gana i no tenen res per menjar; d’altres passaran aquestes festes tan familiars i entranyables privats de llibertat a la presó”. Referències velades, o no tan velades, als presos polítics que hi ha a l’estat espanyol, o també als desplaçats pels diferents conflictes que assolen tants de països tan a prop de nosaltres.

Entre les pregàries que fan els infants segons explicava la sermonera d’enguany, hi hauria “que tothom pogués viure en pau i que s’acabàs d’una vegada el negoci de les armes”, o que “arreu del món, tothom pogués dir el que pensa amb total llibertat”, per acabar dient que “volem ser com Jesús, que estima tothom sense distincions” i renegant d’una festa “consumista i buida de contingut”, “si no és així, no té cap sentit celebrar el Nadal”, reblava.