skip to Main Content

Unes festes passades per pandèmia

Quan el temps no acompanya unes festes i la pluja n’esdevé protagonista indesitjada deim que hem tengut “unes festes passades per aigua”. Aquest 2020 acaba com segurament ningú s’hauria esperat ara fa poc més de nou mesos. Ens arribaven imatges sempre distants, sempre llunyanes, de Wuhan. Tota una ciutat confinada domiciliàriament. Fàbriques aturades. Carrers solitaris. En fèiem cas pel bombardeig mediàtic constant. Però poc podíem imaginar que en qüestió de setmanes tendríem el virus dins ca nostra i que seríem nosaltres ara, també, els protagonistes d’un confinament que ningú havia viscut mai, si tenim present que el darrer va ser per la pandèmia de grip de l’any 1918.

La sensació d’improvisació per part de l’administració i de les autoritats sanitàries és inevitable. Estam en constant anàlisi de l’evolució del virus, dels contagis, de les corbes, de l’arribada de la vacuna… Tot són factors a tenir en compte, i tot canvia de forma inesperada a cada moment. Sigui com sigui, sí que sembla, però, que les autoritats competents podrien haver estret una mica més la corretja les setmanes anteriors a les festes de Nadal perquè tota la població pogués reunir-se, amb les mesures pertinents, amb família i amics el dia de Nadal, el de Sant Esteve, o hagués pogut celebrar amb més o menys llibertat el canvi de dècada. Jovent, famílies, padrins i padrines, infants: tothom haurà vist afectades les seves rutines anuals, el seu punt de trobada, el seu dia de comunió familiar o d’amistat. En qualsevol cas, però, cal apel·lar una vegada més a la responsabilitat individual i col·lectiva i creure les indicacions que donen les autoritats pertinents. Ja són molts els joves i adolescents que han preparat festes de cap d’any en petit comitè, en grupets de sis persones per ajustar-se a la legalitat. Les famílies miren també d’adequar-se com poden a les mesures i a les restriccions sense perdre ni l’humor, ni les ganes de festa, i multiplicant, això sí l’ànsia de la trobada familiar de les persones que han estat més allunyades i que, en alguns casos, no podran ser per aquí aquestes festes.

Caldrà veure com respon la vacuna, que començarà a administrar-se de forma imminent. També caldrà veure com evoluciona la nova soca apareguda al Regne Unit. Caldrà esperar, perquè l’esperança és sempre el darrer que es perd, que l’any que ve per aquest temps, puguem viure a la fi unes festes més o menys normals, i que no sigui pecat, ni besar-se, ni tocar-se.

Mentrestant, que molts d’anys puguem viure amb salut i alegria, i que siguin sense Covid!

Back To Top
Search