Imatge: Postal Antiga. Luís Ignacio Alonso.
Avui en el darrer apartat d’aquesta secció que hem intentat tractar alguns aspectes sobre la repercussió que el sector del moble va tenir més enllà de Manacor. Hem recollit el testimoni del net d’un empresari de Barcelona, Francesc Martí Pallicer, el qual es va establir a Manacor atret per l’expansió industrial del moble.
Antoni Martí Cerdà, Manacor, 1968, ens explica la seva història familiar entorn del seu avi i el seu pare: “El meu pare Joan Martí Pasqual ‘Provençal’ que ara tendria 99 anys, va néixer a Barcelona, perquè el meu padrí tenia una fusteria, que confeccionaven mobles a la barriada de la Sagrada Família. L’avi, Francesc Martí Pallicer, va saber que a Manacor fa devers setanta anys era ple de fusters artesans, que elaboraven mobles com caixes, canteranos, taules, guarda-robes… Ell era fuster, no era, en principi, ebenista, però més endavant es va especialitzar en aquesta professió. Va investigar sobre la situació industrial manacorina, i com que hi va veure un potencial econòmic va muntar a Manacor un taller de fabricació de mobles.
Quan va arribar de Barcelona, tot sol, es va allotjar a la fonda Jacinto, que hi havia a la plaça de Weyler, amb la intenció de temptejar el potencial negoci. Més endavant va venir l’àvia acompanyada de mon pare, que tenia prop de trenta anys i que no volia de cap de les maneres venir a Manacor i la germana de mon pare, mentre que el germà de mon pare va quedar a Barcelona, on tenia negocis de botigues dedicades venda de mobles. L’avi exportava mobles de Manacor cap a Barcelona, per ser distribuïts pel seu fill, que havia quedat a Barcelona, per tenir cura dels negocis.
El seu primer taller es deia Muebles Provenzal, va ser dels primers de Manacor que feia mobles en sèrie, abans d’arribar ell a Manacor només es feien mobles artesanals molt clàssics. L’avi va introduir el moble nòrdic -de preu econòmic, molt innovador i funcional-, amb les cames còniques o d’agulles, propi dels anys seixanta dels països nòrdics, que llavors aquesta pràctica es va estendre a altres fàbriques de mobles. L’avi va comprar un trast i va construir un edifici de pisos, en el qual hi havia la mobleria, prop de la plaça de Sant Jaume. Moltes de fusteries manacorines fabricaven mobles per ell, perquè la seva innovació va ser una revolució, ja que va aportar la visió d’un moble nou i diferent, perquè a Manacor no estaven avesats a aquesta tipologia de mobles. Llavors mon pare va continuar la feina de l’avi, va obrir un negoci de fabricació de mobles al carrer de Santiago Rossinyol, prop de la Moladora, però la crisi dels anys setanta del segle XX ho va malmetre tot i va tancar la fàbrica a principi dels anys vuitanta.”
