L’any passat el cant de la Sibil·la alternativa a l’església del Convent va arribar envoltat de polèmica. Montse Mozo va poder cantar de forma magnífica aquesta peça declarada patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO el dissabte de Nadal a l’hora màgica de mitjanit. La cessió del temple per part del rector Antoni Amorós no va agradar als cercles més gelosos i el rector hagué de sortir a rectificar dient que “enguany sí però l’any que ve no”. Vaja, que no podia ser que l’església mateixa es contraprogramàs la Sibil·la “autèntica” amb una de “postissa”.
Amorós, però, només va posar emperons al cant de la Sibil·la el dissabte de Nadal. Qualsevol altre dia ja seria una altra cosa. I així es va fer. Tanmateix entre els feligresos més fervorosos han tornat a sortir veus crítiques que no acaben de comprendre aquesta desvinculació de la Sibil·la de la litúrgia catòlica.
Tomeu Adrover, reconegut servador i conservador de la cultura popular a Manacor i també creient i practicant de la religió catòlica, qualificava així en un fil de Facebook l’actuació i la posada en escena de la Sibil·la alternativa del Convent: “Molt guapo i ben ambientat, però una llàstima que ni s’hagi mencionat a Jesús, que és la font d’inspiració de tanta cultura i si al que recentment es diu ‘la màgia de Nadal’. Buidar del vertader significat religiós aquestes manifestacions religioses és com aquell que se centra més en el dit que apunta cap a una fita i no en la fita en sí. La ‘màgia de Nadal’ no deixa de ser un invent capitalista i el mateix terme ja indica falsejament de la realitat, molt allunyat a la revolució espiritual i social que proposa Jesús. Potser seria millor proposar dignificar la sibil·la dins el context de les matines i que es pogués comprendre el seu sentit profund”.
L’actor Julià Duran es lamentava també en el mateix fil: “Esglésies plenes de gent i buides de l’esperit…. Destí d’un poble que ja no comprèn res…. i ha decidit convertir-ho en espectacle”.
Per a Margalida Ferragut la situació era “una pena, una pena, ahir a missa no hi havia tanta gent, quina pena, una gentada buida d’esperit, buida de l’amor de Déu que és l’únic que dona sentit a la vida.
Antoni Oliver, president de l’associació de veïns del Convent refermava les paraules de Ferragut: “Ho has dit molt bé, interpret que s’encollonen de l’església quan vesten un escolanet, l’escola és una figura dins l’església que ajuda el prevere a la missió pastoral litúrgica o sacramental, Mare de Déu!! Em sent insultat dins ca nostra”.
