A la foto: l’artista Varvara Stepanova en el seu estudi.
Continuant amb el serial sobre l’Acció Constructivista Femenina a l’URSS, és el moment de concloure amb l’apartat de “l’art al servei de la revolució” amb la dedicació d’alguns paràgrafs a l’Institut d’Art Decoratives.
L’Institut d’Arts Decoratives, el qual el 1921 es trobava format per deu tallers amb la missió d’organitzar una investigació científica i creativa relacionada amb la història, la teoria i la pràctica de les arts decoratives, i també donar suport al desenvolupament de l’art industrial. Així mateix, s’ocupà d’engalanar la ciutat, les desfilades commemoratives i encàrrecs artístics aïllats; activitats que consideraren crucials per tal d’ajudar amb la transformació l’art i la vida dels nous temps. L’any 1923, els tallers independents d’art i de disseny adquiriren un estatus i una estructura organitzativa pròpia, per la qual cosa l’Institut es convertí en un centre d’investigació científica que depenia de l’àrea de Decoració de l’Acadèmia d’Arts, i per això a partir d’aquell moment totes les obres havien de realitzar-se dins el marc d’un treball d’investigació artística. L’any 1924 el caràcter científic augmentà, ja que començaren a celebrar de forma regular assemblees científiques, on es presentaven distints programes d’investigació i on les diverses ponències eren discutides pels membres del consell de l’Institut.
L’Institut també elaborà el programa Frents, el qual s’acompanyà de conferències, argumentacions, discussions, exposicions i publicacions en edicions especials. Per exemple, cada vegada que l’Institut rebia un encàrrec, havien de realitzar-se diversos esbossos a mida natural, els quals havien de ser mostrats a una exposició en la qual el director del taller participava amb una ponència. En el museu de l’Institut s’exhibien aquells esbossos que, segons el consell, eren els millors. El material resultant finalment es publicava en forma d’articles i de reproduccions, tot i que en l’actualitat es conserva escassament degut a una mala praxi en l’execució del programa. La seva importància fou tal que a les exposicions internacionals l’expositor era sempre el mateix Institut, fet que, indiscutiblement, deixa patent que l’anonimat reflectia la voluntat de crear productes industrials en sèrie.
Finalment, el 1926 perdé la seva independència i tancà les portes, tot i que acabà fusionant-se amb l’INKhUK, per la qual cosa moltes de les iniciatives proposades es quedaren sense realitzar. Això no obstant, l’Institut d’Arts Decoratives fou un magnífic exemple que deixa patent la voluntat d’aproximar-se de forma rompedora a l’objecte a través de la ideologia, la teoria i del treball creatiu al laboratori, com també de vincular els objectes artístics a l’entorn quotidià. El context, doncs, havia de renovar-se per complet, perquè tal com sustentà Ósip Brik “l’existència separada de l’art i la producció no és res més que una supervivència de les estructures burgeses”.
D’aquesta manera, i al llarg dels tres articles dedicats a l’art al servei de la revolució, he intentat deixar constància que vertaderament existí un acord oficial respecte a la idea que l’art de producció es vinculés directament en la transformació de la vida cap a uns nous ideals i perquè podia contribuir a la reconstrucció de la indústria. És a dir, s’han d’entendre aquestes experimentacions no sols com un producte dels esdeveniments artístics, sinó també com una culminació de la política governamental vinculada al perfeccionament qualitatiu de la producció industrial. A més, també és important destacar que els constructivistes es comprometeren amb la Revolució a través d’una militància i unes passions absolutes, i també una submissió sense fissures i un compromís total que fins i tot provocà que entreguessin la seva individualitat subjectiva en favor a la Revolució, a la nació i al partit. Potser sigui convenient concloure aquest apartat, doncs, amb les següents paraules de Vladimir Maiakovski: “Octubre depurà, reordenà i reorganitzà. Octubre ens ensenyà a treballar. Aplicam els nostres mètodes de treball a l’activitat artístic-propagandística exigida per la Revolució”.
