Què tenen en comú Euclides, Kepler, Descartes o Isaac Newton? Llorenç Valverde, una de les figures més rellevants del pensament científic a les Illes Balears, hi reflexiona en el seu darrer llibre: De Pèricles a la lluna. Com la geometria va obrir les portes de l’Univers.
Valverde (Felanitx, 1953) és matemàtic, informàtic i catedràtic de la Universitat de les Illes Balears des de 1989. Impulsor de l’Institut d’Intel·ligència Artificial de la UIB, que va dirigir fins al 2023 i ara, recentment jubilat, presenta una obra que ens convida a viatjar pels fonaments del pensament humà i per les revolucions culturals que van fer possible que la ment humana passàs de traçar cercles damunt l’arena a dibuixar òrbites a les estrelles. “Vull reivindicar el paper essencial de les matemàtiques des de l’amor i la passió per la ciència” explica el científic que deixa clar que “aquest no és un llibre de matemàtiques sinó sobre la història de les matemàtiques. No hi ha teoremes, no hi ha càlcul ni fórmules. És un recorregut per les idees que ens duen de problemes sense solució a explicar el cosmos” afirma l’autor.
Valverde comença a l’Antiga Grècia i menciona Plató i la seva acadèmia. Allà deixaven clar que “no podia entrar ningú que no sabés geometria. Amb això volien dir que el coneixement, les tècniques d’aprenentatge i el raonament que es fa a través de les matemàtiques i la geometria és indispensable per a les altres ciències i coneixements” explica. Per això, aquesta proposta literària és també una reflexió sobre la bellesa de la raó, convidant a veure aquesta branca de coneixement com una manera de pensar el món, per observar, comprendre i comprovar el món que ens envolta. “Varen haver de passar al voltant de mil anys i gràcies a les dades – aquestes que darrerament s’han posat tan de moda, Kepler va poder demostrar allò que ja deia Copèrnic. Gràcies a les petites investigacions, a les aportacions de diferents persones finalment s’arriba a demostrar que les òrbites són el·líptiques, que no som el centre de l’Univers…” explica l’autor.
Investigar per investigar, saber pel simple gust de saber… Tot plegat en un món totalment utilitarista i que cerca el resultat i el benefici a curt termini. Una teoria poc vàlida en el món científic i del coneixement perquè mai se sap quan i per a què servirà una descoberta. Com a exemple, un dels seus estudis, fets als anys 80, que es va començar a citar – i, per tant, a usar i aplicar – 20 anys després. “Tanta sort que no ho vaig haver de menester per progressar en la carrera acadèmica!” expressa amb una rialla conformada. Valverde menciona també els nombres primers com un altre exemple. “Són una cosa bellíssima, però que resulta que no servia absolutament per res. Idò anys després, avui són imprescindibles per a sistemes de criptografia, per a les comunicacions segures en línia… Si a aquell primer investigador li haguessin demanat per a què servia només hauria pogut dir que per a res, només és una cosa guapa”.
Els temps han canviat i des de l’autoritat que li atorga l’experiència, Valverde considera que “una gran majoria de persones tenen un cert rebuig a les Matemàtiques, motivat segurament pel seu pas pel sistema escolar. Jo vull reivindicar que la geometria i les matemàtiques són molt diferents del que moltes persones varen viure durant la seva escolarització”. De fet, l’autor explica que actualment l’urgent no deixa temps a l’essencial i que els canvis legislatius constants han fet que coses “suposadament urgents passassin per davant”.
En aquest sentit, argumenta també que hi ha una correlació directa entre el tipus d’estructura social i l’existència o no de la demostració matemàtica. “La història ens mostra que les societats mesopotàmica, egípcia o xinesa, on hi ha una matemàtica potent des dels inicis, eren societats dictatorials on l’autoritat del mestre anava per davant. Amb la democràcia grega això canvia per donar pas a l’autoritat de l’argument. Aquesta era la manera de pensar i de demostrar les coses i no emprar falsedats, com passa ara. Aquesta manera de fer abans s’exigia quan estudiaves matemàtiques: el que anava a missa eren els arguments que sostenen el que diu un o altre”.
De Pèricles a la lluna. Com la geometria va obrir les portes de l’Univers es va presentar ja fa un grapat de setmanes a Manacor, també a Catalunya i aviat es tornarà a fer alguna presentació per Mallorca.
