Xítxeros Jubilats
Dissabte dia 19 d’abril es va celebrar el correplaces, que abans havia estat el correbars, dels Xítxeros amb Empenta. Les edicions ja se’ns mesclen i es fan difícils de contar, però aquesta ja ha esdevingut una cita ineludible del dissabte de Pasqua per la gent jove de Manacor i part important de Mallorca. Aquesta edició ha estat plena com sempre de moments que mesclen perfectament l’humor i la reivindicació, la sàtira i la lluita, una senya d’identitat dels Xítxeros des de sempre, a més a més amb la temàtica de l’habitatge la principal causa d’exclusió social a Mallorca. Però a part de tots aquests moments, n’hi va haver un de molt especial durant el manifest, que va ser l’anunci que la segona generació, o sembra com varen dir ells, de Xítxeros amb Empenta deixa l’organització per donar pas i protagonisme a una tercera generació de joves compromeses.
Nosaltres que som els Xítxeros vells i arruats, no podem viure amb més emoció aquest anunci. Fa quasi desset anys vàrem fundar un col·lectiu de joves amb més entusiasme que senderi, amb més il·lusió que coneixements, que s’ha convertit en una anomalia política i social. No existeixen exemples a Mallorca de col·lectius locals amb una trajectòria com aquesta i que enmig d’un auge reaccionari, de titulars que diuen que els joves són molt de dretes i conservadors i que no tenen interès per la política, per la lluita social, que són masclistes, etc. superin tots aquests titulars per afirmar una realitat, que es fan seu el compromís que fa desset anys que construïm.
Una de les coses més precioses d’aquests desset anys de xitxerada és que l’Empenta no s’hagi convertit en acomodament, que qui ha continuat amb el llegat de Xítxeros amb Empenta ho ha fet sabent conservar allò que funciona i que transforma i descartar allò que ja no serveix, que ja no genera empenta. Saber incorporar principis com el feminisme o l’anticapitalisme és una mostra que l’empenta es regenera i que les noves anyades de Xítxeros neixen amb un camí fet molt important, però que la nova força que aporten fan camí cap a nous horitzons.
Però enfora del corporativisme, el realment important i que ens umpl d’orgull no és que la joventut compromesa de Manacor es diguin Xítxeros amb Empenta, sinó que encara existeixi joventut compromesa a Manacor. Tant se val si el nom es perd, es canvia o muta, nosaltres no vàrem néixer per fer un nom, vàrem néixer per fer història i transformar el nostre poble i el jovent que hi viu.
Per acabar, recordam el que deia n’Adrià durant el manifest, que els primers Xítxeros quan els vàrem obrir les portes de l’associació i els vàrem fer el relleu érem els seus referents, això ens va fer posar la pell de gallina. Però el cas és que ells i elles també són els nostres referents i gràcies a la seva feina tan ben feta ara tendrem uns nous referents a la nostra llista cada vegada més llarga, una tercera generació de Xítxeros amb Empenta als quals desitjam la millor de les sorts i els hi deim, que si un dia necessiten qualsevol cosa d’aquests xítxeros jubilats, sempre ens tendran al seu costat. I animam a totes les joves de Manacor a organitzar-se, que és l’única forma de canviar les coses, així com ens animava Obrint Pas recuperant els versos d’Estellés.
No et limites a contemplar
aquestes hores que ara venen
baixa al carrer i participa
no podran res davant d’un poble
unit, alegre i combatiu.
