Aquesta setmana us feim arribar un document d’una vàlua incalculable: una entrevista amb Josep Bauçà Gelabert, de can Xerret (Llubí, 1911). Resident a Alaró, l’amo en Pep és l’home més vell de Mallorca i no sols és testimoni de fets avui ja no recordats per gairebé ningú, sinó també dipositari i usuari de mots i expressions que, o bé han caigut en desús, o bé han desaparegut de la nostra parla. Llegiu-lo i us transportareu a un altre temps.
Llauràveu descalç, vós?
Sí, som llaurat descalç. Com era al.lot de pèl rucà (1) ja llaurava descalç amb un jou i dos bous, llavors tots els bous eren rojos, encara no hi havia bous externs. La primavera de l’hivern (2) era la millor per anar descalç, la terra és fresca…
Una forma de saber si era migdia era posicionar el propi cos cap a la tramuntana…
Això, ara ja és fum d’estampa (3). Per a conéixer si era migdia ens giràvem cap a la tramuntana, amb l’esquena a migjorn. Si l’ombra que fa el teu cos t’arriba als peus, vol dir que ja és migdia…
La cotna del camaiot s’emprava per amortir renous…
Si un carro cruixia, embotien un troset de cotna amb dues tatxes enmig de les posts que giscaven i ja no el sentien cruixir…
El dia de sant Joan era costum fer una creu al sòl de l’era amb qualsevol eina.
Deien que si aquest dia senyaven l’era, les formigues no ens ataconaven (4) el gra…
Quina és la posició de la lluna més adient per a sembrar?
Han de sembrar a prop de la lluna nova. La lluna nova és la millor per a ploure…
“Un plaça morta” era la denominació d’un dels treballadors d’una possessió…
El plaça morta moltes vegades era un infant, era el missatge que feia les feines més baixes de la possessió. El plaça morta feia el que li comanava l’amo, “ara enganxes la bístia”, “ara te’n vas a florejar aquell sementer” (5) i coses per un estil…
Vós qui sou l’home més vell de Mallorca, heu viscut un gran canvi del paisatge rural mallorquí.
Així mateix som esclovellat molts d’anys! (riu). Llavors, les possessions eren molt grans i duien molta força. Ara, tot està farcit de casetes. A Mallorca l’han venuda. Els mallorquins ens hem tirat pedres damunt la teulada… Jo estava a son Fuster (Alaró), la treta forta eren les olives, venia un bon tall de dones a collir olives. Les dones que venien d’Alaró anaven eixutes a la possessió (6)… abans tot era feina i feina, ens aixecàvem dejorn i teníem el temps tatxat (7) però podiem viure…
Els lladres eren obligats a caminar pels carrers amb la cosa robada.
Sí foi!, això s’usava. I jo som vist a Alaró, que a aquests que eren de l’ungla (8) els feien anar a seure enmig de la plaça tot el diumenge amb el que havien pentinat…
Joan Cortada, en el seu dietari Viaje a Mallorca en el estío de 1845, conta que en anar a missa a l’esglesia d’Alaró, observa que els homes seuen als bancs i les dones seuen en terra…
Això no ha vengut a temps meu però com era infant, a l’esglèsia d’Alaró, els homes seien als bancs de davant i les dones seien als bancs de darrere, això vist meu!… En temps de la república les dones tenien més llibertat. Acabat de batre érem una teringa de carros que anàvem a can Picafort a nedar i les dones i els homes nedaven junts i no hi havia cap mal, però més envant ho prohibiren…
Abans, es veien homes vells que sostenien el cigarret amb el cremalló dirigit cap al seu cos…
Molts d’aquests homes havien anat a la guerra i s’acostumaren a fumar així perquè no els pegassen un tir, perquè l’enemic no pogués veure el cremalló en la nit…
Els “homenets de colzada” són éssers màgics de la nostra cultura. En sentíreu parlar, vós?
Sí, ja en parlaven ell!. Sentien contar que eren homenets d’una colzada (9), no tenien la força mesurada (10) i eren molt remerols (11). Llauraven sementers i feien tota casta de feines. No les podien veure ni escoblejar (12) perquè compareixien en la nit, quan tothom era a jeure…
Per norma general, la dona embarassada refusava ésser padrina de fonts.
Deien que si a una dona que duia un infant la feien padrina de fonts, l’infant naixia baldat…
La leuconiquia és l’aparició de taques blanques a les ungles. Abans s’estilaven algunes supersticions envers aquestes taques…
Llavors deien que si sortia una taqueta a una ungla d’un infant era perquè havia dit una mentida. Si a una fadrina li sortien taquetes blanques, deien que cada taqueta era un guerrer (13) que tendria…
Per què no s’ha d’escopir dins una font?
Si qualcú escopia dins una font, li passava un denou. Això hi era, llavors no se’n reien…
Tirar oli a la carrera d’una casa tenia un objectiu sinistre…
Si trobaven oli tirat per la carrera, era senya que volien encisar (14) a l’amo o a la madona de la casa. Si trepitjaven aquell oli ja havien rebut, llavors en sentien xerrar…
Quan éreu un adolescent, quins eren els vostres divertiments?
Ball de bot i bregues de cans. Quan armaven ball de bot, que la gent antiga li deia “ball de llís”, aquell vespre colgàvem la lluna (15)… a foravila solien fer moltes bregues de cans, posaven doblers, hi som anat… d’al.lotet, caçar de xibiu em duia venut, era el meu divertiment. Posava un pi ple de barres, cada quatre dits un tall amb un bri enviscat. Com hi pegava un tord, com més volia volar, més s’empastissava. A temps meu feia llarg de tords, veies qualque vol (16) que no era creguedor!. Emper quans (17) en duia a vendre de tords, com que llavors dúiem el ca magre (18)…
Puc continuar o estau cansat de xerrar?
Això no cansa gaire…
Glossari:
(1) Pèl rucà: pel fí de barba que surt als joves que están en pubertat. (2) La primavera de l’hivern: la tardor. (3) Ja és fum d’estampa: ja és cosa passada, d’altre temps. (4) Ataconar: robar. (5) Florejar un sementer: treure pedres d’un sementer. (6) Anaven eixutes a la possessió: no els donaven menjar a la possessió. (7) Tenir el temps tatxat: fixar la durada d’un treball, una acció, etc. (8) Ésser de l’ungla: ésser un/una lladre. (9) Colzada: distància entre el colze i el cap dels dits. (10) No tenir la força mesurada: ésser extremadament fort. (11) Remerol: inquiet, bellugadís. (12) Escoblejar: adreçar la paraula a algú. (13) Guerrers: pretendents d’una mateixa al.lota. (14) Encisar: embruixar. (15) Colgar la lluna: anar a dormir molt tard. (16) Vol: conjunt d’ocells volant. (17) Emper quans: adesiara, de vegades. (18) Dur el ca magre: tenir pocs recursos econòmics.
