skip to Main Content

“La terra eixorca és un compendi de fragments de la ciutat contemporània en el context de l’Europa d’entreguerres”

Miquel Àngel Llauger presentà en un Molí d’en Beió estibat la traducció de Neus Nadal de la canònica obra de T. S. Elliot

La casualitat, o no, va voler que l’any 21 coincidissen les publicacions de dues obres que han estat referents en la literatura europea i mundial. D’una banda, l’Ulisses de James Joyce, fita no superada encara en el camp de la narrativa; i La terra eixorca, de T. S. Elliot, model per a tants de creadors posteriors.

Ara, la casualitat, o no, ha volgut que Neus Nadal hagi estat la traductora d’aquesta obra, comentada amb notes aclaridores de son pare, el poeta Bernat Nadal. Es tracta de la segona versió al català d’una obra que ja no es trobava a les llibreries en la nostra llengua. La traducció anterior, sota el títol de La terra gastada, havia estat de Gabriel Ferrater.

L’encarregat de fer la presentació del llibre, editat per Lleonard Muntaner, va ser el poeta palmesà, i també traductor, Miquel Àngel Llauger. Ho va fer, Llauger en un Molí d’en Beió estibat, que hagué de cercar cadires supletòries per donar seient a tots els assistents. A la taula de presentadors també hi seia Maria Muntaner, en representació de l’editorial.

Llauger ubicà La terra eixorca en el moment de les avantguardes i l’equiparà al cubisme que de manera tan gràfica podem observar en les obres pictòriques del moment, però també en la música de compositors com Igor Stravinsky. La terra eixorca no deixa de ser això, “fragments de la ciutat contemporània ubicats en el context de la fi de la primera guerra mundial”. Llauger recordà que la història de La terra eixorca depèn de tot un seguit d’atzars. El primer, la feina d’edició que hi va fer Ezra Pound, “que va reduir el llibre a la meitat”. Fruit d’aquest atzar, per exemple, és el fet que “el vers inicial era un altre, i no el cèlebre ‘Abril és el més més cruel’, que és l’inici que ha passat a la història i un dels versos més referenciats de la literatura universal”.

Així, el llibre va quedar en un volum prou reduït, que l’editor considerà insuficient, per la qual cosa, per dotar-lo de cos, “T. S. Elliot hi afegí unes notes, cosa que no passa habitualment en poesia”.

Bernat Nadal reconegué la vàlua de la poesia d’Elliot, però reconegué que “no era dels que més m’agradaven”. Va ser a partir d’aquí que va proposar la traducció del llibre a Neus Nadal, que recordà les dificultats de la traducció d’una poesia “hermètica”. L’acte es clogué amb una representativa rapsòdia a càrrec de la traductora, que recità alguns versos del llibre acompanyada de la flautista Antònia Bassa.

Back To Top
Search