Cent per Cent | CpC 447 - Una victòria plena d’incògnites

CpC 447 - Una victòria plena d’incògnites

centpercent | 28 Novembre, 2011 12:27

Mariano Rajoy, a la tercera temptativa, ho ha aconseguit: serà president del Govern espanyol. Aquest home de carisma feble, delfí submís de l’altiu José María Aznar, derrotat primer pels atemptats de l’11-M i després per un Rodríguez Zapatero que ja començava a mostrar signes de desorientació davant la situació econòmica, aquest home és l’encarregat de reconduir la situació econòmica de l’Estat. L’única cosa clara d’aquestes eleccions i dels seus resultats són la majoria absoluta aclaparadora i històrica del Partit Popular i l’esclat electoral del PSOE, que perd cinc milions de vots i obté el pitjor resultat d’ençà de la mort del dictador Franco, amb escassos 110 diputats. La debacle socialista ha repartit vots i escons a partits nacionalistes, a l’esquerra alternativa o al populisme i la demagògia.El panorama continuarà marcat per la presència abassegadora dels dos grans partits, però amb l’entrada al Congrés dels Diputats d’onze formacions més, a banda dels dos grans partits. Aquestes formacions tenen en total 54 diputats, el doble dels 27 que els representaven en la legislatura que ara s’ha acabat.
Mariano Rajoy tendrà a partir d’ara la dura tasca d’anunciar el que no ha volgut anunciar durant els darrers tres anys: què farà per pal·liar els efectes de la crisi, i què té pensat per reactivar l’economia de l’Estat espanyol. Són molts els qui creuen que res de tot això està en les seves mans i que serà la conjuntura internacional la que farà canviar l’economia d’aquí.
Més enllà dels problemes econòmics, Rajoy haurà d’agafar amb les mans la patata calenta del problema basc. Els abertzales d’Amaiur, sense el llast d’ETA tendran grup propi al Parlament espanyol i faran camí cap a una majoria al Parlament basc. Les conseqüències de tot plegat són imprevisibles. Els objectius polítics d’Amaiur podrien desembocar en decisions unilaterals per part d’un futur govern basc nacionalista gens còmodes per a l’Espanya unionista defensada pels dos grans partits. De tot plegat n’haurem de parlar més endavant. De moment, Rajoy ja ha dit que es reunirà amb tots els grups excepte amb Amaiur. Potser la raó democràtica dels abertzales l’acabarà fent claudicar.
A les Balears el panorama ha variat molt en nombre de vots respecte de fa tres anys, però molt poc pel que fa al repartiment d’escons. Històricament, el PP se n’ha duit sempre la part grossa de diputats i l’excepció va ser fa tres anys. Històricament, també, ha estat impossible que cap partit sense dependències de Madrid hagi obtingut representació al Congrés dels Diputats. Després dels fracassos de Progressistes per les Illes Balears, fa set anys, i d’Unitat per les Illes Balears, en fa tres, ara PSM-Iniciativa Verds-Entesa es presentava com a opció per assolir aquesta representació. Prop de deu mil vots li han faltat per arribar a la fita. Mentrestant, UPyD ha passat de 3.000 a 18.000 vots. El llop populista i demagog mostra les orelles rere l’horitzó.
En definitiva, hom espera una legislatura dura, de retallades determinants en l’estat del benestar i de mesures neoliberals per afavorir encara més les grans fortunes i els grans empresaris. També caldrà veure quina és el tracte econòmic i cultural de les nacions diferenciades durant els pròxims anys i si l’aspecte apàtic de Rajoy respon al tarannà del barbut gallec o, per contra, és un posat que amaga l’ala més dura de l’aznarisme. A la collita es veurà el gra.