El Partit Popular ha claudicat finalment en donar suport a l’esmena de Vox als Pressuposts de la comunitat autònoma per al 2024, mitjançant la qual es destinaran 20 milions d’euros a la lliure elecció de llengua per als quatre primers mesos del curs 2024-2025. Una xifra que arribarà als 60 milions si es compta tot el curs escolar, això és els tres trimestres de durada.
La decisió és un atac directe no només contra la llengua catalana en l’ensenyament sinó també contra la ciutadania de les Illes Balears, a la qual es pretén dividir i confrontar. L’estratègia de Vox, a la qual s’ha sotmès el Partit Popular de Margalida Prohens com un xotet, és un perill per a la convivència i la cohesió social, amb la creació de dues poblacions escolars separades en funció de la llengua d’aprenentatge. A aquesta mesura cal afegir-hi la supressió del requisit de català a la sanitat i la proposició de Vox, també sostinguda pel PP, d’eliminar l’exigència de la llengua pròpia a la funció pública.
És del tot inadmissible que el PP destini vint milions d’euros a un experiment que no té cap base pedagògica i que només obeeix als deliris de l’extrema dreta per esborrar la presència del català a l’ensenyament i, per extensió, a la societat illenca amb la creació de dues comunitats lingüístiques. No tot s’hi val per a aprovar els Pressuposts, després de les propostes rebudes per part dels partits de l’oposició perquè no s’acceptàs el xantatge de Vox.
Amb els 60 milions d’euros que costarà tot el curs escolar es podrien construir un bon grapat d’equipaments escolars, com per exemple 9 instituts, o 9 centres d’infantil i primària de dues línies, o 21 instal·lacions per a impartir cicles formatius. També es podria posar en marxa el pla de climatització dels centres educatius, per a fer front a l’emergència climàtica; a més de reduir a dos anys el Pla d’infraestructures que té una execució de quatre anys, o les obres de millora pendents a tantes escoles i instituts.
La presidenta Prohens ha qualificat aquests Pressuposts com els “del canvi”. I ho són: per a promoure el canvi lingüístic a les Illes Balears. El PP, que tant ha criticat la Llei d’amnistia perquè no apareixia al programa electoral del PSOE, s’ha hagut d’empassolar totes les exigències de Vox, que no sortien al programa del partit de Prohens i Sagreras.
Fa poc el PP i Vox aprovaren destinar 200.000 euros per a reforçar la plantilla del Departament d’Inspecció per a “preservar l’ensenyament i l’absència d’intromissions ideològiques”. Als inspectors se’ls encomana l’assessorament i l’avaluació dels centres docents. En un moment d’incertesa per mor dels criteris d’avaluació de la LOMLOE, el Departament d’Inspecció ha d’ajudar el professorat, no fer de comissaris polítics del Govern de torn, com en temps de José Ramón Bauzá.
Aquesta és una altra de les exigències de l’extrema dreta, obsessionada a acusar el professorat d’adoctrinar, amb el perill que això suposa per a la seva llibertat en la tasca docent.
És a dir que aquests partits que fan bandera de la llibertat i d’una suposada bona gestió dels recursos públics no tenen cap mania en trobar maneres de limitar la feina dels docents i de tudar milions d’euros del pressupost en les quimeres d’una formació que només té el 12% de representació al Parlament. S’ho han de fer mirar, però el més greu és la factura i sobretot la fractura que tot plegat suposarà per a les Illes Balears.
Ni una passa enrere en la defensa del català i la bona tasca del professorat.
