Ieltxu Ortueta és actor, performer, historiador de l'art i artista gràfic. Va néixer a Bilbao i des del 2003 està establert al Brasil, des d'on inventa Artefactos Bascos, una plataforma per desenvolupar projectes multidisciplinaris amb focus a la infància. Investiga propostes interactives i relacionals amb nens creuant procediments artístics, focalitzat en les creacions col·lectives. Passarà per la FIET amb dues de les seves propostes, Batu – que podreu veure avui a les 16.30 h i diumenge 20 d'octubre a les 16 h - i Flou, que tendrà dos passis dissabte 19 d'octubre a les 11 h i a les 17 h. Parlam amb ell sobre la seva feina.
Tots som artistes en el fons?
Un dels principis amb els quals faig feina en els meus espectacles és el protagonisme infantil. Són propostes performatives que es configuren amb la participació i cocreació dels infants i sí que crec que tot infant és artista perquè necessita crear i inventar per estar i ser al món i entendre’s a si mateixos. Això és clau sobretot fins als 6 o 7 anys i després entra en joc l’escola, la família i el món adult, que diu als infants com han de fer les coses i llavors es va perdent una mica aquesta creativitat.
Se’ns limita la creativitat. Quina és la importància de jugar i crear durant la primera infància?
La paraula joc és també molt clau. En les meves propostes no hi ha paraula i, en canvi, hi ha molta acció i joc. D’aquesta manera despertam la seva creativitat i se senten convidats a crear l’obra. M’interessa a més, no només fer feina individualment sinó també com a col·lectiu: que aquest grup d’infants que estan amb jo en un moment donat, ens entenguem com a grup sense perdre les característiques individuals de cadascú. Aquí entren en joc els temps, les formes, els caràcters… Però entenen que és possible estar junts i crear conjuntament aquesta experiència creativa col·lectiva.
Quan decideixes que vols enfocar la teva feina artística cap al treball amb infants?
Començ fa 8 anys a centrar-me en la primera infància i va ser com per casualitat. Quan em vaig posar a experimentar amb el primer espectacle, Flou, vaig veure que hi havia una radicalitat en el que passava, que jo estava cercant des de feia molt de temps i que està relacionat amb la presència; amb estar present en l’aquí i l’ara, sense pensar en futuribles, representacions o perquès. Vaig veure una potència molt forta en això i des de llavors només investig en primera infància o en infàncies. M’interessa molt posar el focus en els més menuts, però en les meves propostes també hi tenen cabuda infants més grans: és molt interessant quan es donen mescles d’edats i tot conflueix perfectament.
Presentes dos espectacles a la FIET, Batu i Flou. Quines particularitats té cada peça?
Partesc en les dues del protagonisme dels infants però són dues propostes diferents. Tot i que en les dues hi té un paper destacat la pintura, els materials i els formats són distints. Flou és la primera que vaig presentar i és un action painting, una gran fulla blanca on començam amb carbó i línies rectes, i després entren altres formes i colors. Finalment, tallam el paper i passam de dues a tres dimensions. Batu és de l’any passat i parteix de la línia i del blanc i negre. És una feina que té una part de construcció amb papers, la multiplicació, les interseccions…
I quin és el paper de les famílies?
Els adults que acompanyen a l’infant sempre acaben entrant en la proposta. El seu paper és fonamental, perquè els adults reaccionen o accionen de maneres concretes, volent controlar o no entenent la llibertat creativa per totes les càrregues socials que ens diuen que els adults no poden jugar. M’interessen les possibilitats de construcció obertes i que vagin descobrint que fer amb aquest material, que habitualment és molt senzill i que tenim molt a mà. El joc, entès com un acte polític i radical d’estar present i relacionar-se, és la clau. No es tracta de fer veure que jug, sinó de jugar de veritat.
Com són els processos creatius d’aquests projectes?
Jo no assaig, com es fa en el teatre. Jo vaig depurant, durant mesos a partir d’una idea, un material o un principi de joc i començ a estirar les possibilitats. Amb això definesc un guió o unes pautes d’acció i finalment em llanç al joc amb famílies o infants que hi vulguin participar. Quan he estrenat, normalment l’estructura se sol mantenir i vas descobrint nous elements que es donen només durant la relació i el joc. Jo aport la meva feina, la meva visió, però apost per la cocreació, per la potència que té la curiositat de l’infant: deix un espai molt obert perquè es donin aquestes relacions entre jugadors.
És la primera vegada a la FIET, com et sents?
Estic molt feliç perquè normalment des del Brasil viatj molt amb les meves propostes a escala internacional i a l’estat espanyol només havia estat al País Basc. Crec que pot ser una possibilitat perquè molta gent pugui veure la feina que faig.
