Jaume Sansó és membre del Col·lectiu Recerca, l’entitat dedicada a la investigació de la memòria històrica que ha organitzat per a demà dissabte a la Institució Alcover una jornada sota el títol “Botxins i repressors”, farcida de conferències, taules rodones i comunicacions entorn de la repressió durant la guerra civil.
Sembla que les tasques investigadores i reivindicatives sobre la memòria històrica a Mallorca van per fases. Primer vengueren les víctimes, després les exhumacions. Ara ha arribat l’hora de desemmascarar els botxins?
La idea parteix de l’assemblea general que feim cada any. Hi ha un buit historiogràfic que no havíem envestit mai per la recuperació de la memòria, que és el de posar noms i llinatges als botxins, qui hi havia darrere els escopeters, tant pel que fa a persones com a institutions.
Per què no sortien, fins ara, aquests noms i llinatges?
El motiu principal és que ens havíem dedicat a anar a l’urgent: parlar de les víctimes i recuperar el nom i la dignitat de tants de represaliats. A mesura que s’han obert arxius i s’han buidat les causes dels consells de guerra, s’ha anat aprenent i entenent com funciona aquest sistema repressor, tant pel que fa a les persones que ho duen a terme com a les institucions que ho sustenten. Tenim més de 500 referències bibliogràfiques. Hi ha una feina ingent d’investigadors i historiadors per poder parlar sobre aquesta temàtica.
Has parlat d’institucions repressores, de consells de guerra… Però la repressió més primerenca no passava per les institucions franquistes encara inexistents o molt incipients. Com es pot arribar a conclusions rigoroses, sense fonts escrites?
A partir de l’obertura de les causes s’han pogut anar sabent moltes coses. Els membres de Falange eren tan animals que fins i tot escrivien el nom dels seus afiliats que havien contribuït a la detenció de persones. I els mateixos testimonis explicaven també qui pegava els tirs, qui anava a cercar els represaliats… I això, precisament, ara que ja coneixem les víctimes, és el que volem posar en valor a partir d’ara.
Si aquestes investigacions no s’havien fet, o si més no no s’havien publicat potser era perquè hi havia qualque casta de limitació. Té res a veure aquesta embranzida actual amb la recent aprovació de les Lleis de memòria històrica, tant en l’àmbit estatal com en l’autonòmic.
Ha estat coetani, però no depenia una cosa de l’altra. Es tracta d’un criteri propi dels membres del Col·lectiu Recerca. Volem encetar aquest meló per parlar d’aquests temes sense tabús i sense pors, entre d’altres coses perquè es pot demostrar tot tant des del caire científic com des de l’acadèmic, perquè hi feim feina sempre a partir de referències.
Per això servirà també aquesta jornada.
Sí, perquè es tracta d’ajudar la gent a trobar aquestes informacions, hi ha uns elements comuns que tenim a tots els pobles. Hi ha unes pautes repressores, uns criteris que es repeteixen. Tots ho acabaven fent igual. Mira, a la primera de les conferències, la que fa Lourenzo Fernández, parla de Galícia i la repressió allà. Les maneres d’allà i d’aquí són molt semblants.
Hi ha hagut autocensura, entre els investigadors? O creus que aquest silenci entorn dels botxins es repeteix en tots els processos d’investigació sobre memòria històrica?
Hi ha hagut autocensura, i una cosa molt important: no hi ha cap territori espanyol que visqués la mateixa situació en el mateix moment. Què passava als territoris republicans conquerits pels sublevats? La repressió és totalment diferent. Aquí l’ADN repressiu és molt semblant a tots els pobles. La manera de fer-ho i d’actuar era la mateixa. Cada territori haurà d’explicar quina era la seva manera d’actuar. No podem comparar la repressió a Mallorca amb la de Catalunya. Allà els primers que reben són les dretes i l’església. Després tenen els exiliats… A Mallorca pràcticament no tenim exiliats. Per explicar la història sencera necessitam posar noms i fets concrets als qui varen exercir la repressió. Un exemple: sabem que mataren Aurora Picornell. Però el tro de gràcia el va fer qualcú per ordre de qualcú altre. I això és el que volem aclarir ara.
La participació a la jornada és oberta? O cal inscripció prèvia?
Hem fet fer inscripció per tenir una idea de l’afluència de públic, però hi pot acudir tothom qui hi estigui interessat. Ara ja hi ha prop de setanta persones inscrites, més tota la gent que ens ha dit que en un moment o un altre ens han dit que passaran.
