Marina Nicolau (Vilafranca, 1996) és actriu de formació però és un tot terreny del teatre, on ha fet feines de producció, comunicació i docència, entre d'altres. Parlam amb ella sobre el seu darrer projecte, el podcast sobre teatre "Viure d'això".
Per la gent que no els hagi sentit o no ho conegui, què hi trobarà a Viure d’Això?
És un pòdcast en el qual parlam de la vida de tots els que ens dedicam al teatre a Mallorca. No tant sobre la part artística i creativa, que és el que tothom sap una mica, sinó més sobre la part més personal, burocràtica o jurídica. Parlam sobretot el que implica tot això a Mallorca, amb les condicions i el context de Mallorca.
Què et motiva a començar un pòdcast?
Va sorgir perquè en converses amb amics que no es dediquen a aquest món em vaig adonar que hi ha moltíssimes coses que jo tenc claríssimes perquè són el meu dia a dia, però de les quals ells no eren conscients. Per exemple, jubilacions o baixes. La gent que no hi està ficada, difícilment sabrà com funciona. Llavors vaig pensar, de quina manera ho podia fer per fer accessible aquesta informació i com que ara estan de moda els pòdcasts, vaig pensar en això. He de dir que de moment hi estic perdent més doblers dels que guany, però he demanat una subvenció per poder donar-li continuïtat i esper que me la donin. És un projecte totalment meu i autogestionat per fer que tota aquesta informació arribi. Moltes vegades la gent va al teatre i no és conscient de tot el que implica el cost d’una entrada, tota la feina que hi ha darrere. He sentit gent dir que es queixa per pagar 8 o 10 euros per una entrada a un espectacle i si podem pagar només això és perquè hi ha subvencions i ajudes darrere que permet pagar el caixet de l’equip. Cosetes com aquesta crec que és important que s’expliquin perquè la gent sigui conscient que ens passa i com vivim les que vivim d’això.
De moment hem pogut escoltar 7 capítols. Quins temes has volgut desgranar?
Hem parlat de jubilació, del món LGTBI, de maternitat… Son 10 capítols en total en aquesta primera temporada i ara els tres que queden tractaran sobre educació, projectes en parella i inclusió. Així i tot, amb les converses que hem creat amb els professionals que han anat passant per cada episodi, ens hem adonat de molts altres temes a tractar i ja tenc una llista preparada amb mínim 10 temes més per tractar en una pròxima temporada. Per exemple, la pressió estètica, que en vàrem parlar una mica en el capítol que vàrem dedicar a televisió; la salut mental de tots els que dedicam a això, crear projectes de zero quan no ets una companyia, ser multitasca… Hi ha molts temes a tractar que ens travessen. Hi ha moltes dificultats i de fet, durant aquestes converses les feim més paleses: hi ha molt poques persones de la professió que no es plantegin deixar-ho almanco un pic a la setmana. El sistema està muntat d’una manera molt deficient en l’àmbit cultural i és una indústria molt gran. Per molt que tu demanis subvencions, posis doblers de la teva butxaca, facis produccions petites per no arriscar… Totes les estratègies que puguem implantar són insuficients perquè no hi ha una resposta activa i real des de les institucions. De fet, en general, amb tots els convidats que han vengut a gravar sempre se’ns han quedat curts els 45 minuts i sempre hem quedat una estona més per xerrar i comentar. Crec que ha quedat aquesta sensació que necessitam xerrar més a títol personal i fer xarxa, perquè sovint, si no tens una companyia fixa pot ser una feina molt solitària. Haver pogut crear aquest espai de conversa crec que és la satisfacció més gran que m’enduc d’aquest pòdcast, perquè crec que molts ens hem adonat que no estam tots sols i que podem compartir i fer xarxa.
Quines creus que podrien ser les solucions almanco a curt termini que creus que podrien ajudar a la gent del sector?
A curt termini crec que poc, perquè els canvis que necessitam són estructurals. Depenem moltíssim de subvencions i la primera cosa que necessitam són unes polítiques culturals que no es vegin modificades amb el canvi de color polític. Canvis polítics n’hi haurà sempre, però hem de tenir algunes coses blindades perquè puguis garantir la qualitat de vida i la no precarietat d’un sector i el manteniment d’una indústria. Crec que falta consciència per part del públic. Crec que la gent no sap que anar al teatre és una activitat xula a fer, que no és només anar a seure i que et contin dos acudits i ja. En aquesta legislatura s’ha començat a retallar en cultura i pens que és important també que els diferents teatres de Mallorca siguin conscients de la tasca que tenen programant professionals d’aquí i no gastar una doblerada amb gent de fora. Evidentment, pot venir gent de fora, però pens que el gruix, i més en la situació actual, ha de ser per a la gent que vivim, cream i cotitzam aquí.
Heu notat molt aquestes retallades amb el canvi de govern?
Sí. Jo feia feina a una companyia que ha hagut de tancar perquè no hi ha bolos. Parlant amb altres companyies i gent del sector, es nota que hi ha moltes manco actuacions a Mallorca i a les Illes Balears. Les companyies d’aquí que s’han mantengut és perquè surten fora a fer-les, perquè estan dins del circuit de l’INAEM [ Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música].
Tornant al pòdcast, quina periodicitat et planteges i com ho fas, tècnicament?
Surten cada 15 dies, però els he anat gravant de seguit, dos o tres capítols seguits. Vaig demanar pressupost a un estudi de Manacor, Giralluna, i clar, com més hores seguides empraves, més a compte et sortia. Això ha suposat una feinada de producció, per quadrar calendaris amb tothom, però finalment ens n’hem sortit. El darrer episodi sortirà dia 8 de desembre i si hi ha una segona temporada, la idea és que pugui sortir per primavera.
D’altra banda, també ets regidora a l’Assemblea Oberta de Vilafranca. Una proposta jove i de recent creació. De moment feis feina a l’oposició. Què vos va motivar a sortir?
Un parell de les persones que formam l’Assemblea ja eren candidats de l’anterior grup, Ara per Vilafranca. Durant la passada legislatura va sorgir l’Assemblea Oberta, que en aquell moment no pretenia ser cap grup polític, però quan es van atracar les eleccions ens ho vàrem plantejar. Sobretot perquè érem gent molt més diversa que la que hi havia a Ara per Vilafranca i vàrem pensar que podríem representar millor diferents sensibilitats.
Des del carrer entrau a les institucions, idò.
Jo no venc d’una família que estigui molt polititzada ni que se sàpiga si voten un partit o un altre. A casa no hem xerrat mai de política per diversos temes i en aquest sentit jo he tengut molta llibertat per explorar, triar i decidir per jo mateixa. En el meu cas personal, això ha fet que hagi entès tard com funciona la política, què suposa una ideologia o una altra… D’adolescent vaig estar participant molt activament en la Crida i la vaga de docents i aquest moment el vaig viure molt intensament. Després me’n vaig desvincular perquè m’afectava a nivell personal i ara, aquest 2023 vaig pensar que era un bon moment de fer un vot de confiança a l’Assemblea perquè tant el projecte com la gent que hi ha, m’agraden molt per la feina que fan i tot el que poden aportar. El problema ha estat que Vilafranca és bipartidista i som nosaltres i el PxP, un partit independent de dretes. Ara ja fa un any i mig de legislatura i és una mica frustrant. Nosaltres anam als plens a sentir com ens xerren malament, a votar i sempre perdre. De fet, han votat en contra de diferents mocions i propostes simplement perquè venen de l’oposició. Sempre ho deim, són propostes amb cap i peus, que moltes vegades no són marcadament ideològiques, són per al benefici del poble i moltes vegades ni tan sols les volen llegir. Així i tot, seguim fent feina i tenim molt clar que el partit polític va sortir de l’assemblea, però tenim molt clar quin és l’origen i seguim fent feina en les diferents iniciatives que ja teníem en marxa com per exemple el mercadet de Nadal o les jornades ecologistes.
