Skip to content

NOTÍCIA

Qui dia passa, any empeny. D’aquí un any viurem eleccions municipals (II)

PUBLICITAT

Indigneu-vos

No hem de passar pena, promeses les que vulgueu, costen poc i la ciutadania té poca memòria. Hi ha carrers, zones, que la pressió de l’aigua potable que arriba a les cases és molt manco de “mitja atmosfera”. Ja em direu, un roiet i gràcies… Aigües Son Tovell recapta cada mes un cànon que ingressa a l’Ajuntament i en teoria serveix per obres d’inversió, com canviar les conduccions d’aigua potable i fer possible arribi més pressió a les cases. Quants anys fa que no es executa cap obra en aquesta direcció? Deu, dotze o més anys? I així els veïnats, de fa més de 35 anys, han hagut d’instal·lar dipòsits d’aigua i motors per tal de disposar d’aigua potable, poder-se dutxar, posar rentadores, etc. I així seguim, la delegació de Portocristo fa com si res. Aquest problema no va amb ella.

La política turística no existeix, la delegada deu creure que amb la “mesa de turisme” ja està tot fet. I Portocristo es mor, és una agonia lenta però imparable. Cap iniciativa, cap idea, cap creació. És insuperable. I no solament no es fa res, sinó que han decidit renunciar als 2 milions d’euros de fons europeus i que l’ajuntament té ingressats per posar en marxa la recuperació del derelicte i la creació d’un Centre d’Interpretació. No sé si hauria estat important, desconec si això hauria permès que una part dels turistes que ja venen a l’Illa s’hi apropassin i visitassin el poble, però sé cert que era l’única iniciativa posada en marxa en moltíssims anys, no hi ha cap dubte. I la decisió d’AIPC i les dues regidores portenyes ha estat renunciar a la subvenció i enterrar el projecte (han dit que podrien destinar els doblers a comprar Can Blau). Com deia Jordi Pujol “diuen, diuen, diuen”. No he llegit enlloc cap notícia referent a “dimissions”.

Fa uns mesos llegíem la notícia que per fi es faria l’obra a la carretera de Son Servera i s’acabarien les inundacions. El projecte fa anys està redactat (Sebastià Nadal el va deixar enllestit) i de moment no hi ha cap notícia al respecte. És una obra costosa, que ha de durar molt temps i que a primers d’octubre hauria d’arrancar, i que entre subhasta, obrir pliques, replanteig i planificació tocaria estar adjudicada. Veurem si arribam a temps.

Respecte a l’execució del Pla General referit a Portocristo no s’ha anunciat cap iniciativa, parc natural del Riuet o el solar per una escola nova. On és la gestió? Sabem que la Conselleria no mourà un dit fins que l’ajuntament l’hi ofereixi uns terrenys. I això són anys, per tant, és ben hora de posar fil a l’agulla.

Res tampoc respecte a l’ampliació de l’horari del Centre de Salut: continuam sense disposar de servei els caps de setmana. I com sigui que no trona, no ens recordam de santa Bàrbara. Tampoc s’ha posat en marxa el centre pels joves ni s’han fet millores a la plaça del Sol i la Lluna.

“24/7. 24/7. 24/7”. Això va ser repetit durant 4 anys a l’anterior delegat per l’actual delegada. Portocristo necessita un delegat 24 hores tota la setmana, ben cert. Però vet aquí que ella no ha agafat la dedicació exclusiva i no és delegada 24/7 (ningú l’hi discuteix la seva dedicació, no se li pot exigir que tanqui el seu negoci, però sí que és molt lleig no predicar amb l’exemple). Cal reconèixer que en Miquel, el batle, va saber implicar les dues regidores en tasques a Manacor, abandonant la prioritat que era Portocristo i distraient-les dels seus objectius. Un greu error estratègic que el poble paga.

Respecte al referèndum a Portocristo i el seu dret a decidir, ara sabem que no es farà. La mateixa delegada ho explicitava en una entrevista. En tot cas es farà una consulta, així AIPC perd bous i esquelles. Els va bé quan són a l’oposició, amenacen amb el referèndum però en tenir poder… Potser la faran per telèfon, o en línia. Els ha caigut la careta, ni és prioritat ni els interessa. En tot cas, sense informació (com ja vaig explicar), ni campanya ni res potser interessa que es perdi i girem full.

Com cantava l’Ovidi Montllor…

“Ja no ens alimenten molles.

Ja volem el pa sencer.

Quan la suor del que fem,

no l’eixuga el que rebem.

Mullant d’or al qui ens la pren”.

Back To Top
Search