Raquel Jurado (Cocentaina, 1999) té estudis d'Art Dramàtic i és actriu. A banda, però, forma part de la Muixeranga de la Marina Alta des del 2018. A més, des del 2022 n'és la mestra, un equivalent al cap de colla que hi ha als castellers. Saül Hortolà (Pego, 1986) és membre fundador també d'aquesta colla. Tots dos ens conten quines són les particularitats de la Muixeranga, aquesta tradició de construccions humanes valenciana que tant de parentiu manté amb les colles castelleres del Principat i de Mallorca.
La Muixeranga valenciana neix tota d’Algemesí? O aquesta tradició s’ha mantingut a tot el territori valencià?
La nostra muixeranga va ser de les primeres a recuperar la tradició fora de la comarca de la Ribera. Però sí, venim de la tradició de la Muixeranga d’Algemesí, i de fet la nostra colla és la primera que va sorgir fora de l’àmbit tradicional.
Quina diferència hi ha entre la muixeranga i els castells?
Les colles castelleres basen la seva activitat en una competició entre colles per formar la figura més alta, més esvelta o amb una complexitat major. En canvi, la Muixeranga és un ball de processó, que fa una sèrie de figures, originàriament per la processó de la Marededéu de la Salut. Avui, al segle XXI i fora d’Algemesí i fora de la Ribera, la Muixeranga no té una vinculació directa amb la tradició religiosa, però sí que heretem una sèrie de figures i representacions que venen d’aqeusta processó.
Hi ha, però, en el vostre calendari alguna activitat vinculada a fets litúrgics?
La realitat de les muixerangues actuals és que hem nascut en una forma diferent. El que fem són actuacions més culturals o més cíviques i no tan vinculades amb processons, tot i que si es presenta l’ocasió no vol dir que no ho facem. El cas és que, com dèiem, la realitat del segle XXI és diferent de la del temps anterior.
Pel fet de ser una tradició vinculada a un fet processional o litúrgic, té unes figures limitades?
Tenim una quantitat de figures molt rica, de l’Alcúdia, de Peníscola, de Titaguas… el cert és que hem crescut molt i es creen figures noves. Ara n’acabem d’estrenar una de quatre alçades. El mes que ve la presentarem de cinc i la nostra idea és arribar-la a fer de sis. Més enllà de les figures tradicionals, se’n creen de noves.
Més enllà de la competició amb altres colles, sí que hi deu haver un esperit de superació.
No és una regla estricta, però sí que és cert que quan la Muixeranga més propera fa una figura molt més espectacular, el que vols és igualar-te. No hi ha una competició com a tal, però sí la idea d’intentar igualar qui ho fa millor en aquell moment.
Quantes muixerangues hi ha actualment?
Ara mateix n’hi ha 24. D’aquestes, 23 són al País Valencià, i a més, hi ha la muixeranga de Barcelona. Cal dir també que hi ha tres colles tradicionals que no formen part de la dinàmica de les colles de la Federació. D’una banda hi ha la Mojiganga de Titaguas, que és una localitat de la zona castellanoparlant, la zona xurra, que en diem nosaltres, i que actua cada vuit anys a les Fiestas Gordas. Després hi ha els Dansants de Peníscola, que són els quintos del poble, que cada any alcen una torre a la plaça. I finalment, les Varetes del Forcall.
La d’Algemesí també és una colla tradicional. Forma part de la Federació?
Sí, a Algemesí hi ha dues colles i totes dues formen part de la Federació.
Quantes alçades feis, ara mateix?
Nosaltres som una colla de cinc alçades. Les muixerangues de sis són les d’Algemesí i la de Castelló.
Quantes persones calen per fer una figura de cinc alçades?
Entre vuitanta i noranta persones adultes. Per a una de sis, unes 150 persones.
Quin paper té la dona a les colles de muixeranga?
Com a totes les tradicions, a les colles més antigues i que venien d’una altra dinàmica, els ha costat més incorporar la dona. Les colles noves que han eixit amb una dinàmica del segle XXI ja han estat igualitàries. Avui, tant unes com les altres han incorporat la dona sense problema.
Com es compten les alçades? Igual que en els castells?
La principal diferència és que els dos últims pisos a la muixeranga estan de peu. L’alçador i la xiqueta (acotxador i enxaneta) estan de peu, i quan culmina la figura, la xiqueta alça la cameta cap amunt, i això simbolitza una mica que la figura té l’estabilitat necessària.
Els castells solen fer figures bàsicament circulars, però he vist muixerangues de tall més pla. Quines diferències hi ha?
Hem après molt dels castells. També veiem una relació amb els govindes de l’Índia. En tot cas, hem après diferents formes de construir o de donar més seguretat a la figura. Des d’una tradició, incorporem innovacions per a millorar. La forma de construir és molt semblant, tot i que el remat siga diferent. Una alta de sis en la muixeranga té la mateixa alçada que un castell de vuit.
Com anau vestits?
La nostra vestimenta ve de la bandera de Pego, que és on va néixer la colla. Incorpora la senyera de Jaume I, el blanc de la pau i el verd d’Al-Azraq que va ser el darrer senyor musulmà, com a color tradicional musulmà. Així, portem pantalons blancs, camisa verda i faixa negra.
La vostra colla va néixer a Pego… però teniu vertaderament una vocació comarcal, ja per la denominació com a Muixeranga de la Marina Alta…
Sí. La colla va nàixer el 2008 a Pego. El 2017 vam decidir canviar-nos el nom perquè volíem abastar tota la comarca. Ara fem els assajos a Dènia i podem dir que el 25 per cent de la colla és d’allà. No tenim gent dels 33 pobles de la comarca, però sí de moltíssims, com ara Pego, Gata, el Verger, Ondara…
Quins termes propis destacaríeu?
La mestra és la cap de colla. I la xicalla és la canalla. A baix hi ha les bases, que són ajudades pels contraforts. I després anem pujant segons l’alçada, els segons, els terços, els quarts…
Aquí la colla castellera té una activitat social important. Us passa el mateix amb la muixeranga?
Sí, i més així com va creixent la colla. El darrer any i mig hem triplicat els socis, i ara som 170. Més enllà de l’activitat muixeranguera els membres de la colla comparteixen competicions esportives d’atletisme, de ciclisme, activitats culturals…
La llengua vehicular de la colla deu ser el català, que deu servir, a més, d’element cohesionador.
Sí. Som una de les comarques amb més percentatge de valencianoparlants. La llengua vehicular és el valencià. A la colla hi ha neerlandesos, anglesos, alemanys, gent venguda de diferents llocs d’Espanya… i quan comencen a parlar valencià ja són un més de casa, no hi ha diferències. La xicalla que ve de ciutats com ara Dènia, tendeix a relacionar-se entre ella en castellà, però a la colla acaben jugant i parlant en la nostra llengua.
Com ha arribat l’oportunitat de venir a actuar a Mallorca? Us coneixíeu d’abans amb els Al·lots de Llevant?
El 2018 ells vingueren a actuar amb nosaltres la primera vegada que alçàrem una figura de cinc alçades. Ells varen ser testimonis de la nostra primera figura de cinc alçades. Amb la Covid per enmig s’havia allargat el retorn de la visita i ara ja tocava. Estem molt contents de venir.
Voleu afegir res més?
Viatjarem a través de Baleària, que ens patrocina el viatge des del port de Dènia, unit amb el port de Palma des de fa més de 2000 anys de manera ininterrompuda, i és un punt d’unió que mantindrem. L’any que ve ja comencem a planificar que els Al·lots tornen a la Marina Alta per mantenir la unió entre aquestes dues tradicions germanes.
