Marga Marit (Manacor, 1996) és Tècnic d’Arts Plàstiques i Disseny en il·lustració i estudiant de Psicologia. Aficionada a l’escriptura, està interessada a mantenir el treball manual i la tècnica tradicional dins el món gràfic i vol promoure el valor d’un treball personal que convidi a la reflexió i parli de la vivència humana. Fa unes setmanes ha publicat "La nova edat. Residents, famílies i treballadors del Geriàtric Municipal de Ciutadella de Menorca", un àlbum il·lustrat, el primer de l’autora, que parla del Geriàtric Municipal de Ciutadella amb l'objectiu de visibilitzar el món de la geriatria i apropar a la ciutadania aquest procés, mostrant la part més humana i quotidiana d’aquesta realitat. L’Ajuntament de Ciutadella de Menorca, el Patronat Municipal de l’Hospital de Ciutadella de Menorca, CEO Lligall Gràfic Menorca/ Fundació per a Persones amb discapacitat de Menorca n'han impulsat la impressió. Parlam amb ella del projecte.
Com t’arriba aquesta proposta?
Això és un projecte d’un any. El Patronat Municipal de l’Hospital de Ciutadella em va contactar a través del SOIB Jove: Qualificats per fer un llibre il·lustrat sobre la vivència al geriàtric municipal i la relació entre residents, familiars i treballadors. La idea és que fos un llibre dedicat a les persones que acaben d’ingressar al centre o que són susceptibles de fer-ho, per acompanyar-los i perquè es facin una idea del que és la vivència al centre amb l’objectiu de desestigmatitzar el món de la geriatria i el desconeixement que sovint tenim sobre el que implica viure en un geriàtric.
I tot plegat en un moment històric i social en què de cada pic és més comú…
De cada pic la gent està més ocupada. A més, la cura de persones majors sol recaure en figures femenines. Sol ser una sola persona la que es carrega tota la responsabilitat i la gent ho passa molt malament. És una situació a la qual tots hi estam exposats, però arriba un moment en què no podràs fer-te càrrec del teu familiar, per molt que ho donis tot, per molt que l’estimis molt perquè sovint són situacions mèdiques complicades. Ens trobam en aquesta situació amb què hi ha el prejudici de què anar a viure a una residència és com un abandonament: combatre aquesta creença és una de les intencions del llibre.
Vares entrar dins el centre cada dia durant deu mesos. Com va ser la recerca, la feina i el procés creatiu?
Ha estat tot un procés des del moment en què vaig arribar. La gent no tenia massa clar que hi feia jo allà i tot i que jo els contava que hi anava per fer un llibre, encara no tenia cap pàgina per demostrar-ho. M’ho vaig prendre amb molta calma i vaig intentar que fos el més orgànic possible. Al principi els vaig començar fent retrats i dibuix arquitectònic dels espais, el que volia era mostrar-los que era capaç de fer aquesta feina, impressionar-los una mica i per donar-me a conèixer i establir llaços. No hi hauria pogut entrar si ells no m’haguessin convidat a coneixe’ls i aquest vincle i confiança era necessari. A poc a poc vàrem anar encetant els temes que es tracten al llibre: la situació prèvia a l’ingrés, l’arribada al centre, la relació del centre amb els familiars, les rutines… Crec que la manera de fer un procés creatiu net implica amarar-se de la situació i el món que vols retratar.
És poc comú tenir temps pagat per fer aquests processos. Quina sort poder-ho fer d’aquesta manera, no?
Sí. Part del procés es queda precisament en idees descartades i en moments en què pot semblar que has perdut el temps, però això és una il·lusió. Aquest temps és important, no perds el temps: descartar idees és afinar el projecte. Es tracta d’anar passeta a passeta. Les persones que m’han contractat han sabut valorar aquest procés creatiu.
Quin és el resultat? N’estàs satisfeta?
L’he fet amb molt d’amor i esforç. És el primer llibre il·lustrat que puc publicar, n’estic molt satisfeta. M’agrada pensar que el lector participa una mica, cercant i fixant-se en detalls per saber exactament què passa. Quant als textos, tenen dues parts: una descriptiva i una altra que són frases de testimonis reals de les persones que viuen allà. Per exemple, hi ha una doble pàgina que s’estructura a través dels testimonis de les treballadores i una il·lustració que ha quedat molt aguda. Hi ha frases com per exemple “aquí et veuen tal com ets en cada moment, hi ha alegria i hi ha pena“ o una altra que diu “aquesta feina requereix autenticitat perquè una no pot mantenir les aparences quan hi ha situacions de salut i et fas responsable de persones dependents”. Aquesta doble pàgina m’agrada especialment perquè representa la dualitat de les treballadores: el text representa la seva actitud i fortalesa, mentre la il·lustració mostra la seva part més humana i amable. La combinació de la descripció, les frases i el dibuix, configuren un puzle que el lector va muntant i descobrint.
Com el definiries estilísticament?
He triat un estil de còmic amb colors plans. El fons està basat en fotografies reals i els personatges són inventats. D’aquesta manera sortia del pas, perquè la gent volia estar representada, però alhora li feia vergonya i així vaig decidir inventar-me els personatges que fossin representatius. D’aquesta manera he equilibrat una part realista i una part entranyable.
Aquest llibre va destinat a la ciutadania susceptible de viure un ingrés residencial, per acompanyar-los i identificar-los en aquesta experiència. Has tengut reaccions?
La majoria de les famílies de la residència m’han dit que els agrada el llibre i m’han dit que se senten representats. Per això estic molt contenta i agraïda. Una persona va venir a fer-nos una entrevista per la publicació de llibre i just aquell dia estava ingressant un familiar seu al centre. Quan li vaig mostrar i li vaig explicar per què l’havíem fet, la seva reacció em va alleujar, perquè d’alguna manera se li va llevar un pes de damunt. Crec que ha servit per rompre el gel i poder parlar del tema, per compartir experiències i que deixi de ser una qüestió incòmoda.
Es va fer una primera tirada de 100 exemplars i els donatius van ser destinats a l’associació de familiars del Patronat (AFARGA) amb la finalitat de subvencionar activitats i recursos pels usuaris del Patronat Municipal de l’Hospital. N’hi haurà més?
El projecte va destinat en benefici del centre i les famílies. Hem duit alguns exemplars a la Biblioteca i a l’Arxiu Històric de Ciutadella, però no es pot aconseguir en una llibreria perquè està registrada com a no comercial. Ara estam preparant una segona edició, però la clàusula de què sigui benèfic no es tocarà.
Tens més projectes en marxa?
Estic fent tallers d’art al centre, dedicats als residents. Els oferesc cada setmana i a més estic decorant alguns espais amb motius terapèutics com per exemple l’ascensor del centre. Aquests darrers dos mesos estaré fent això i després començaré un nou projecte allà on vagi.
