Moltes referències a la saturació de platges, places i carreteres i també a les dificultats per accedir a un habitatge, en una manifestació que va transcórrer de forma pacífica i sense incidents
“No hi cabem”, “Es ven”, “La teva segona residència encareix la meva primera”. Pancartes i lemes com aquests omplien la manifestació que la Plataforma Més Turisme Menys Vida havia convocat per a diumenge passat. Segons l’organització hi acudiren més de 50.000 persones. Segons la policia, entorn de 20.000. Fos com fos, la feina feta durant les setmanes prèvies perquè la convocatòria fos un èxit va tenir el seu efecte i els carrers de Palma s’ompliren de manifestants. El tren de Manacor es va anar omplint de passatgers durant tot el trajecte. També els busos del TIB i el bus que havia preparat l’assemblea manacorina, molt activa aquestes setmanes, de Menys Turisme Més Vida. A la convocatòria, a més, s’hi havien afegit fins a 111 entitats que havien remat perquè el clam fos encara més gros i més impactant.
Des que partí el cap, fins que arribà la coa, més de dues hores, passaren. En arribar al Born, Júlia Mérida i les Pitxorines llegiren el manifest, que feia aquesta exposici´ó de motius: Som aquí per exigir un canvi de rumb radical de la nostra realitat social, econòmica, ambiental i cultural. No hi som només per denunciar la massificació i la saturació turística que patim, això és just un efecte, però no l’origen dels problemes. L’origen dels conflictes socials, territorials i ambientals que vivim és un model econòmic basat en el monocultiu intensiu turístic, un model que es fonamenta en batre rècords anuals de turistes que arriben – 20 milions previstos per enguany – que destrueix el territori, explota i precaritza el treball de qui el sosté, enriqueix la classe empresarial, genera desigualtats, expolia els recursos naturals, i mercantilitza i especula amb els béns comuns i serveis de primera necessitat, com és el cas flagrant del drama actual de l’habitatge, que s’ha convertit en una mercaderia al servei del negoci turístic.
“Als hotelers els hem de tallar les cames”“Estam molt contents, pensam que va ser un èxit. No esperàvem tenir 50.000 persones allà. El nostre objectiu era igualar la darrera” diu el joveníssim estudiant de batxillerat i portaveu de la Plataforma Menys Turisme Més Vida, Jaume Pujol (Palma, 2008). Per a Pujol va ser clau que la convocatòria fos en ple estiu… de fet “el recorregut ja n’és un exemple, ja que va passar per llocs molt estrets, precisament perquè triàrem passar per llocs simbòlics de la turistificació, com ara la plaça Major, el carrer de Sant Miquel, Cort… I també per davant el Parlament i totes les immobiliàries estrangeres de luxe”.
Segons Pujol, hi ha “un malestar generalitzat, que a l’Estat espanyol es mostra de forma més contundent a les Balears i a les Canàries”.
Jaume Pujol explica que “hem fet molta feina durant molts de mesos de cohesió i de difusió del missatge i s’hi han unit fins a 111 entitats, que també han mobilitzat els seus sectors. A més, hi ha una feina de carrer, amb onze assemblees locals que han fet molta de feina prèvia, com el tall a la carretera de Son Macià, els tallers de pancartes o fins i tot el bus que va posar l’assemblea de Manacor”.
És una incògnita saber quin efecte tendrà aquesta manifestació, “però està clar que socialment hi ha un suport generalitzat que hi dona força. Hi ha molta de gent que no hi va venir i que hi està d’acord. Els polítics ho saben i per això ja diuen que faran coses, que no sabem si seran només paraules per desmobilitzar la gent”, diu Pujol, que recorda que “ens demanaren que fóssim pacífics, i després, de forma gairebé irònica, ens han donat les gràcies per haver-ho estat”.
Pel que fa a la resposta dels hotelers, el portaveu de Menys Turisme Més Vida afirma que “són gent que té molt de poder i no sé si cinquanta mil persones els afectaran. En tot cas, es tracta de tallar-los les cames, perquè no seran ells els qui facin res per deixar de guanyar doblers”
Jaume Pujol veu que determinats sectors de la societat no s’han sentit interpel·lats per la convocatòria: “Encara no hem fet una reunió valorativa, però sí que veim que potser hi faltava gent del sector turístic, persones nouvingudes o que tenen feines precàries dins el sector turístic. Hem arribat a algunes, però la majoria de manifestants tenien un perfil ja mobilitzat d’antuvi”
I de fet, afegeix, a les grans manifestacions “s’hi afegeix un segon cercle. Ara ens cal arribar a aquest tercer”.
Pel que fa a la resposta de les administracions, Pujor afirma que “hem estat molt crítics amb el pacte de progrés. I precisament per això varem deixar clar a tots els partits polítics que anassin al marge, que ni s’adherissin ni tenguessin participació de la manifestaió. Ja veurem si quan arriben al govern faran el que ara diuen que faran. Basta veure el creixement turístic que hi va haver durant el pacte de progrés. Seguirem els tres anys que li queden a Prohens i els quatre següents, vengui qui vengui.. No deixarem de mobilitzar-nos”.
“Només de baix cap a dalt es poden impulsar canvis polítics”La comunicadora creadora del podcast Pati de butaques i col·laboradora d’aquesta casa, Júlia Mérida, juntament amb Les Pitxorines va ser l’encarregada de llegir el manifest al final de la manifestació. “Hi ha un vincle més directe amb el futur que tu veus com a jove. El turisme i la massificació del territori és molt evident, visual i molt gràfica, els preus de lloguer. I també han tengut uns referents grans molt bons”, aquesta és l’explicació que dona la professora i influenciadora al protagonisme del jovent en l’organització i participació d’aquesta manifestació.
Sí que és cert que també hi reconeix la manca d’un cert perfil… “potser no hi havia treballadors del sector turístic, però en primer lloc hi has de poder anar, estam en plena temporada turística i molts devien fer feina”, i afegeix que “tenir accés a aquest tipus de discurs i de consciència, parteix de persones d’estatus privilegiats. Potser les treballadores d’un hotel de Cala Millor no tenguin el temps i l’energia per entendre per què és important una manifestació com aquesta”.
Molta gent s’ha acostat a aquesta manifestació pensant que reivindicava l’accés a una platja, o l’exclusivitat d’ús, gairebé de forma egoista… “Si tens aquest tipus de discurs no acabes d’entendre el significat real de la convocatòria, que era en un sentit molt més col·lectiu i sistèmic”.
Caldrà veure ara quin efecte tendrà aquesta manifestació sobre la societat i sobre la classe política. “Hi haurà dhaver organització a nivell local i assembleari, amb grups més reduïts, perquè està clar que no pots convocar una manifestació així cada quatre mesos”. I afegeix finalment que “només de baix cap a dalt es poden impulsar canvis polítics. Si és a l’inrevés és un misto que s’encén i després s’apaga molt ràpid”.
