Aquests dies l’STEI ha presentat En català! Pla de xoc per a l’ensenyament, un document que sorgeix davant la inacció del Govern de les Illes Balears i, d’una manera concreta, de la Conselleria d’Educació, que no ha fet cap passa per a l’acompliment del punt 30 de l’Acord de millores educatives de l’any 2023.
El punt 30 diu que “es negociarà en la Mesa Sectorial d’Educació un pla de xoc de mesures socioeducatives per promoure un major ús de la llengua catalana als centres educatius que, a més, contengui elements de coordinació i cooperació amb altres institucions i entitats públiques i privades per fomentar l’ús del català a l’àmbit social”.
Com hem pogut comprovar, la formació política que té la responsabilitat en el Govern a les Illes, això és el Partit Popular, no només ha ignorat aquest apartat de l’Acord sinó que ha engegat mesures com el Pla pilot segregador que van en contra de la normalització del català, la llengua pròpia, a les aules de les quatre illes amb un seguiment nul a l’escola pública.
El document recull un total de 50 mesures per afavorir l’ús i el coneixement de la llengua catalana a les aules (i més enllà), que es repartirà als centres educatius i a altres llocs.
En l’apartat d’antecedents, el Pla posa de manifest que el panorama sociològic de les Illes ha canviat per complet d’ençà del segle XX per l’augment i composició de la demografia. En aquest sentit, el context actual és molt preocupant pel retrocés de la llengua en els diferents àmbits socials, amb factors que n’afecten l’ús com el model econòmic i la massificació turística, la sobreexplotació del territori, els problemes d’habitatge i la precarietat laboral.
Tot plegat comporta que la llengua catalana a les Illes ha entrat en una fase de retrocés evident, que només amb actuacions transversals i continuades en el temps es podrà revertir.
Un dels sectors estratègics per al futur de la llengua són els joves. Però en el seu cas, el problema no és només el de la minva de coneixements generals, sinó de l’ús quotidià del català, ja que les generacions joves actuals tenen un grau de formació lingüística elevat.
Els principals objectius del Pla són, entre d’altres, augmentar i fer viu l’ús del català a l’escola, aconseguir que la normalització lingüística sigui assumida per tota la comunitat educativa i revertir la tendència negativa quant a l’assoliment del coneixement del català.
Continguts del Pla per a la incentivació del català
En català! Pla de xoc per a l’ensenyament té el punt de partida en una diagnosi acurada de la situació del català en els centres educatius, per a conèixer bé el terreny en què cal actuar.
Pel que fa a l’Administració, una de les prioritats és la recuperació de la Direcció General de Política Lingüística així com del Servei d’Ensenyament en Català, suprimit l’any 2012 en temps de José Ramón Bauzá.
Hi ha un seguit de propostes d’increment significatiu de recursos i d’intervencions als centres, a partir de l’etapa 0-3; mesures que afecten els plans d’estudis de la Universitat de les Illes Balears i propostes de millora en la gestió de les llistes d’interins i les convocatòries d’oposicions.
Més enllà de les aules
Les mesures que recull el Pla van més enllà de les aules. Per això hi ha un apartat dedicat a la comunitat educativa i un altre a entorn escolar i activitats extraescolars. S’hi poden veure propostes com classes de català i de coneixement de l’entorn sociocultural per a famílies i docents, i també activitats de coordinació i col·laboració amb les entitats esportives i de lleure per a normalitzar el català en aquest àmbit.
El Pla de xoc per a l’ensenyament ha comptat amb la participació de persones expertes en la matèria com Maria Antònia Font, Felip Munar, Bernat Joan, Isidor Marí, Maite Salord, Damià Pons, Joan Melià, Beatriu Defior, Montserrat Sobrevies i Pere Alzina; als quals cal agrair les seves valuoses aportacions.
Acab aquest article mentre el diputat de Vox Ignacio visita les Illes i diu que el seu partit, en cap cas, renunciarà a la vehicularitat del castellà a les nostres aules. Cosa que posa de manifest que aquest Pla és més necessari que mai.
