Antoni Riera Jaume (Sant Llorenç, 1960) va dur bona part de la seva vida un taller de retolació. Ara està jubilat. Aquests dies ha estat notícia perquè ha tornat a Mallorca després de ser repatriat per l'estat d'Israel, on va acabar en un centre d'internament després de ser interceptat com a membre de la tripulació d'una de les embarcacions de la flotilla que viatjava en missió solidària fins a Palestina.
Com t’arriba l’ocasió de participar a la flotilla? Ho tenies planificat, ja?
La meva dona ja havia anat a una marxa a Egipte i arran d’això jo ja hi estava molt damunt, i no sé exactament com… però el cas és que ho havíem anat seguint i hi feia falta gent, per això m’hi vaig apuntar.
Quin objectiu tenia la flotilla?
Rompre el setge militar d’Israel a Gaza. El que hi podíem dur comparat amb les necessitats que hi ha a Gaza ara mateix és simbòlic.
I què hi dúieu?
Menjar per a infants, concentrats vitamínics, medecines, anestèsia, material clínic en general, i també una recol·lecta de motxilles amb material escola per als infants, que havíem aconseguit després d’una campanya en la qual s’hi implicaren més de 70 centres educatius.
Com t’expliques la diferència de ressò d’aquesta expedició vostra respecte de la primera? No se n’ha començat a parlar fins que l’estat israelià us va interceptar, aquesta vegada…
Això s’hauria de demanar als mitjans de comunicació. El cas és que aquesta era molt més gran que l’anterior, estava més organitzada i duia més material.
Quantes embarcacions sortiren?
De Barcelona en varen sortir 48 i a Sicília se n’hi afegiren 15. A prop de Creta, ja en aigües internacionals ens en varen llevar 22. Formava la tripulació de totes aquestes embarcacions un total de 428 persones arribades de tot el món. Érem molt enfora d’Israel i no hi trobàvem la lògica, a aquesta manera de fer, però ells ho tenen molt estudiat.
I tot això amb total impunitat.
Sí. Varem llençar SOS a Grècia, però no ens varen respondre.
Què passa amb els vaixells que us obliguen a abandonar? Els duen a port?
No. Les deixen a la deriva. Sabem que n’hi ha d’enfonsades, d’altres han pegat a les penyes. Ells les espenyen. Rompen el motor, xapen les veles, espenyen tot l’equip de navegació i les deixen inservibles.
Una vegada interceptats, vàreu notar un tracte diferent a les persones detingudes, segons el seu origen o altres circumstàncies?
Sí. Les persones de països no europeus o d’Amèrica del nord, les tractaven pitjor, per exemple els asiàtics, o els ciutadans de països nord-africans, de religió musulmana…
Com us abordaven?
Ens seguia una fragata. D’aquesta fragata surten llanxes zòdiacs carregades de soldats. No sé quantes n’hi arriba a haver… Abans ja havien arribat els drons. La nostra barca va ser la darrera que varen interceptar. Sabíem que seria així, però no teníem notícia de les altres embarcacions, perquè una vegada que t’han interceptat, ja ningú no sap res més de tu.
Què passa després?
Ens treuen de la barca. Ens duen a la fragata, ens embenen els ulls i ens fan seure en terra damunt la coberta, a devora el motor, que fa molt de renou i molt d efum. No sabem quants som ni si estam tots sols. Ens fan perdre la noció del temps i del que feim. Vàrem navegar sis hores així… però després vàrem comprendre que havien fet cercles abans d’arribar a la següent estació. Ho tenen tot estudiat per fer-t’ho passar malament.
La següent estació ja era a terra?
No. Després ens passaren a un vaixell presó més gros. Allà a la coberta hi havia també uns contenidros metàl·lics. A una part hi ha dos vàters, sense cap sistema de tractament. Només és un bidó on 200 persones hi fan les seves necessitats. Dormim dins aquests contenidors, sense cap tipus de matalàs. Ho tenen calculat perquè no hi capiguem tots. N’hi ha deu o dotze que han de passar la nit de drets. També ho fan perquè ens barallem entre nosaltres. El vespre, si vols sortir defora, sempre tens els punters làser que et controlen. Els soldats ens apunten des de damunt els contenidors. Uns equips antidisturbis ens peguen cops per les costelles, i ens tiren petards i bombetes que ens peguen per les cames. No pots dormir, ni descansar. Et banyen la roba, perquè no puguis dormir eixut.
No vàreu arribar a tocar terra?
Allà ens demanaren si volíem ser repatriats. Firmes perquè et duguin a un centre de retenció al deseret, amb uns furgons de trasllat de presos i emmanillats amb cadenes a les mans i els peus. Aquí també vaig poder veure per una retxillera que ens feien fer voltes allà mateix. Una vegada al centre, sí que ja hi havia matalassos per poder dormir. L’endemà, a correcuita, ja ens posen en contacte amb advocats, i preparen la repatriació, perquè frisen que la notícia s’apagui tan aviat com sigui possible.
Sentires la teva vida en perill? La teva integritat física?
Tocaria haver estat més espantat, però som molts i ens recolzam i això és el que ens dona força. Varen passar cinc dies des que ens interceptaren fins que arribàrem a Mallorca. Abans, però, havíem fet alguna aturada d’alguns dies a Turquia, on ens tractaren molt bé.
Com s’explica que el focus mediàtic mundial estigui sempre posat damunt aquest conflicte, quan n’hi ha tants d’altres actius arreu del món.
Perquè el que passa no passa només a Palestina, passa a nivell mundial. Si els israelians haguessin volgut acabar amb els palestins ja ho haurien fet faria estona. És una manera de despistar. Mentre el món només pensi en els problemes d’aquell redolet, no es fixarà en el control que exerceix Israel a Sud-amèrica, Àfrica, Europa…
Perquè el conflicte és relativament nou, a la història? O és mil·lenari? Jueus, musulmans, cristians, ja es trobaven en aquesta mateixa cruïlla fa dos mil anys…
A Palestina sempre hi havien conviscut totes les religions, jueus, musulmans i cristians. I no hi havia hagut cap problema mai fins que va arribar el sionisme. Els qui ho varen començar varen ser els anglesos, ja al segle XIX amb la colonització del territori. Una vegada acabada la segona guerra mundial, hi havia tres opcions d’ubicació del nou estat d’Israel. Argentina, Àfrica o Palestina, i triaren aquest lloc. De bon principi, els jueus no hi volien anar, no hi anaren pel seu peu.
Podria passar que tota aquesta prevenció entorn de l’estat d’Israel i el poble jueu faci retornar l’antisemitisme que va conduir a l’holocaust jueu durant la segona guerra mundial?
Hauríem de separar el sionisme del semitisme. Els palestins també són semites. Un antisemita no és el mateix que un antijueu. Els pares del sionisme eren europeus. Netanyahu mateix és polonès, només que s’ha canviat el llinatge.
Com s’explica que un estat tan petit com Israel sigui tan poderós?
Hi ha onze milions de jueus en tot el món i ho controlen tot. Els Estats Units estan controlats clarament per interessos jueus. Basta veure com manegen Donald Trump. El duen per allà on volen
Podem parlar d’un conflicte entre dues nacions, en el cas d’Israel i Palestina?
És clarament un genocidi. El poble palestí no té mitjans per actuar. A més, pareix bastant probable ue fos el mateix Mossad el que provocàs els atemptats del 7 d’octubre. Durant molt de temps es varen descuidar de la vigilància de drons. La gent que anava a aquella festa no comprenia com és que els duien fins allà… Hi ha moltes coses que no s’aguanten.
Fins a on arriba el poder de l’estat d’Israel?
Controlen mitjans de comunicació, hipermercats… fins i tot l’Ertzaina, la policia autonòmica basca, és clarament controlada pel Mossad. Amb nosaltres hi havia nou companys del País Basc. Quan arribaren allà, els esperava l’Ertzaina i els va donar una altra pallissa. Sospit que estan molt ficats, on menys ens pensam. L’altre dia Margalida Prohens va convidar l’ambaixadora d’Israel al Consolat de Mar, i no hi havia el perquè. El món té un problema amb Israel. És un pou sense fons. La història ja ens diu com acaben tots aquests imperialistes. La seva obsessió és tenir-ho tot controlat econòmicament.
Tornem a la flotilla. Teníeu contacte amb palestins? Estava organitzada la manera de fer arribar tota aquesta ajuda allà?
Sí. Ells mateixos ens varen dir que no arribàssim a terra, que fondejàssim un poc enfora, que tenguéssim paciència i que esperàssim, perquè si ens acostàvem massa podíem córrer el risc que ens els soldats israelians ens disparassin des de la costa.
I ara, s’ha acabat l’aventura de les flotilles?
La idea que hi ha és seguir. És una feina lenta, repetitiva i de desgast. Com la que es va fer a Sud-africa o a l’Índia. Coses com aquestes s’aconsegueixen a base d’insistir molt. És impossible que ho aconseguim de cop. I si ens aturam ara tot el que hem fet fins ara no servirà de res.
Quan allà firmàreu que volíeu ser repatriats, us devien dir que no podíeu tornar trepitjar sòl israelià?
Però és que no hi hem anat mai, són ells que ens varen agafar i ens hi varen dur. De l’anterior flotilla aquesta vegada també hi havia gent, i els han tractat ben igual que als altres.
