Aquest mes de maig ha fet vint anys de moltes coses. Dins l’actualitat informativa hi ha notícies cícliques, permanents, eternes, que fan bona la dita de “no hi ha temps que no torn”. És clar, en un mes de festes i celebracions com és el més de maig a Manacor, és ben normal que veiéssim ballar els moretons i sortir l’alicorn; que tornassin a aparèixer els Cossiers, o que la fira del maig fos un èxit de públic i de parades. Altres fets no tan periòdics, però, també passaven llavors i continuen passant ara. Els veïnats de Cales de Mallorca es mobilitzaven i organitzaven una concentració amb pancartes i renou de bon de veres davant l’Ajuntament manacorí. Què demanaven? El mateix que demanarien avui si es tornassin a manifestar: la recepció de la urbanització per part de l’Ajuntament. Ara fa vint anys, d’allò, i la recepció continua sense fer-se efectiva. Aquell llunyà 2006 ALM-UM va aconseguir que el batle Pastor presentàs una nova proposta amb la idea de recepcionar la urbanització. D’aleshores ençà, tots els partits que ens puguem imaginar han passat per l’equip de govern manacorí i aquella urbanització continua sense recepcionar.
Altres coses sí, però, que han millorat. L’any 2006 publicàvem que l’Ajuntament tenia les plaques amb els noms d’un bon grapat de carrers normalitzats però no les instal·lava per falta de temps. El carrer de Velázquez, el de Joan Lliteres, el carrer Nou o el de José López, mantenien encara les plaques encara en espanyol. Avui tot allò ja està corregit.
En el món de la cultura, l’Escola de Mallorquí guardonava amb el Reconeixement de Mèrits quatre persones “pel seu impuls de la cultura popular i la recuperació dels Cossiers”. Parlam de Felip Munar, que rebia el Reconeixement per la seva tasca en la recuperació de la cultura popular en general i de la glosa en particular; i Maria Coloma Gelabert, Maria Galmés i Aina Maria Sansó rebien el guardó per la seva tasca com a recuperadores de la dansa dels Cossiers a Manacor. “Ens han regalat alegria i han preservat una festa”, va dir el padrí de les reconegudes Jaume Gomila. Maria Coloma Gelabert deia en el seu discurs d’agraïment: “S’han esbucat els monuments feixistes i s’ha reconegut fill il·lustre el batle Garanya. Pareix que Manacor vol recuperar la memòria. D’alguna manera és el mateix que férem nosaltres recuperant aquesta dansa que havíem deixat perdre”.
En l’àmbit esportiu, però caminant cap a la cultura, l’Associació Cultural S’Agrícola reconeixia amb la A d’Or un esportista tan discret com mític. Res a veure amb Rafel Nadal, tampoc amb altres campions com la gimnasta Elena Gómez o el ciclista Miquel Mas. Joan Toni Riera, Boveret era reconegut per les seves gestes a les pistes de cavalls de Mallorca, però també d’Europa. Un dels millors menadors de la història del trot a Mallorca, sens dubte. Experiència, visió i coneixement dels animals que mena eren, han estat i són les seves virtuts.
Un altre que rebia un homenatge ben merescut era Pere Reus, que amb 34 anys en aquell moment, rebia el reconeixement com a jugador més veterà del Bàsquet Manacor. Reus feia poques setmanes que havia anunciat la seva retirada definitiva, després d’haver dedicat tota la seva vida esportiva al club manacorí.
Una altra festa, de caire diferent, és la que visqueren a Can Lliro els barcelonistes. Aquell mes de maig de fa 20 anys, sense la mateixa mitologia que a Wembley 1992, però potser amb una emoció encara més grossa, el Barça de Ronaldinho, Eto’o i un joveníssim Leo Messi, amb Frank Rijkaard a la banqueta, conqueria la seva segona Copa d’Europa. Jugaven a París, contra l’Arsenal, i hagueren de remuntar el gol inicial dels gunners. Eto’o i el lateral brasiler Giuliano Belleti obraren la remuntada. I a Can Lliro va ser gros.
