Cinc dones de Felanitx conten les històries de les seves mares, de les seves padrines, de les seves ties. Són les veus de les dones silenciades, de les que hagueren de callar durant més de quaranta anys després de la repressió del 1936 a Felanitx. I així “Silenciades” es titula el documental que s’estrena a Portocolom divendres dia 31 de juliol a les 21:30h al Mollet d’en Pereió.
El film ha estat dirigit per Aina Llodrà (Felanitx, 1966), professora de llengües clàssiques ara ja jubilada, i que va ser l’autora en el seu moment de Felanitx, 1931-1939: guerra i repressió, i més recentment de Felanitx, de l’entusiasme a la por. República, guerra i repressió, publicat per Adia Edicions i que és una revisió i ampliació del primer.
“Tot està lligat, perquè una cosa du a l’altra”, diu Adrover en parlar de les motivacions per fer ara aquest documental sobre la repressió que patiren les dones durant la guerra civil i la dictadura franquista. “No en varen matar cap, a Felanitx, de dona. Però sí que veim que les dones sempre són vistes com ‘la dona de’, ‘la filla de’, ‘la viuda de’. Bartomeu Mestre, Balutxo, va fer una xerrada precisament sobre la repressió de les dones a Felanitx, i inspirats també en el documental que han fet a porreres, vàrem decidir fer-ne alguna cosa, i ara ja el tenim enllestit”.
Com és natural, Adrover ha partit d’històries ja coneixia, però durant el procés d’elaboració del documental, “hi ha hagut investigacions noves, perquè són temes que no solen aparèixer i acaba sortint nova informació. Hem fet noves troballes”.
Quan parla de la repressió afirma que “no podem dir si era més o menys greu… però sí que hi ha un patiment per part d’aquestes dones sense saber gairebé a què atendre’s. Per exemple, a Salvador Riera, que era el cap de la guàrdia cívica, el detenen al Port i se l’enduen a la presó. La dona no en sabia res. De fet, no sabia ni que l’havien afusellat”.
Un altre cas semblant el va patir la mare d’Aina Llodrà, una jove que “va ser empresonada per maçona i comunista, se suposa que per haver participat en alguna obra de teatre el temps de la república, i sa mare no en sabia absolutament res. Tot això ens ho conta la filla d’Aina Llodrà, que ens diu que la seva padrina va caure acubada en terra del regiró i de l’emoció de veure la seva filla en llibertat”.
Per descomptat, hi ha d’haver també les mencions a la dona del batle Pere Oliver i Domenge. Ell va acabar exiliat, ella a la presó. O a l’esposa de Pere Reus, que va ser afusellat. Ella va quedar viuda amb dos infants petits. “Aquestes dones durant molts d’anys els varen fer creure que els culpables eren ells, i que per això els castigaven i havien de callar”, diu la directora del documental.
La diàspora dels represaliats era una constant a tots els pobles de Mallorca. Conviure amb els assassins del teu home o del teu fill esdevenia insostenible, i per això moltes famílies abandonaven el poble. “De les cinc famílies amb qui hem parlat, només una va quedar a Felanitx, les altres quatre se’n varen anar perquè no ho podien resistir”, diu Aina Adrover, que recorda també el testimoni de Margalida Pomar, “que mentre l’home va estar tancat a la presó va escriure un diari. Aquests varen ser els únics que varen quedar a Felanitx”.
No ha tengut problemes, Adrover, per recollir els testimonis. “Quan vaig preparar el llibre del 2002 sí que vaig trobar molta de gent que deia que no en volia tornar a parlar, però ara ha estat diferent. A més ja vaig seleccionar persones que tenguessin coses a contar i per això, si hi havia una història, totes em varen dir que sí sense cap problema. A part de les cinc testimonis que hi surten, també hem fet una recreació de cinc altres històries. En total, així, són els casos de deu dones que varen patir repressió a Felanitx, els que surten en el documental”.
Han cercat també espais emblemàtics o simbòlics, per enregistrar les imatges on es recullen els testimonis. Amb la neta de l’esparter, quedàrem a baix de Cristo Rey. Deien que l’havien torturat perquè havia posat tatxes a la carretera quan havien fet la processó. A la filla d’Aina Llodrà, a Sant Salvador. A Catalina Massutí, al Port, perquè el padrí Pere Oliver Domenge va partir d’allà cap a l’exili”.
Insistint en els motius de la repressió, Adrover recalca que “totes tenien paperes secundaris, no se sap per què les varen detenir, perquè cap d’elles tenia cap motiu, també perquè la rellevància social o política de les dones en aquella època era una excepció, quan es donava”. Així, la neta del batle explica que les seves dues padrines patiren repressió. El batle, exiliat, i Pere Reus, l’altre padrí, afusellat. “Ella parla de repressió vicària. Les tancaven a la presó per fer més mal a la família i als homes empresonats. El terme és molt adequat, perquè elles no havien fet res”.
El documental ha estat elaborat després de moltes d’hores de feina i d’una campanya de micromecenatge impulsada per Felanitx per la Igualtat. Llorenç Vadell s’ha encarregat de la part tècnica. Els doblers recaptats s’han destinat sobretot a sufragar les despeses de postproducció.
Quan s’hagi fet la presentació, diu Adrover, “en farem alguna altra a Felanitx perquè la gent pugui demanar, intervenir o aportar més informacions o reflexions. El documental és propietat de Felanitx per la Igualtat i el mostrarem on pugui interessar, sempre que ens ho demanin”.
