“La gran condemna dels felanitxers és que només podem néixer i morir a Manacor a Palma”. Només una felanitxera que n’és i n’exerceix pot articular amb promptitud i frescor una màxima d’aquesta contundència. Ella és Olívia Lund Pinya (Felanitx, 2002), que publica i presenta ja aquesta setmana Corcs, la seva òpera prima, la seva estrena en el món de les publicacions i encara més, en el de les novel·les.
“El format que té la novel·la, de qualque manera, es podria allargar fins a l’infinit, perquè de corcs n’hi pot haver centenars, milers, i dins cada corc, n’hi pot haver un altre”. De fet, explica Lund, “al principi eren diferents, i alguns d’aquests corcs han florit cap a altres bandes”. La novel·la primigènia de Lund transita a través d’un personatge principal que va creixent. I ja ho va dir ella, “neix d’un avorriment prodigiós, neix per reivindicar que ja no ens avorrim tant. Aquell estaiu va ser un estiu molt bo, de llegir i d’escriure molt en un bloc de notes”. La jove autora felanitxera nega que hi hagi introspecció, a Corcs, “perquè no hi ha res que sigui autobiogràfic”, però sí que hi ha una anàlisi, un intent d’escatir “d’on neixen certes tendències, perquè a la novel·la hi ha una cadència en certes emocions”.
Olívia Lund tria les paraules una a una. Cada mot està pensat… però quan parla del ritme de la narració explica que “crec que és més convalescent, i després frenètica. Dins l’escrit hi ha com una bipolaritat. El gest propi d’escriure és lent…”. Potser per aquesta mateixa lentitud, l’autora felanitxera reconeix que no ha hagut de descartar res… “Els corcs no els he descartats, ells han fet el solc fins allà on han volgut”, diu Lund, que explica que “una escriu i les coses li arriben com una intuïció molt forta, com una exigència del mateix text al servei del qual jo estava. ‘Passa això, no m’ho puc creure’, contava a ma mare. És un procés meravellosíssim, una eufòria completa”.
Hom podria pensar que hi ha una improvisació, una llibertat, una falta d’esquema inicial… “però sí que hi havia unes idees i un procés que jo volia que fes la novel·la. Era una possible via, intuïtiva o boirosa, però quan intentava seguir un mapa tot s’arruïnava, era quan més m’embafava, perquè no hi havia espai per a aquesta màgia. Voler fer una cosa més precisa, més clínica, acabava sent contraproduent”, diu Lund.
Corcs beu del pou de la memòria. Però de quina? De la personal? O de la col·lectiva? “Crec que hi són totes dues. Però a mi, més que de memòria, m’agrada parlar d’un oblit. El llibre està escrit en clau rondallesca, a partir d’aquesta oralitat que em menava a recordar com hem contat la nostra història, les nostres llegendes, les nostres faules. I això és el que genera un col·lectiu, una herència narrativa: és allà on hi ha la clau col·lectiva. Els corcs que hi ha dins el llibre els podríem tenir tu i jo…”, diu Olívia Lund.
Parlam per telèfon. De Manacor a Cannes, on la creadora felanitxera es troba en companyia d’Albert Serra, que ha participat com a coproductor en el darrer film de l’inclassificable cineasta francès Bruno Dumont. Cal passar per Felanitx, cal saber què hi ha de la màgia creadora felanitxera en l’obra de Lund: “Aquest gust per l’esquizofrènia, amb un acostament a la genealogia d’una narrativa molt nostàlgica, a aquell relat del Felanitx que cau a trossos, del Sindicat que fa vergonya, a aquell tipus de personatges abocats a una casta de bogeria molt concreta que els mena més que a un estadi miserable a una decadència que els permet aquesta llibertat irreverent. Hi ha molt d’aquest germen deliroide, a la novel·la, que el tenim, els felanitxers, aquest gust per la decadència, per l’esquizofrènia i per allò demencial”.
També hi és, un poquet, Manacor. Hi surt un llogaret inventat entre Artà i Son Servera que podria ser Manacor… hi ha una presència de Manacor que ens envolta, com una presència maligna”, diu Lund irònicament.
“Més d’una persona m’ha dit que la novel·la està molt bé, però el que és vertaderament interessant són els corcs, com els corcs desborden l’individu, perquè el que fa interessant la protagonista és la corcor que té dedins amagada i que no sap que té…”, diu l’escriptora.
Els corcs ens roseguen per dedins, i de coses que ens roseguen per dedins n’hi ha de dolentes, però també n’hi ha de bones: “Això ha estat un dels grans aprenentatges de la novel·la, perquè hi ha uns corcs trists… no diré malignes, però sí agres, i ha estat aprendre com els corcs són preciosos, prodigiosos, i m’ha agradat esdevenir ventríloc de la poètica de tots aquests corcs, que qualque pic poden ser vists des d’una part negativa, amb una espècie d’idea de trauma generacional, però també de gràcia generacional”, afirma Olívia Lund.
Sens arribar a dir que Corcs pugui ser una novel·la generacional, sí que afirma Lund que “hi ha tot un seguit d’elements que cartografien la idiosincràsia d’una època, amb trets i distincions pròpies d’una contemporaneïta, però de forma molt més subtil, de manera que no molesten a la vista de qui no s’hi reconeix”. A Lund, però, li agrada pensar que l’artefacte que ha creat és modern, rabiosament modern: “Renegaré novel·la si diuen que Olívia Lund escriu com una padrina”.
La generació és context. Com és context aquesta Mallorca actual, gairebé distòpica, postturística, desfeta, disforja. “Hi és completament latent, seria absurd parlar de Mallorca i no parlar d’aquest desastre, però això no hi surt d’una manera pamfletària ni com a eix temàtic, tot i que evidentment s’ho menja tot. De totes maneres, m’agrada parlar de paisatge amb aquest mirall passat-present, però no d’una manera nostàlgica, que em fa mania. Seria una manera molt reduccionista, simplista i maniquea d’abordar-ho, però sí que hi apareix la frustració o la impotència que ens genera”, explica Lund Pinya.
Més vincles manacorers
Corcs ha estat publicat per la Nova Editorial Moll. I aquí hi ha un “gran vincle manacorer, amb Carme Vives que com a correctora ha estat brillant i m’ha ajudat a polir el llenguatge amb aquesta mà fina que hi ha posat. Tomeu Canyelles n’ha estat l’editor.
Lund tenia sempre “el desig i la fantasia de publicar. Sempre he tengut molt clar que l’escriptura era l’única opció, com una condemna. I el premi d’Art Jove em va servir per entrar en contacte amb la Moll i preprarar uns terminis per afrontar l’opció de la novel·la amb la certesa que s’acabaria publicant”, com així ha passat finalment.
Dissabte, 23 de maig, a les 11.30h i amb el guiatge i companyia de Tina Codina i Antonina Obrador, els Corcs de Lund es presenten a la llibreria Call Vermell de Felanitx. El 31 del mateix mes, amb Júlia Mérida, una veu coneguda d’aquesta casa i també molt manacorera, ja, presentaran els Corcs a la Fira del Llibre de Palma. Ja arribarà, aviat, el dia que vendrà a presentar-lo aquí: “M’agrada molt venir a Manacor”.
