Skip to content

NOTÍCIA

Dignitat artística, cohesió social i espais estables: això fa falta per ser capital cultural

PUBLICITAT

Embat de Manacor 

Capital de comarca, estatut de capitalitat, capital cultural. La gent de Manacor, però sobretot els seus governants, tenen sovint la paraula “capital” a la boca. Segurament per població (arribarem a ser mai 50.000 habitants, o ho continuarem frenant fictíciament fins a l’eternitat?), i també per infraestructures (hospital, tren, policia espanyola…) el concepte de capital és merescut.

També la programació i les indústries culturals semblen justificar aquest apel·latiu una mica pretensiós de “capital cultural”. Tant per la programació que s’hi du a terme com pel nombre d’espectadors, com la participació popular a través de la Mostra de Teatre Escolar, és just que diguem que Manacor és un referent arreu del país en termes d’arts escèniques.

Però no és or tot el que lluu. El poble de Manacor ha crescut i ha canviat els darrers anys, tant en població com en fesomia, però no es percep una política cultural valenta que suposi un canvi estructural en la manera d’entendre la cultura al nostre municipi.

Des d’Embat consideram que és necessari un debat profund amb tot el sector cultural que, a més, aplegui totes les sensibilitats i manifestacions culturals que conviuen a Manacor. La programació cultural del municipi és vigorosa i extensa, però s’hi senten convidats a participar tots els manacorins? O només una part molt petita que representa una elit de classe mitjana-alta i d’un origen molt concret? L’oferta cultural ha de mantenir aquest to vertical tradicional, o ha de ser més coral i participativa? Els artistes i creadors tenen veu en les decisions que pren l’Ajuntament a l’hora de definir com han de ser l’oferta i les manifestacions culturals?

Creim que la cultura hauria de formar part de les polítiques de participació ciutadana amb l’impuls d’eines de debat col·lectiu, a l’estil d’un Consell Municipal de Cultura, que permetin a tots els agents implicats, des dels artistes als espectadors fins als programadors, proposar els canvis necessaris perquè la cultura no sigui només un entreteniment, sinó una eina de cohesió social efectiva i real.

Seguim amb preocupació la situació alarmant que viuen les arts plàstiques al nostre poble. Clama al cel que un municipi de “quasi” 50.000 habitants no tengui un espai expositiu estable i amb una programació continuada que tengui presents i promogui els creadors locals alhora que servesqui per conèixer quines són les tendències artístiques a l’illa i a la resta del país. L’absència d’espais expositius va provocar recentment, per motius meteorològics, la destrossa de moltes de les peces de l’exposició “Diversa”, col·locada a l’interior del claustre de Sant Vicenç Ferrer. És una llàstima que la participació voluntariosa, desinteressada i generosa de més de 80 dones hagi de rebre aquest tracte.

La manca d’espais expositius públics té com a conseqüència, també, la desaparició de galeries privades. L’esplendor dels anys setanta i vuitanta ha donat pas a un desert que no reflecteix l’activitat de desenes d’artistes que en silenci i gairebé d’amagat donen sortida a les seves inquietuds creatives. Les dues primeres edicions de la Nit de l’Art, i la tercera que està a punt d’arribar, lluny de servir per generar un teixit fort entre artistes i Ajuntament, només ha comportat la confirmació de la precarització del sector artístic, a qui es demana de participar-hi des del voluntariat, sense cap tipus de dotació econòmica. Quin és l’objectiu? Crear xarxa cultural i intercanvi artístic o convertir la cultura en un esdeveniment tancat i sense projecció?

Fa més d’una dècada que el sector de la música reclama un espai cobert per poder fer concerts. Un envelat estable, una nau polivalent, un indret on es puguin programar concerts i on es puguin dur també a terme activitats programades en cas d’inclemències meteorològiques. No ha estat tampoc una prioritat per cap dels equips de govern que han passat per l’Ajuntament els darrers anys.

Per tot això, perquè creim en la cultura com a element de cohesió i perquè pensam que les indústries culturals, com a eina de transformació social i de generació de pensament, han de trobar un lloc digne dins el nostre municipi, hem volgut conèixer de primera mà com respira el món de la cultura amb una taula rodona que donarà veu a tots els sectors i que volem que servesqui per traçar l’inici d’un camí diferent en la manera d’entendre l’activitat cultural. Serà dijous dia 21 de maig a les 19:30 h al jardinet de la plaça dels Pares Creus i Font i Roig. Hi estau tots convidats!

Back To Top
Search