skip to Main Content

“A l’hora de fer feina, crec més en el feeling amb les persones”

Emma Terés (Palma, 1990) és llicenciada en Filologia Catalana per la UIB. Els darrers nou anys ha estat la directora de l’Escola de Mallorquí. Aquests dies ha anunciat que ho deixa.

En quin moment i per quin motiu decideixes deixar la direcció de l’Escola?
He estat nou anys a l’Escola. És la feina que més m’ha durat, perquè som una persona que em sol agradar canviar i conèixer coses noves, encara que també fa ganes mantenir l’estabilitat laboral. M’ho havia plantejat algunes vegades. Però encara que soni com un tòpic, en aquest temps de confinament he tengut temps per reflexionar-hi i prendre finalment la decisió, per motius personals i per ganes de canviar i, sobretot, d’aturar màquines.

Quines fites destacaries del teu pas per l’Escola de Mallorquí?
Per a mi qualsevol petita feina que fes, per a mi era una fita aconseguida, perquè tot du temps i gestió. Aconseguir que l’espai exterior de l’Escola tengués il·luminació, aconseguir que un projector funcioni, comprar les cadires adequades per assistir a les conferències, en general qüestions logístiques de condicionament de l’espai. Però també, parlant de projectes o esdeveniments més emotius, destacaria la creació de la pàgina web d’autogestió per a l’Escola, o el concurs de la Garangola, de la qual en férem tres o quatre edicions, a les quals hi acudiren instituts d’arreu de Mallorca, amb gent que no havia trepitjat mai l’Escola. També record de forma molt agradable i amb certs nirvis per l’organització la festa dels quaranta anys de l’Escola l’any 2013, amb l’Auditori de Manacor ple i amb l’actuació d’Antònia Font, a banda del documental que hi projectàrem. Pel que fa al Reconeixement de Mèrits record molt el primer essent jo directora, a Antoni Riera Font, i el darrer, amb Anegats, on m’ho vaig passar molt bé.

Segurament el pitjor moment va ser el que va coincidir amb la legislatura de Jose Ramon Bauzà al Govern. Com influeixen les lleis i normatives en la demanda d’aprenentatge de català?
Va ser un moment difícil i de passar molta pena pels cursos de català. Ho hem dit molts de pics: els cursos de català tenen una matrícula molt variable segons si el català és un requisit per entrar a l’administració pública o fins i tot si les empreses valoren el coneixement de català per accedir a una feina. A part d’això, també millora la matrícula si hi ha moviment amb convocatòries d’oposicions de professorat o de funcionariat, perquè els interessa tenir un C2 o el llenguatge administratiu per tenir punts.

L’Escola és municipal i per tant, pertany a l’administració. Quins avantatges i convenients té, això?
L’avantatge principal és que tens un pressupost i doblers per fer coses. A més, organitzar un esdeveniment des de l’administració pública suposa tenir més repercussió i més ressó. És interessant que amb doblers públics puguis fer coses per a la gent del poble i que hi puguin participar. Inconvenients: l’administració té un sistema de contractació de personal molt encarcarat, molt rígid, i això afecta tots els serveis. Durant anys hem dit que fan falta mans per gestionar doblers. Però un altre avantatge també de ser administració pública és la dignificació de qualsevol acte que fas, com ara donar crèdits de formació pels cursos impartits.

La fórmula de designació de la figura de director és l’adequada? O creus que hauria de ser d’una altra manera?
S’hauria de crear la plaça de direcció de l’Escola, tot i que és cert que la fórmula actual m’ha permès poder fer aquesta feina sense haver passat unes oposicions. Em consider més bona fent feina que estudiant o aprovant exàmens, però sí, és necessari convocar la plaça de direcció de l’escola i posats a demanar, també una plaça d’auxiliar administratiu, perquè una escola amb prop de 700 matrícules i tota l’activitat que s’hi du, genera molta de gestió i telefonades perquè les hagi de fer una sola persona. A més, ser personal eventual implica sortir i entrar moltes vegades. He entrat i sortit cinc o sis vegades de l’Escola, entre eleccions, canvis de batles, moció de censura… i són moments que la direcció queda buida.

Has coincidit amb regidors de diferents colors polítics. I amb batles del PI, del PP i de MÉS-Esquerra. Com has viscut l’alternància política? Es pot dir que la qüestió de la llengua no és motiu de controvèrsia, a Manacor?
He estat amb Antoni Pastor quan era del PP, amb Pastor quan era del PI, amb Miquel Oliver abans de la moció de censura, amb Cati Riera del PI, amb Pedro Rosselló del PP i ara amb Miquel Oliver de MÉS-Esquerra una altra vegada. Vull donar gràcies a tots aquests polítics que han confiat en mi. No m’ha suposat cap problema l’alternància política. Ningú ha posat en dubte la meva feina, m’he entès bé amb tothom. Crec més en el feeling entre les persones a l’hora de fer feina, independentment de la ideologia. Ara bé, ningú posa en dubte coses doiudes com si el català és mallorquí o no, o si les activitats que es fan a l’Escola són correctes o no. I no vull acabar sense anomenar dues persones que varen proposar el meu canvi d’interina a personal eventual i que ho defensaren davant el ple. Són Catalina Riera i Joan Llodrà. Els ho he dit en persona, però també ho vul dir aquí: gràcies. Com també vull agrair a les vint persones que han passat per la recepció de l’escola (estudiants en pràctiques, joves qualificats…) que hi han posat molta d’il·lusió i moltes de ganes.

Els cossiers, el ball de bot, els tallers de danses de figura per a infants… com ha viscut una filòloga com tu l’aproximació a aquest fet?
A la carrera de filologia catalana hi ha un apartat de cultura popular, i no m’he sentit estranya dins aquest ambient. Cert és que alguns companys de carrera s’estranyaven que m’encarregàs d’organitzar ballades, per exemple, però crec que és un fet propi de l’administració local, on una persona ha de fer un poc de tot. Però això et dona un bagatge i una polivalència, des d’organitzar un cicle de conferències a saber fer un pressupost o muntar un micro.

Quin futur augures a l’Escola? Està en creixement? Hi ha risc de caure en l’endogàmia?
Aquesta crisi de pandèmia ve acompanyada d’una crisi de tot allò presencial. I això a mi em fa una mica de pena, perquè les xarxes i tot el món digital t’aïllen molt de les persones. Em fa por que els cursos de català s’hagin de plantejar en un format amb plataformes com ara el Meet o el Zoom. Si no en queda d’altra s’haurà de fer així. Diuen que els mallorquins som freds i distants i que no ens agraden les abraçades, però pareix que ara que no ens ho deixen fer, ho enyor. A banda d’això, el futur de l’Escola té molt de camí per córrer, i amb una persona com Margalida Rosselló al capdavant, que és un trebolí, la cosa anirà endavant.

Back To Top
×Close search
Search