skip to Main Content

El so que apareix i s’extingeix. Entrevistam Joan Bagés

Joan Bagés i Rubí, compositor, va venir fa dues setmanes a Manacor, per a col·laborar amb el concert de campanes inclòs dintre de les festes de Sant Jaume. I cal dir que l’esdeveniment fou tot un èxit, sobretot perquè la possibilitat d’escoltar el concert des de diferents indrets de la ciutat el feu protagonista d’un vespre condicionat per la pandèmia. És ben cert, també, que aquesta iniciativa va donar alè a moments difícils, sobretot a tots els que treballen durant mesos per a unes festes participatives però que s’han trobat amb les restriccions actuals.
Va néixer a Lleida el desembre del 1977 i es va formar al Liceu de Barcelona, on va estudiar piano amb Àngel Soler i també a la Universitat Pompeu Fabra, on va cursar el màster en Arts digitals, especialització en música electrònica. Des de ben jove, doncs, va sentir inclinació per la composició dins del camp de la música electroacústica i que l’ha conduit a treballar en diversos llocs, des de les terres catalanes on resideix habitualment (vora el Delta de l’Ebre) a París, on és el compositor d’un grup d’arts interpretatives i també professor.
Bagés treballa, ara, entre Flix i París. Mentre tant combina la seva vessant de professor al Taller de Músics i a l’ESMUC; on imparteix Composició electroacústica. Cal valorar i agrair la presència d’aquest compositor en la programació de la Comissió per a l’orgue del convent, perquè és una bona prova que quelcom es mou al voltant de la música més contemporània a Manacor.

Quin ha estat el punt de partida de l’obra que has presentat a Manacor?
Expressament per aquest concert he elaborat una obra, «La mort d’Enkidu» que és una metàfora sobre l’experiència de la mort, centrada en la llegenda de Hilgamesh. He tingut en compte que pot ser considerat el primer recitat de la història. I els temes no deixen de mostrar moments claus de la humanitat com el diluvi, la creació, la mort… temes que ja he treballat des de fa uns anys a París.

Per què t’has centrat en aquest personatge i la història de Hilgamesh?
Perquè és una metàfora de la mort. Sofreix la pèrdua del seu germà, i aquí es planteja el dilema de com viure el moment, amb imatges com la ciutat d’Uruk, el fet de deixar els morts i convertir-se en rei.

D’on provenia el text que se sentia dintre de la part electrònica de la teva obra?
El text que se sentia era el discurs de Hilgamesh amb la cloenda que fa referència als deus. És un discurs sonor pensat per a campanes i electroacústica. Al darrere, hi ha la idea que l’angoixa i el sofriment s’acabaran un dia, com també s’acaba i s’acabarà un dia la música. Els sons sorgeixen del no res, del no res més absolut. I així, generam ones acústiques que provenen dels martellets i de les campanes, per a després extingir-se. És, bàsicament, el que apareix i després s’extingeix, com en la creació.

Per què incorporar veu en un discurs electroacústic tan potent, a més de les campanes en directe?
Perquè la veu té un component dramàtic molt fort, únic, i una expressivitat pròpia que no trobes fàcilment en altres instruments.

Com podries definir els materials que has emprat?
El material que he elaborat sorgeix dels sons de diferents campanes, modificats. HI ha un procés de manipulació i tractament informàtic. He potenciat els sons electrònics greus, de sintetitzador, que esdevenen uns sons guturals que van des del cant a la veu més xiuxiuejant, cosa que també he experimentat en la meva darrera òpera.

I què pots contar d’aquesta òpera?
Es diu «Ib», que és el prefix que s’usava en el món ibèric. En realitat és una paraula relacionada amb el significat de «tot» i «aigua». Vaig usar part del cor a la peça i vai afegir les campanes, amb certes articulacions que recorden com s’extingeix el so, com en la vida mateixa… Tot plegat s’ha editat en un CD, i es va estrenar a Luxemburg just abans del confinament.

Quins projectes tens a l’actualitat?
Doncs estic component sobre polifonia vocal, per a la companyia per a la qual treballo, la IPAC Cage Company, una feina feta en coproducció amb una companyia polonesa; que esperam poder estrenar el més aviat possible.

Bàrbara Duran

Back To Top
×Close search
Search