Joana Mateu Ballester (Muro, 1949) és una dona coratjuda de bon de veres. Ella dona agombol a tota la seva família, i el dia de Sant Marc és indispensable que cuini caragols. En va aprendre de sa mare, Magdalena Ballester, que ara tendria 105 anys. Son pare i sa mare vengueren de Muro a Manacor perquè son pare va ser el garriguer de la finca del Fangar. En un primer moment anaven a costura a l'escola de Son Proenç. Després anaren a escola a ca les Monges de Son Macià. Les nines amb les monges, i els nins amb don Pedro Garau. Tot va anar com una seda fins que son pare es va morir quan ella tenia només dotze anys. Va ser així que sa mare deixà la finca del Fangar i va posar una botiga al carrer del Remei. “Ma mare era molt bona cuinera”, diu Joana, que essent la germana gran, sempre la va ajudar, no sols a la botiga, sinó també a l'hora de pujar els tres germans petits que tenia. Recorda que fa un bon grapat d'anys anaren a cercar caragols amb la seva germana. “Jo vaig agafar el llum de carburo i ella va voler la pila. Quan ens vàrem tornar a veure la vaig trobar plorant devora el cotxe, perquè la pila no s'havia encesa. No va voler tornar pus a cercar caragols amb jo”. Joana Mateu és una dona que s'ha hagut de fer a ella mateixa. Ha fet molta de feina per pujar els quatre al·lots que tenia. “Vaig fer de modista, anava a fer net per les cases, i també vaig anar a les perles. Fins als seixanta anys no vaig saber que existís el carrer”. Llavors, però, va passar un fet que li va canviar la vida. “Si no hagués estat pel teatre jo ara no podria fer aquesta entrevista amb tu. Era una dona tancada, trista, apagada. Ara em sent còmoda parlant amb gent externa o que no conec”. No debades, molts de vosaltres la coneixereu perquè surt ben sovint al programa “Madones” d'IB3. Cada setmana, amb altres companyes que també hi surten, agafen tren i taxi per anar fins a Son Bugadelles a enregistrar el programa. Però avui, més que d'ella, volem parlar de caragols. Tothom en parla, del dia de Sant Marc i les caragolades, però, vertaderament, en sabríeu fer, si haguéssiu de seguir tot el procediment? Ella ens l'explica fil per randa.
Ja no anam a cercar caragols
“Hi ha un jove d’Artà que me’ls cerca i me’ls du. Ara està tancat pertot i no és bo de fer anar a cercar caragols. Ells tenen una finca per Artà i quan té caragols n’hi compr. Sobretot dur caragoles, si hi ha qualque bover, tampoc no fa res. Enguany en faré cinc quilos. Dos dies abans de matar-los, els don farina perquè depurin. Un caragol que ha menjat farina, té aquella butzeta blanca que fa més gola de menjar”.
Un dia abans, els matam
“Demà els mataré. Abans, però, jo els rent. Els deix que pasturin i vaig triant-los d’un en un per si n’hi hagués qualcun de mort. Agaf dues ribelles i els vaig passant d’una banda a l’altra.A la darrera passada, els pos un poc de vinagre i un poc de sal. Du molta de feina, perquè els has de triar d’un en un. Quan els tenc nets, els pos separats dins dues olles, perquè si els poses tots dins una olla els que són a baix s’ofeguen tot d’una i no treuen la banya. Els pos a baix foquet i així volen pasturar i es moren amb la banya defora. Quan aquesta aigua ha bullit i veig que són morts, la tir i rent aquests caragols de tota aquella sabonera que fan. Torn posar aigua dins l’olla i hi pos fonoll i tota classe d’herbes amb tots els caragols. Hi afegesc el coent que trobi i els faig bullir devers una hora, amb aquestes herbes”.
Ara és hora de cuinar-los
“Una vegada que han bullit, torn tirar aquesta aigua. Ara faig un sofrit, hi pos bastantes de cebes, i tomàtiga també. I dins l’olla hi pos potons de porc, ossos de porc i de vedella, mitja gallina vella, si la tenc, qualque colomí un poc granat, tots els caragols i el sofrit que he fet. Quatre o cinc botifarrons, una bona tallada de sobrassada… i que bullin. Els pots fer bullir dues hores. I també hi pos un parell de patates per a després fer l’allioli. Són caragols amb brou, i aquest brou ha de tenir molta substància, per agradar-me a mi”.
L’allioli, indispensable a qualsevol caragolada
“Hi posam molts d’alls. Abans, pas la patata que sigui calenta pel passapuré i la mescl amb aquells alls. Vas remenant i hi vas tirant el suc de dins els caragols. Quan el tens que t’agradi, hi vas tirant l’oli i ho remenes. Hi ha gent que hi posa un vermell d’ou o dos. Nosaltres no n’hi posam. L’important és que tengui molt de gust d’all. També hi pots posar un poc de llimona, però a mi m’agrada més el gust d’all que el de llimona”.
Una caragolada familiar
“D’aquesta cuinada de caragols, demà dissabte, dia de Sant Marc, en menjaran cinc, i n’he de repartir per a quatre més. A més, cada any ens en sobren i feim bossetes amb caragols i brou per poder-les aprofitar per posar dins un arròs brut”.
