Bàrbara Sagrera (Felanitx, 1974) és professora de català a l’Escola Oficial d’Idiomes de Palma. Fa tres anys que va assumir la gerència de la Institució Pública Antoni Maria Alcover, un càrrec que deixarà en començar el curs.
En quin moment i per quin motiu decideixes deixar la Institució?
La idea de tornar a les aules covava de feia estona, fer classe m’apassiona i em permet tenir més temps per als meus fills i per fer altres curolles que tenc. La situació que vivim, provocada per la COVID 19, ha estar decisiva per replantejar-me un altre tipus de vida.
La teva decisió coincideix amb un canvi en la forma de designació de la persona que fa de gerent. Hi té res a veure, la teva partida? T’agrada la nova fórmula?
No hi té res a veure. De fet, les condicions de feina amb el nou perfil, d’entrada, no canviaven i podia acollir-me a un tipus de permís que garantia la meva plaça com a docent. Crec que el nou model per dotar de gerent la Institució Alcover no és el millor però sembla que ha estat l’única solució possible. El conveni anterior havia caducat i renovar-lo, per les exigències legislatives actuals, implicava canviar la fórmula. El que no m’agrada i em fa patir un poc és que la gerència ara depengui del color polític del consistori que hi haurà a cada moment. Malauradament no tots els partits polítics tenen clar que promoure la cultura i la llengua catalana a través de la figura d’Alcover és l’objectiu de la Institució Alcover. Aquest objectiu, aquesta funció hauria de ser inqüestionable i restar al marge de qualsevol ideologia.
Quines fites destacaries del teu pas per la Institució?
Una cosa que m’entristeix un poc és que me’n vaig amb molts de projectes sense poder fer. Hi vaig arribar l’octubre del 2017 i per tant poc menys de tres anys és poc temps per consolidar un model propi; per altra part, treballar amb l’administració és molt complicat i lent, la burocràcia arriba a deshumanitzar exageradament qualsevol procés. Així mateix crec que la meva intervenció ha estat correcta i he fet cosetes que m’han permès deixar el meu segell. Estic molt satisfeta, en general, de la gent de Manacor que sempre m’ha respost sense saber qui era: una felanitxera a Manacor… uff! També estic més que agraïda al col·lectiu d’actrius i actors, de músics, de pintors o dissenyadors que sempre han estat a punt per escoltar-me i han sabut donar vida i vestir allò que just era una idea meva. La setmana Alcover, el cicle ‘Amarats’, ‘Mallorca, terra de llecor’, ‘La calaixera d’Alcover’, les visites dramatitzades al museu o l’organització dels PCM han estat ben acollits. He passat molt de gust també d’explicar als visitants qui va ser Alcover i la magnitud de la seva obra, amb els seus pros i contres, amb la controvèrsia que la seva personalitat ha generat.
Quins avantatges i inconvenients té el fet que la Institució pertanyi a l’administració pública?
Crec que dependre de l’Administratió pública té avantages en el sentit que impedeix que un moment donat els interessos personals d’algú en benefici propi s’imposin. L’Administració, la cosa pública, no hem d’oblidar que garantiex, o hauria de garantir, el servei gratuït a la ciutadania, en aquest cas de l’àmbit cultural. L’entrebanc és, com he dit abans l’engranatge actual de l’administració, poc àgil i poc pràctic.
La Institució té el personal suficient per continuar navegant?
No. Crec que un mal que ve d’enrere a la Institució és la falta d’estabilitat de personal. Crec més en la qualitat del personal que no en la quantitat. Vull dir que és importantíssim saber trobar a cada treballador el lloc adequat, en el qual passi gust de fer feina, així tothom val. Segurament aquest és un altre problema de l’administració… El que sí que és ben ver que per fer feina a la Institució s’ha de ser polivalent, tant la persona que fa de gerent com la persona que l’acompanya.
Com has viscut l’alternància política? La llengua i la cultura són qüestionats per alguns sectors encara a Manacor? Has pogut fer feina de la mateixa manera?
Respecte a la meva manera de fer i de dur la Institució no he conegut els canvis polítics, supòs que presentant uns projectes coherents amb els objectius de la Institució no se’m podia qüestionar res… En general trob que a Manacor hi ha un ambient favorable a la llengua i a la cultura i això facilita molt la feina, però tenc la sensació que sempre és la mateixa gent que es mou. S’hauria de trobar una manera d’arribar a nous col·letius i aconseguir un major consum de cultura, una societat que consumeix cultura té molts avantatges. Llavors cal analizar interessos i mancances per tenir més incidència, sense que això vulgui dir rebaixar el nivell del producte que s’ofereix.
Quin futur augures a partir d’ara a la Institució Pública Antoni Maria Alcover?
Supòs que bo perquè l’equip de govern té interès que vagi bé i la gent de Manacor estima la Institució Alcover. Què passarà en el futur jo no ho sé…
Vols afegir res més?
Donar-te les gràcies a tu per haver-me entrevistat i a totes aquelles persones que amb paraules, consells, somriures o mirades m’han acompanyat durant aquests quasi tres anys.
