skip to Main Content
“A Manacor No Hi Haurà Un Altre Pífol”

“A Manacor no hi haurà un altre Pífol”

“El més important és mantenir-se actiu”. Així parla Rafel Muntaner (Manacor, 1936) que fou batle de Manacor durant la transició i també fundador del Club Perles Manacor, a més de company de batalles polítiques i esportives de Cristòfol Pastor Noguera, Pífol, que aquesta setmana fa cent anys.

De quan ve el lligam amb Cristòfol Pastor?
Amb en Pífol ens hem tractat de tota la vida, perquè ell ja va entrar al Perles Manacor poc temps després de la seva fundació. La primera relació política va ser la seva venguda a la llista de Manacorins Autònoms a les primeres eleccions democràtiques. Traguérem cinc regidors. I ell anava de set. En Mateu Mas va dimitir i va entrar en Gabriel Parera. Ell va quedar a les portes.

Però després sí que va ser regidor.
Sí, férem una llista de PP i Unió Mallorquina i ell hi va entrar, i va ser delegat de Cultura de l’Ajuntament de Manacor.

Dins Manacorins Autònoms anava per lliure, ell? O combregava amb les idees del grup?
Ell va venir amb nosaltres, dins el grup hi havia idees polítiques distintes, però ell sempre va estar completament d’acord amb les nostres idees, que venien a ser un centre dreta… Per ventura sí que ell tenia qualque coseta més esquerrana… Però això és igual. Mira: a Manacor no hi haurà, és un personatge que per molt que el vulguem comparar no trobarem ningú que s’hi assemblí. De Pífol només n’hi haurà un (i aquí comença a treure dibuixos de l’escut del Club Perles Manacor, del logo de Manacorins Autònoms, una medalleta… i tot fet d’en Pífol)

Si hi havia tensions, ell, pel caràcter que té, posava pau?
Dins Manacorins Autònoms no vàrem tenir aqueixa tensió mai. Però és cert que en Pífol, sempre amb el seu “catxondeo”, tant a un lloc esportiu com a un lloc polític, sempre estava en una situació còmoda.

Devia dur-vos vots, tan popular.
Supòs que sí. Sempre he dit una cosa. Jo no vaig guanyar aquelles eleccions. Les va guanyar la meva llista.

Ell ja s’havia mostrat compromès amb la política quan vós éreu batle?
Quan férem les primeres eleccions jo ja feia quatre anys i mig que era batle. Sempre he tengut esperit de servei al poble. I amb ell sempre hem tengut un filing, i sempre he tengut la seva col·laboració. Sempre ens hem trobat, tant en el tema polític com en l’esportiu. I pensa que, a més, també va ser el braç dret durant molt de temps de don Manuel Morales de les Perles. Sempre hem estat molt amics i ens hem entesos molt. Vaig tenir la seva filla jugant a bàsquet, i la seva altra filla a l’Ajuntament… Tenim una relació familiar i d’amistat molt estreta.

Recordau qualque anècdota?
Quan fèiem els berenars del Perles, ell era l’encarregat de dur les arengades per menjar amb el pa amb oli. Un dia es va presentar amb un cove d’arengades dibuixat i el plantà a una cadira. A dos que arribaren tard, els diguérem que s’havien acabat les arengades, i ell els va dir: “No s’han acabades, no, allà hi ha el cove”. Quan s’hi acostaren varen veure que era un dibuix. I venga a riure.

Sempre va complir en tot?
Sempre. Li podies comanar el que fos. Quan et deia que sí, es cuidava de tot i complia els seus compromisos. És molt de la broma, però sempre ha estat una persona seriosa i efectiva.

Back To Top
×Close search
Search