El duet format per Marta Sitja i Nía Cortijo va seduir el públic de Can Lliro amb el seu xou “Abandónate Mucho”, una crítica àcida i divertida que convida el públic a estimar-se de debò, a riure’s d’una mateixa i a deixar de banda les pressions socials. Un missatge intergeneracional que deconstrueix l’amor romàntic i qüestiona tots i cadascun dels estereotips heteropatriarcals que oprimeixen les dones.
Dues dones, una guitarra, una bateria i molt d’humor varen fer que les gairebé dues-centes persones assistents a Can Lliro gaudissin i s’abandonassin a les rialles, al feminisme i a l’autocrítica l’horabaixa del passat dilluns. Es tracta de “Las XL” i el seu espectacle “Abandónate Mucho”, una crítica divertida, àcida, irreverent i una mica punk, que roda per escenaris d’arreu de l’estat espanyol des del 2013.
El duet compost per les artistes Marta Sitja, formada des del gest i Nía Cortijo, des de la interpretació textual, combina la música, la interpretació, la gestualitat i humor amb aquest xou que va sorgir amb un objectiu clar: deconstruir l’amor romàntic i tots aquells estereotips que recauen sobre les dones.
En un principi, les XL són aquelles al·lotes dolces i fines, aquelles que viuen per agradar i seduir l’home; aquelles que s’enamoren a primera. Encorsetades, maquillades i entaconades, no deixen que cap detall els passi desapercebut. Tot sigui per aconseguir una miqueta, només una mica d’aquell amor romàntic. Ràpidament i repassant les lletres d’algunes de les cançons més romàntiques que tothom coneix, qüestionen aquest model que ens converteix en ionquis de l’amor i ens sotmet a voler agradar constantment.
Repassant pressions estètiques – les cremes hidratants, la roba, la dieta, la depilació, el gimnàs – i fins i tot qüestionant allò que fem per aconseguir la pau interior i el benestar individual, el duet es transforma per complet per reivindicar la “coñocràcia”, la fi dels cànons heteropatriarcals, el plaer femení i el benestar amb els nostres cossos. En definitiva, una reivindicació a estimar-nos a nosaltres mateixes i a valorar l’amor “però del bo”.
Entre l’art i l’activisme feminista, aquestes dues artistes treballen amb la idea de no deslligar la crítica i l’humor i ho aconsegueixen. Les XL transmeten un missatge intergeneracional, que fa reflexionar a les adolescents, les joves, les mares i les padrines. En un moment o altre de l’espectacle, o per ventura en tots, aconsegueixen que qualsevol dona pugui sentir-se identificada, perquè, al cap i a la fi, quina de nosaltres no té complexos?
“Las XL” aconsegueixen que ens en riem de nosaltres mateixes, que ens estimem sense mesura i que ens abandonem. Vist el ridícul d’algunes de les situacions representades, ens fan plantejar si potser, hem de pensar una mica més en el que nosaltres volem, el que ens agrada i el que ens molesta, en lloc d’estar pendents només de què diran.
