skip to Main Content

“A Palma hi ha govern d’esquerres i la Feixina està dreta”

Conduït per Jaume Claret, un col·loqui amb la participació de representants i exrepresentants polítics a diferents institucions dels Païsso Catalans compromesos amb la recuperació de la memòria històrica i amb l’obertura de fosses, va servir dimarts passat per posar fi al cicle Obrir per tancar, organitzat per l’Escola de Mallorquí i coordinat per l’investigador Antoni Tugores.

Raül Romeva, exconseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat, va ser el primer a intervenir. Romeva va voler recalcar la importància de “combatre la institucionalització de la desmemòria” perquè és la que fa que derivi “en moltes coses que vivim avui en altres espais altres entorns, perquè hi ha unes generacions que per esconeixement han banalitzat aquest perídode fosc”.

Per a Ruth Mateu, exconsellera del Govern Balear, “hem arribat tard perquè hi ha molts de familiars d’aquestes persones que ja no són amb nosaltres perquè les seves ferides ja no les podem tancar”. La importància de l’obertura de les fosses, per a Mateu, rau en el fet que “les històries que sentíem contar a les nostres padrines són veritat”, i per això cal “que facem nostre el relat”.

Verònica Ruiz, regidora per Compromís a l’Ajuntament de Castelló explicà que “tot va començar a través d’un cop d’estat a l’estat democràtic”. A Castelló començaren la recuperació amb la construcció d’un memorial al cementeri civil, en record de 979 homes assassinats a Castell, on començaren les exhumacions el 2018, “sols, sense suport ni de la Diputació, ni de la Generalitat, i encara sense comptar amb banc d’ADN”.

Xisca Mora, batlessa de Porreres, intervengué per dir que “al nostre poble robaren la vida a més de 130 persones i els segrestaren la mort”. L’Ajuntament de Porreres va crear una comissió de memòria l’any de 200, “per trencar silencis i el sentiment de por que encara existia amb un acte com eel de l’oratori de la Creu, que a poc a poc va esdevenir multitudinari”.

L’obertura de la fossa de Porreres “no va ser senzilla perquè era molt grossa i teníem el temor de com ho acceptaria la ciutadania”.

Jesús Jurado, secretari autonòmic de Memòria Democràtica, destacà que és primordial la perspectiva “del dret de les víctimes, és una qüestió de drets humans” alhora que recordava que les lleis que permeten l’obertura de les fosses ara “s’aprovaren amb una unanimitat que ja no seria possible”. Jurado es congratulà que ja s’han identificat 29 cossos dels 157 recuperats en les 19 intervencions fetes fins ara”.

Finalment, Joan Gaià, delegat de Participació Ciutadana a l’Ajuntament Manacorí arrancà els aplaudiments del públic assistent reivindicant que “si no fos perquè la guerra del 39 la va guanyar qui la va guanyar avui no hi hauria gent a la presó per posar unes urnes. Raül (Romeva) és aquí que et volem”. Gaià recordà la tasca iniciada a Manacor per un govern de dretes “que va tomar monuments i va canviar noms de carrers. Podem riure, però a Palma hi ha hagut governs d’esquerres i la Feixina està dreta”. Gaià també recordà la importància de la tasca dels investigadors i la de “memòria col·lectiva del Comitè de Son Coletes. Gaià recordà emocionat el moment de la primera palada a la fossa de Son Coletes com “el dia més important de les nostres vides”.

Back To Top
Search