skip to Main Content
“A Partir Dels Dos Anys, Més Del Vuitanta Per Cent D’hèrnies Umbilicals Es Curen Espontàniament”

“A partir dels dos anys, més del vuitanta per cent d’hèrnies umbilicals es curen espontàniament”

Curava, el vimer de l’hort del correu? Antoni Gomila (Barcelona, 1953) és cirurgià infantil jubilat. Ha fet feina, entre d’altres indrets, a l’hospital de la Vall d’Hebron i al Josep Trueta de Girona. Fill de pare manacorí, no hi ha hagut estiu de la seva vida que no hagi estat a s’Illot, indret que va conèixer encara verge.

“Les hèrnies umbilicals són bastant freqüents en els nins acabats de néixer. Això es pot deure a la tardança del cordó a caure o a alguna debilitat de la paret abdominal”. Antoni Gomila recorda que “fins als dos anys es forma la musculatura de la zona abdominal i és a partir d’aquí que el vuitanta o el noranta per cent d’aquestes hèrnies desapareixen, sobretot a partir del moment que els infants caminen”. El doctor Gomila diu que aquest mal “no té més importància i és perfectament esperable que els infants es curin per ells mateixos. Qualcú podrà dir que l’infant s’ha curat perquè ha passat pel vimer, però el que ha passat és que s’ha curat espontàniament”. De fet, recorda aquest metge de cama manacorina, “els cirurgians infantils no operen cap hèrnia umbilical fins que l’infant no ha fet quatre o cinc anys”. Gomila recorda que “les comares abans faixaven els llombrígols, i això feia que molta de gent d’una certa edat el tengui cap a dedins. Els més joves, el tenen cap a defora perquè ara es posa una pinça de plàstic quan neixen”. També recorda, Gomila, el cas de la majoria de dones embarassades, que poden arribar a tenir el dobler de la panxa com un ou de gros, però això és per la pressió interna. Després del part, tot es regenera”. Gomila explica també que un esforç pot provocar la trencadura, “per això els castellers o els qui aixequen pedres es faixen, per no trencar-se”.

Back To Top
×Close search
Search